11 de nov. 2012

El catalanisme (II) / El Catalanismo (II) / Le catalanisme (II)


Enric Prat de la Riba

Deia en un article anterior que el catalanisme era un moviment nascut per a reivindicar la llengua catalana i la realitat social de Catalunya i ho feia com un moviment contraposat al nacionalisme espanyol

El que es considera el primer acte del catalanisme és el Memorial de Greuges (1885) va adreçat al rei Alfons XII i se li demana tornar a la situació anterior als Decrets de Nova Planta (1716) i els retorn de les llibertats catalanes.

El Memorial sorgeix com a reacció al projecte del conveni comercial entre Espanya i Gran Bretanya i dels intents d’unificar el residual dret civil català al totpoderós dret civil de Castella.

Un moviment que farà un pas més amb les Bases de Manresa (1892) i la manifestació de 1889, coincidint amb la data de l’Onze de setembre, per a reivindicar el dret civil català. Fou la primera manifestació reivindicativa de l’Onze de setembre repetida cada any i que al 2012 fa fer sortir al carrer un milió i mig de persones.

En aquest Memorial confluïen gent catalanista d’esquerra i federalista i gent de la burgesia catalana autonomista que buscaven regenerar Espanya des de dins. Valentí Almirall i Prat de la Riba són dos dels seus exponents més singulars.


Valentí Almirall
La burgesia i les classes populars al llarg dels anys han anat prenent-se el relleu en la direcció del catalanisme. Un definició simplista ens permetia dir que el catalanisme de les classes populars es mou en l’anarcosindicalisme i el federalisme, mentre que les classes més benestants es mouen en el liberalisme proteccionista i l’autonomisme. Però totes dues corrents del catalanisme han fracassat quan han intentat canviar les estructures d’Espanya per a donar cabuda a una Catalunya diferenciada en el seu si.

La Primera República Espanyola (1873-1874) és l’intent frustrat dels federals. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) impulsada per Prat de la Riba la institució que va aconseguir donar més fruits creant estructures econòmiques, culturals i socials algunes de les quals encara perduren, també representa la frustració de la burgesia catalana de modernitzar l’Espanya latifundista i que no entén la revolució industrial. Tots dos intents acaben en un cop d’estat militar. L’obra de la Mancomunitat és immensa: infraestructures, assistència social, obra cultural, reforma educativa i de l’administració i la normalització de la llengua catalana.

El catalanisme popular planta cara a Espanya amb la Setmana Tràgica (1909) al negar-se a la mobilització dels reservistes per a la guerra del Marroc que acaba amb morts, empresonats i executats.

La Segona República Espanyola (1931-1939) és la frustració del catalanisme popular. Un intent que acaba amb una guerra civil de tres anys amb milers de morts i que té amb la frases “Antes una España roja que una España rota” de Calvo Sotelo un dels millor exponent de com veu Espanya Catalunya. La repressió contra Catalunya del règim franquista (1939-1976) va portar al màxim el principi “España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos”.


-------------


El catalanismo (II)

Decía en un artículo anterior que el catalanismo era un movimiento nacido para reivindicar la lengua catalana y la realidad social de Cataluña y lo hacía como un movimiento contrapuesto al nacionalismo español

Lo que se considera primer acto del catalanismo es el Memorial de Greuges (agravios) (1885) estaba dirigido al rey Alfonso XII y se le pide volver a la situación anterior a los Decretos de Nueva Planta (1716) y el retorno de las libertades catalanas.

El Memorial surge como reacción al proyecto del convenio comercial entre España y Gran Bretaña y los intentos de unificar el residual derecho civil catalán al todopoderoso derecho civil de Castilla.

Un movimiento que dará un paso más con las Bases de Manresa (1892) y la manifestación de 1889, coincidiendo con la fecha del Once de septiembre, para reivindicar el derecho civil catalán. Fue la primera manifestación reivindicativa del Once de septiembre y repetida cada año y en 2012 hace salir a la calle un millón y medio de personas.

En este Memorial confluían gente catalanista de izquierda y federalista y gente de la burguesía catalana autonomista que buscaban regenerar España desde dentro. Valentí Almirall y Prat de la Riba son dos de sus exponentes más singulares.

La burguesía y las clases populares a lo largo de los años han ido turnándose en el relevo en la dirección del catalanismo. Una definición simplista nos permite decir que el catalanismo de las clases populares se mueve en el anarcosindicalismo y el federalismo, mientras que las clases más acomodadas se mueven en el liberalismo proteccionista y el autonomismo. Pero ambas corrientes del catalanismo han fracasado cuando han intentado cambiar las estructuras de España para dar cabida a una Cataluña diferenciada en su seno.

La Primera República Española (1873-1874) es el intento frustrado de los federalistas. La Mancomunidad de Cataluña (1914-1925) impulsada por Prat de la Riba la institución que consiguió dar más frutos creando estructuras económicas, culturales y sociales algunas de las cuales aún perduran, pero también representa la frustración de la burguesía catalana de modernizar la España latifundista y que no entiende la revolución industrial. Ambos intentos terminan en un golpe de estado militar. La obra de la Mancomunidad es inmensa: infraestructuras, asistencia social, obra cultural, reforma educativa y de la administración y la normalización de la lengua catalana.

El catalanismo popular se enfrenta a España con la Semana Trágica (1909) al negarse a la movilización de los reservistas para la guerra de Marruecos que termina con muertos, encarcelados y ejecutados.

La Segunda República Española (1931-1939) es la frustración del catalanismo popular. Un intento que termina con una guerra civil de tres años con miles de muertos y que tiene con la frases "Antes una España roja que una España rota" de Calvo Sotelo uno de los mejor exponente de cómo ve España Cataluña. La represión contra Cataluña del régimen franquista (1939-1976) llevó al máximo el principio “España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos".


------------

 
Le catalanisme (II)

Dans un précédent article, j'expliquais que le catalanisme est un mouvement apparu pour revendiquer la langue catalane ainsi que la réalité sociale en Catalogne, et de quelle manière il s'opposait au nationalisme espagnol.

Le "Memorial de Greuges" (1885, "Requête en Préjudices") est considéré comme le premier acte du catalanisme. Il est adressé au roi Alphonse XII et lui demande de revenir sur les Décrets de Nova Planta (1716) ainsi que le rétablissement des libertés catalanes.

Cette Requête est une réaction au projet de convention commerciale entre l'Espagne et la Grande-Bretagne. Par ailleurs, il s'oppose aux tentatives de diluer le Droit civil catalan résiduel dans le tout-puissant Droit civil de la Castille.

Le catalanisme fit un pas supplémentaire dans la défense du Droit civil catalan avec les "Bases de Manresa" (1889) et la manifestation de 1889 qui coincidait avec le 11 Septembre. Ce fut la première manifestation revendicative du 11 Septembre; elle se répètera chaque année et fera sortir dans la rue plus d'un million et demie de participants en 2012.

Le "Memorial de Greuges" était porté tant par des gens de la gauche fédéraliste que par des membres de la bourgeoise catalane autonomiste qui cherchait à régénérer l'Espagne de l'intérieur. Valentí Almirall et Enric Prat de la Riba en sont deux des représentants les plus singuliers.

Au fil des ans, la bourgeoisie et les classes populaires se sont passé le relai dans la direction du catalanisme. Une définition simpliste dirait que le catalanisme des classes populaires évolue dans l'anarcho-syndicalisme et le fédéralisme, alors que les classes aisées défendent un libéralisme protectionniste et autonomiste. Cependant, les deux courants ont échoué dans leur tentative de changer les structures de l'Espagne et d'y faire une place pour la Catalogne et ses particularités.

La Première République Espagnole (1873-1874) est la tentative avortée des fédéralistes. La "Mancomunitat de Catalunya" (sorte de Communauté fédérée, 1914-1925) portée par Prat de la Riba, institution qui parvint à créer des structures économiques, culturelles et sociales dont certaines existent toujours, représente un nouvel échec, celui de la bourgeoisie catalane dans sa volonté de moderniser l'Espagne des grands domaines agricoles qui ne comprend pas la Révolution industrielle. Ces deux tentatives se soldent par un putsch. L'œuvre de la "Mancomunitat" est immense: infrastructures, assistance sociale, politique culturelle, réforme de l'Éducation, de l'Administration ainsi que normalisation de la langue catalane.

Le catalanisme populaire défia l'Espagne au cours de la Semaine Tragique (1909) en refusant la mobilisation des réservistes lors de la Guerre du Maroc; ce qui finit par des morts, des emprisonnements et des exécutions.

La Deuxième République Espagnole (1931-1939) est l'échec du catalanisme populaire. Une tentative qui se conclut par une guerre civile de trois ans et des milliers de morts. La phrase de Calvo Sotelo ( "Une Espagne rouge plutôt démantelée" ) illustre parfaitement comment l'Espagne considère la Catalogne. La répression franquiste à l'encontre de la Catalogne obéit on ne peut plus fidèlement au principe suivant: " L'Espagne est une unité de destin universel. Toute conspiration contre cette unité est incacceptable. Tout séparatisme est un crime que nous ne pardonnerons pas."


Traduction: Muriel Inglès

Publicat a "La réalité de la nation catalane"
http://nationcatalane.blogspot.com/