15 de nov. 2015

El procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya ha començat. --- Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015


Ple del Parlament de Catalunya, 9 de novembre de 2015.
El projecte polític que els ciutadans de Catalunya van avalar de forma majoritària a les eleccions plebiscitàries del passat 27 de setembre de 2015 ha començat a caminar. És cert que ho fa amb més esculls del que era previsible, però camina endavant. S’ha obert la porta i el que passarà a partir d’ara és una incògnita. Som en un tauler d’escacs i cada jugada condiciona jugades posteriors.

Dins el vot independentista ha sorgit una minoria de bloqueig que ho està condicionant tot, però com a minoria té un recorregut curt. Minoria de bloqueig algú es pot preguntar? Als Estats Units és una pràctica bastant en la política on aquesta minoria vol aturar o condicionar fins a l’extrem les accions polítiques de la majoria. Només la fortalesa de la majoria pot arraconar i fer cedir a la minoria de bloqueig. Avui, a casa nostra, també tenim minoria de bloqueig en la CUP amb 337.901vots i 10 diputats que vol imposar els seus plantejaments a la majoria de Junts pel Sí que té 1.6028.867 vots i 62 diputats. Només una negociació molt dura pot fer moure les coses.

Perquè un projecte vagi endavant cal fer-se preguntes, obtenir respostes. Respostes que ajuden a entendre què passa.

A la majoria de la gent ens costa acceptar els canvis i tendim a ser refractaris a ells, però una forma intel·ligent d’encarar el futur és no posar-se d’esquena si no de buscar dins el canvi el nostre paper. Per tal que una idea i un projecte vagi endavant cal una anada i tornada d’idees i respostes i, també, adaptar-se a les noves situacions.

El diputats de la CUP Benet Salellas, Anna Gabriel i Antonio Baños.
Reduir el problema a un nom, Artur Mas, és no entendre què significa aquesta figura en allò que estem fent. Mas pot deixar de ser president, però el que no pot deixar de ser president és allò que significa. ERC i els independents ho van entendre en formar Junts pel Sí i a la CUP, envalentits pels excel·lents obtinguts encara no ho han entès.  

Artur Mas com a president de la Generalitat és la representació de la institució que ha permès per dues vegades als catalans expressar-se democràtica, lliura i pacíficament el 9N i el 27S. El 9 de novembre de 2014 amb la consulta participativa on 2.305.290 persones van anar a votar i 1.861.733 d’ells ho van fer a favor que Catalunya fos un estat independent. El 27 de setembre de 2015, a les eleccions plebiscitàries, foren 4.130.588 persones les que van poder anar a  votar, i dic “poder” perquè als residents a l’estranger el govern espanyols els ho va impedir. Els resultats van fer una radiografia social ja que fou el 74,96% dels cridats a votar qui ho va fer. Els vots favorables al projecte “Catalunya Independent” foren 1.966.788 vots (47,56%) i 72 diputats, mentre que el projecte “España estat nació” va obtenir 1.608.870 vots (39,01%) i 52 diputats. Amb una participació electoral del 74,96% es clar que el plebiscit fou guanyat pels partidaris d’una Catalunya independent amb el 47,56% dels vots i 72 diputats dels 135 que conformen el Parlament de Catalunya.

Junts pel Sí.
Artur Mas com a cap de files de Convergència Democràtica i de la coalició CiU ha portat als seus votants a assumir com opció el projecte “Catalunya estat independent”. Ha portat la classe mitjana a assumir aquest plantejament polític. De vegades som cecs d’allò que està passant i han de ser els de fora o els hostils al projecte, els que ens ho facin veure: “La caiguda de Mas seria la fi del suport de les classes mitjanes al procés”. Aquesta frase és reveladora del perquè d’aquesta hostilitat i focalització de tots els atacs de l’estat en la persona d’Artur Mas i resumeix bé el que representa Artur Mas. La frases l’escrivia el digital ultra unionista Crònica Global com molt bé ha recordat Joan B. Culla en el seu article “Todavía, el enemigo” a El País el dia 13 de novembre de 2015.

Les eleccions celebrades a Catalunya una i altra vegada han consagrat a CDC com el primer partit de Catalunya i la desaparició de la coalició CiU ha deixat veure el pes real d’UDC de Duran i Lleida, 103.295 vots dels 1.116.259 que va obtenir la coalició a les eleccions al Parlament l’any 2012. En aquests sentit una dada més. A les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 CiU va obtenir 667.683 vots, 3.324 regidors i 429 alcaldies que la van situar com a primer partit en el món local.

Dic tot això perquè es impossible voler decapitar el líder del principal partit de Catalunya sense que el procés de desconnexió amb Espanya se’n ressenti.

Raúl Romeva pot ser un bon candidat a presidir el govern de la transició, però no és el candidat que la classe mitjana seguirà. Els agrada a la CUP i molt probablement a molts militants d’ERC, però no als votants de CDC i Demòcrates de Catalunya que són els majoritaris a Catalunya. Romeva, ERC i allò que representen dins a Junts pel Sí ho han entès amb un realisme encomiable. El “tràgala” de la CUP no podrà tirar endavant si el seu objectius és aconseguir la independència de Catalunya. La CUP haurà de deixar de ser un partit amb mentalitat d’oposició per assumir que en aquest moment s’ha de governar. El precedent de no voler assumir responsabilitats en la Mesa del Parlament ja va deixar clar el grau d’implicació institucional.

Sembla que les peces dels escacs es mouen en el sentit d’implicar Junts pel Sí i la CUP en una estabilitat parlamentaria que permeti dur a la realitat la Declaració rupturista aprovada el 9 de novembre de 2015.

Accepto que l’espera desespera.


------------------------------------------


Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015

ADOPCIÓ

Ple del Parlament, sessió 2, 09.11.2015, DSPC-P 2

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 9 de novembre de 2015, ha debatut el text de la Proposta de resolució sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals (tram. 250-00001/11), presentada pel Grup Par­lamentari de Junts pel Sí i pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí i pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent (reg. 195), pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 196) i pel Grup Parlamen­tari de Catalunya Sí que es Pot (reg. 198).

Finalment, d’acord amb l’article 165 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un es­tat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura cons­titució catalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures neces­sàries per a fer efectives aquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de tren­ta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democrà­tica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.

Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol, com els especificats en l’annex d’aquesta resolució.

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma de re­pública, i acorda posar-ho en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.


Annex. Mesures que haurà d’aplicar el futur govern destinades a blindar drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol

1. Pobresa energètica

Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés als subministra­ments bàsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar la pobresa ener­gètica aprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garan­teixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.

2. Habitatge

Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés a un habitatge dig­ne, el futur govern ha de treballar en l’aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àm­bit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur govern ha de garantir que en processos de desnonament de l’habitatge habitual que afectin persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial es compleixi, per a poder fer efectiu el desnonament, el principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars afectades.

Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacions nor­matives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a l’adjudicació d’habitat­ges per a situacions d’emergències econòmiques i socials i per a altres casos de necessi­tats especials en l’àmbit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. Sanitat

En l’àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l’accés universal a l’atenció sanitària pública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no en pot quedar exclosa per raons d’origen, tingui o no la condició d’assegurada o beneficiària del Sistema Na­cional de Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Així mateix, cap ciu­tadà no es pot veure privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.

D’acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden dur a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària.

4. Educació

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra bona part de l’articulat de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de la qualitat educativa, recurs que fou admès a tràmit el 3 d’abril de 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els pre­ceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a les competències que correspo­nen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al model educatiu català determinat per la Llei d’educació de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i el respecte de les compe­tències establertes en favor de les administracions catalanes i per mantenir-hi els con­sensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats públiques

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra al­guns articles de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs que fou admès a tràmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dic­tamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els preceptes impug­nats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats per textos in­ternacionals com la Declaració universal dels drets humans o el Conveni europeu dels drets humans i per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En cohe­rència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte dels drets fonamentals esmentats.

6. Administracions locals

Amb l’afany de garantir les plenes competències de les administracions locals cata­lanes en servei de l’interès general, el futur govern ha de proporcionar-los les eines de  suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei de l’Estat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, promul­gada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, dictada en desplegament de l’article 135 de la Constitució espa­nyola, relatius a la limitació de competències als ens locals, al control del cost dels ser­veis i a l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.

7. Refugiats

A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, el futur govern ha de generar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les Naci­ons Unides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquest àmbit pel Govern espanyol.

8. Dret a l’avortament

En matèria de dret a l’avortament, el futur govern s’ha de regir pel que estipula la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute

Per tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur govern ha d’establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir la càr­rega del deute en el conjunt de la despesa.

Prioritàriament, el futur govern ha d’impulsar la renegociació de tots els finança­ments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i mante­niment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès i a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur govern ha d’instar els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.

Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Genera­litat que es pugui aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar-ne i contrastar-ne la utilitat en moments en què atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revisió de programes han d’anar íntegrament dedicats al pla de xoc social.

Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur go­vern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris.

Així mateix, el futur govern ha d’establir un calendari de reunions amb els respon­sables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament dels interessos amb finalitats socials.

Palau del Parlament, 9 de novembre de 2015

Vots a favor: 72. Vots en contra: 63. Abstencions: 0.


2 comentaris:

Jaume Palmés ha dit...

D'acord amb el teu comentari; ara bé: si alguna cosa es pot recriminar a CDC es que no hagi sigut capaç de convèncer a la CUP, si mes no, de presentar una alternativa que els permetés desdir-se'n del seu compromís respecte al president, si tenim en compte que tot es secundari excepte la sobirania del país.

Josep Arqué ha dit...

Qui ha de dirigir el procés no pot ser altre que Artur Mas. El més lamentable de la CUP no és solament la tossuderia, sinó que fan uns plantejaments al marge del que s'entèn per política. Les raons per vetar Artur Mas no s'aguanten, tenint en compte que ha tingut molt poca capacitat de maniobra per administrar els escassos recursos que ha hagut d'administrar. Altrament si es vol promoure una revolució cal fer-ho a nivell mundial i amb el consentiment de la majoria de la població. És lamentable que els administradors d'un vot inexpert amb uns dirigents que desconeixen les necessitats del poble català condicionin el procés.