Què és aquest soroll? Fa estona que em faig la mateixa
pregunta. És un soroll constant. Un
so que ressona com si es produís dins un espai tancat. No puc distingir el que
és. Intento continuar dormint. En aquells moments que transcorren entre el son
i el desvetllament, tot passa entre el que jo desitjo, continuar dormint, i en
no saber si ja ha finalitzat aquest plaer. Un somni o una realitat tangible.
Sento que aquest dubte m’aclapara més i més a mesura que el temps passa.
El soroll continua ressonant en l’infinit, que ara
identifico amb el d’una campana brunyida que estigués esquerdada. Com si un cop
o una altra causa hagués fet minvar la seva sonoritat, capolant la seva missió
d’avís, de goig, de mort, per deixar-la sense brillantor.
Però no. Tampoc és exacta aquesta imatge descrita en el meu
cap. Aquest so és com si sonés dues vegades. El cop i el retop. Això el fa
diferent al d’una campana. Però, encara, ressona esquerdat.
El soroll continua. Estirat sobre el llit aguditzo l’oïda, lliurant
un combat per escatir del que es tracta.
De cop, inesperadament, un nou soroll interromp l’altre
soroll. És el so d’una trencadissa de vidres, que ressona molt a prop d’aquí.
El colossal terrabastall em prostra al llit, com si estigués
lligat. Un mar de dubtes recorre el meu cap. Desitjo que tot sigui un somni,
que res del que sento sigui veritat. El temps transcorre veritablement?
Ningú s’ha mogut. No sento cap corredissa. Tot resta quiet i
silenciós. Veritablement s’ha trencat alguna cosa? No, sí, o potser. Sento, com
una fressa llunyana el so dels trons d’una pluja torrencial. La resplendor dels
llamps traspassa les cortines corregudes il·luminant per uns instants
l’habitació. Llum preludi del soroll del tro. Aquest sí que és un gran engany
per a tothom, ja que el preludi de la llum és la seva conseqüència i no a la
inversa.
Tot resta silenciós. Només la pluja que fa sentir el so
picant els vidres m’acompanya. Un concert de notes vibrants, que puja i baixa
d’intensitat, segons la força com cauen les gotes.
Fa molta estona que dormo. O no? El cloc cloc del primer
soroll, el de la campana o d’una cosa semblant, m’ha despertat. O m’ha tornat a
despertar? Dormo o somnio. És un soroll que no puc identificar. Ara no el puc
associar a cap so que jo recordi. Tinc una sensació d’ofec, per la incògnita de
saber si dormo o no. Retorna el que ja creia superat. L’opressió que no em
deixa moure del llit.
Un seguit d’imatges totes elles amb el seu so corresponent
passen i traspassen, una i altra vegada, la meva ment, provocant preguntes
sense resposta.
A poc a poc, pausadament, es va apoderant de mi la idea que
haig de llevar-me a aclarir el que està succeint. De cop sorgeix la pregunta de
com sona una campana en una casa on no n’hi ha.
La pluja torna a fer la seva aparició picant el finestral
del davant. Sento que està plovent molt, diria que cau un xàfec. De cop, però,
aquell soroll somort torna a fer acte de presència. Ara crec que es tracta dels
esquellots del bestiar que pastura, que sega l’herba del camp. Però, que no
plou? Tampoc és possible que hagin sortit a pasturar sobre l’asfalt de la
ciutat.
Quin significat té aquest soroll? No puc pensar. Només una
única idea apareix amb claredat. L’anunci d’un altre demà. Un demà lluny
d’aquesta realitat. D’aquesta quotidiana realitat. D’aquest néixer i morir de
cada dia.
No! El soroll és ben a prop. Al costat de l’habitació on en
trobo. Cal que descobreixi d’on ve aquest cloc-cloc tan intens i insistent.
No dormo. Estic despert. És un soroll d'una realitat
autèntica. No és, doncs, una simple invenció del meu subconscient. És un soroll
generat en algun lloc de casa meva.
Amb un rampell decideixo aixecar-me.
En posar els peus a terra descobreixo el desastre. Tinc el
pis inundat. Veig com les sabatilles es gronxen sobre l’aigua com dues barques
a la mar.
No hi ha temps a pensar en res més que posar-se a la feina.
Dret, amb els peus molls, corrent com un desesperat, busco l’origen de tot
això. En el lavabo descobreixo el que ha passat, m’he deixat l’aixeta oberta.
Mentre omplia la banyera, per prendre un bany que em relaxés, m’he estirat al
llit i he quedat adormit, esperant un altre demà.
Aquest conte forma part del recull de contes i relats curts “Entre l’oblit i
la ficció“.
© Copyright
|
Jordi Colomines Companys (autor)
|
Registre de la propietat intel·lectual
sol·licitud núm. 5544
|
Data presentació 30 setembre 2002
|
Nom de l'obra: Entre l'oblit i la ficció
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada