Panamà, Aznar, Soria, Cristina de Borbó, Nart, Monedero, Cañas, Pujol, Ausàs, Conde, Manos Límpias...

La corrupció és un mal endèmic de la societat en general on hi ha gent que busca poder i diners sense cap tipus d’escrúpol i de control. Un poder que busca refugis legals on preservar els seus interessos mentre exigeix als altres, a aquells que NO governen, que compleixin amb les seves obligacions tributaries i socials. Perquè no oblidem que els impostos i tributs que el ciutadà paga són fons d’ingressos de l’estat, les administracions públiques, per tal d’atendre necessitats social de tot tipus, des de la sanitat al transport passant per centenars d’altres aspectes que necessiten de diner públic perquè puguin fer-se, mantenir-se o funcionar.

L’excessiva permanència en un càrrec ajuda a permetre que aquells d’escassa moralitat puguin teixir entramats que serveixen per a defraudar, per enriquir-se il·lícitament. Però la limitació de mandats, permanència en un càrrec, no és suficient. José María Aznar només va estar vuit anys al capdavant del govern espanyol i ha defraudat a hisenda tributant pels seus ingressos a través de l’empresa Famaztella en l’Impost de Societats, que té un tipus impositiu del 25%, enlloc de fer-ho per l’IRPF que tenia en el períodes defraudats per Aznar, 2011 i 2012, un tipus impositiu per a rendes superiors a 53.407,20 euros del 47% fins al 52% per a rendes superiors a 300.000,20 euros. Una empresa amb un volum de negocis de 242.085 euros (2011) i 246.957 euros (2012).

José María Aznar, Famaztella i Hisenda

Allò que és més greu en el cas d’Aznar és que és un senyor que s’ha passat la vida alliçonat a tothom sobre valors ètics, com també ho ha fet Jordi Pujol, mentre que en la seva vida privada miraven de com podien defraudar als contribuents sense cap mirament. Aznar no és l’únic. Altres personatges públics també ho han fet. Javier Nart, Jordi Cañas, Juan Carlos Monedero, José Manuel Soria i un llarg etcètera.

Aznar ha hagut de pagar una multa de 70.000 euros i una liquidació complementaria de 270.000 euros. Suculenta quantitat deixada de pagar a hisenda pels seus immensos ingressos. Però com fer-ho per rescabalar a la societat de la seva falta d’ètica i moralitat?

La reunió entre Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, i José María Aznar la passada tardor mentre li estaven fent la inspecció obre sospites, com també la reunió que van mantenir Rodrigo Rato i Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior, poc abans d’esclatar l’escàndol de corrupció que té en ell l’epicentre.

La corrupció es combat amb ètica, amb valors morals, educació i amb un sistema eficaç que serveixi per a detectar-la i sancionar-la.

Jordi Cañas

No pot ser que un senyor com Jordi Cañas, acusat de defraudar 429.203 euros a hisenda, Ciudadanos, el partit que predica ètica i regeneració, corri a recol·locar-lo com assessor de l’ex-eurodiputat Juan Carlos Girauta, ara portaveu al Congrés del Diputats per Ciudadanos, per tal que pogués seguir cobrant del diner públic.

Mario Conde, aquell exponent de l’executiu eficaç i

Mario Conde

d’èxit, és va apropiar de 7.200 milions de pessetes (47,23 milions d’euros) de Banesto, juntament amb 4 persones més, i que després de sortir de la presó ha viscut com un patxà, ell i tota la seva família, mentre tenien amagats milions d’euros al Regne Unit, Suïssa i Luxemburg. Aquest personatge ha pogut alliçonar-nos a través dels mitjans de comunicació i en campanyes electorals com a Catalunya recolzant a Ciudadanos, amb tota impunitat moral. Una campanya en la que hi ha participat els mitjans de comunicació presentar-nos un personatge molt allunyat de la realitat. Un personatge que va cobrar 694.542 euros de drets d’autor pel llibre publicat per l’editorial Planeta i 107.460 euros d’Intereconomia com a tertulià. On tenen l’ètica els mitjans de comunicació?

José Manuel Soria

El ja ex ministre d’Indústria d’Espanya, José Manuel Soria, s’ha vist obligat a fugir del govern després d’un trajectòria política trufada d’escàndols de corrupció al seu voltant que li van permetre entrar al govern, controlar el PP de Canàries i muntar societats en paradisos fiscals.

Un paradís fiscal no és il·legal. Tenir una societat en un paradís fiscal no és il·legal. Allò que si és il·legal és l’objectiu de la seva creació i l’actuació quan tenen com a missió defraudar la hisenda del país on hauria de tributar el personatge que crea la societat.

José Manuel Soria ha hagut de dimitir com a ministre d’Espanya per tenir societats en paradisos fiscal i per haver mentit mentre ocupava càrrecs públics. És que Espanya no té sistemes per evitar anomenar ministre un corrupte com aquest?

Seu a Madrid de Manos Limpias

Moltes vegades m’he preguntat qui finançava aquesta organització auto anomenat Colectivo de Funcionarios Públicos Manos Limpias, més conegut com Sindicato Manos Limpias. Només és veritat del nom el de “Manos”. Mans per arreplegar diners, per extorquir i fer la feina bruta d’aquells que d’amagats els han estat finançant. Un grup d’extrema dreta lligat al franquisme que ha campat amb tota impunitat per jutjats i mitjans de comunicació. Ara sabem que tenien una font d’ingressos resultat d’extorquir persones i entitats. Un fet que mostra dues coses: que hi havia fets il·legals amagats i que continuen amagats perquè els responsables han pagat a Manos Limpias els diners que els hi ha exigit pel seu silenci. I qui ha facilitat aquesta informació a aquest mafiosos d’extrema dreta per què la fessin servir? Tindrem resposta alguna vegada?

Deia al començament que la corrupció és un mal endèmic social, però cal trobar els mecanismes socials, polítics, policial i judicials per acotar-la i perseguir-la.

Tinguem present que només es construeix un país i es fa gran quan la societat entén que l’ètica i la moralitat personal i social és un valor que cal potenciar amb l’educació. Aquesta és una tasca de tots i no només dels polítics.