Ahir,
al Parlament de Catalunya, varem constatar que no hi ha una majoria sòlida per
la independència de Catalunya. Socialment hi ha una majoria de catalans que ho
estan, però la seva traducció política no existeix.
I
això per què passa si tenim els resultats electorals del 26S en que va guanyar l’opció
independentista? Perquè la CUP no assumeix cap risc. Xerra, crida, gesticula i
prou.
Una
petita llista de la poca consistència política de la CUP per assumir responsabilitats
que permetin plantejar-se la DUI o per dur endavant un procés que finalitzi en
un acte de sobirania si no hi ha acord amb Espanya per marxar de forma acordada:
1.
Elecció de la Mesa del Parlament: La CUP no es mulla, no assumeix cap
responsabilitat. La mesa del Parlament i el govern són la primera línia de foc
i llavors per què la CUP no hi és? Perquè resta asseguda als seus escons mirant
per tal que les bufetades no els toquin.
2.
La Declaració del 9N: La CUP vota amb Junts pel Sí i s'inclouen paràgraf molt
rupturistes que han d’assumir els altres, mentre que la CUP es reserva el paper
de vigilant. Sense mullar-se.
3.
Acords per tirar endavant polítiques sectorials: vota amb l’oposició i esporàdicament
amb Junts.

independents: Si el govern no té diners que els busqui. Hi on ha de recórrer? Al FLA, què és un préstec de l’estat muntat més com a préstec d’usura que altre cosa. Als mercats internacionals no hi tenim accés El FLA és un et deixo els teus diners abans de traspassar-te'ls i et cobro interessos per fer-ho. Però és la única font d’ingressos immediats que té el govern català i va condicionat a plantejar-se, com a mínim, el límit de dèficit entre altres condicions. Sense FLA no es paga nòmines, ni proveïdors com farmàcies, ni es paga ambulàncies entre una llarga llista que podríem afegir el manteniments d’aparells, etc.
5. Els Pressupostos serveixen, entre altres coses, per a poder aplicar les polítiques
socials acordades. Els pressupostos per l'any 2016 han estat rebutjats i s'ha d’aplicar
el pressupost prorrogat del 2015 que vol dir, entre altres coses, que s’apliquen les mateixes partides pressupostàries del pressupost prorrogat sense canvis. Una
modificació de partides pressupostàries és un tràmit complex si no vols que
després sigui la mateixa CUP la que et porti als tribunals espanyols per
prevaricació, malversació de cabals públics i qualsevol altre cosa que se’ls
acudeixi.
6.
Els pactes escrits i signats entre Junts pel Si i la CUP que van comportar el
pas al costat d'Artur Mas no tenen cap validesa. Es igual que s’hagi signat, perquè
per la CUP aquest pacte escrit ha "mutat". Mutat? Anem ben mal
servits si els pactes no són per complir-los. Aquesta actitud és una mostra d’irresponsabilitat
política, ètica i moral. La CUP utilitza excuses de mal pagador.
I
amb tota aquesta petita llista d’incompliments encara es creu que hi ha 72 diputats
per la independència de Catalunya al Parlament? Jo no ho crec. Hi ha 62 que si
i els altres 10 depèn. Dependrà si prima la ideologia o les ganes de ser
independents.
Als
ciutadans ens cal tornar a saber quants som i amb qui hem de fer confiança per
tirar endavant.
No
és la societat la que no funciona. És la supèrbia política allò que ho està malmetent
tot..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada