“Yo estoy a sus órdenes, ministro”.
"Ministro, yo soy español por
encima de todo, pero a mí me hunde... tengo familia".
Daniel de Alfonso, cap de
l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Estem davant del comportament d’uns personatges que a
qualsevol país democràtic faria avergonyir a la societat on viuen. Un
comportament que cada dia que passa se sembla més a l’Stasi, la KGB, la
Securitate, la Gestapo, la Brigada político-social i a qualsevol policia
política dels estats autoritaris i dictatorials.
Sentir a Daniel de Alfonso el dia 23 de juny de 2016
en la seva compareixença al Parlament era sentir a un arrogant fatxenda, a un
pocavergonya immoral que creu estar per sobra del bé i del mal. Mentre
l’escoltava em vaig preguntar com la societat ha de suportar aquesta mena de
gent i què cal fer per acular-los contra la paret.



Llegir els comentaris dels lectors a les pàgines
digitals dels diaris El País i El Mundo mostren una alegria que a qualsevol
demòcrata faria tremolar pel futur democràtic de la societat espanyola. Espero
que no ho hagin de lamentar.
De Alfonso i Fernández Diaz comparteixen informació
per aconseguir el seus objectius que van encaminats a:
- Derribar a Artur Mas de la presidència de la Generalitat i de la presidència de CDC.
- Fabricar rumor sobre suposats delictes de persones significades de l’independentisme, ja sigui directament a ells o dels seus familiars i d’aquesta manera estendre la idea que a Catalunya la corrupció fa impossible un estat independent. I com ho fan? Utilitzant la premsa amiga, ja sigui madrilenya o catalana.
- Una Catalunya plena de corrupció utilització dels cossos policials per espectacles mediàtics com els escorcolls a Ajuntaments o a la seu de CDC per no trobar res. Algú pot recorda la fotografia de l’entrada de la policia per fer l’escorcoll del Banc Santander o a la seu de Manos Limpias i Ausbang? No. No ho pot recordar perquè no existeixen. Allà es tracte de preservar, aquí es tracte de destruir.
- A partir d’un comportament delictuós o presumpte estendre la merda contra qualsevol. Encara que això comporti destruir la sanitat.
- La utilització del “tontos útils” per acabar la feina que ells no han aconseguit acabar.
Em recorda l’actuació de la policia política de
l’Alemanya comunista, l’Stasi. I els ases aplaudint amb les orelles.
De Alfonso va aprofitar la seva compareixença per
passar comptes personals. La seva “vendetta” per sentir-se traït i pagar favor
al més pur estil mafiós. Va recordar a Albert Rivera de Ciudadanos la seva
petició d’un grapat de merda a canvi del seu suport. A la cúpula d’Unió i a d’altres
veladament. De Alfonso va amenaçar als diputats sense vergonya. La seva prepotència
van donar la imatge d’un sinistre personatge d”opereta” acorralat que el millor
que podia fer és marxar a casa i mantenir-se callat una llarga temporada. Però
no ho farà, perquè se sap protegit per les clavegueres de l’estat.
Que Déu ens guardi d’ell i de gent com ell. La
democràcia a Espanya està en joc. Però sembla que no ho saben. Quan despertin
esperem ser ben lluny. I diumenge a votar i mostrar que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada