Els catalans hem
votat en una espècie de referèndum convocat pel president de la Generalitat davant
la negativa reiterada dels polítics i les elits espanyoles a permetre que els
catalans expressessin democràticament quina era la seva opció respecta al futur
polític de Catalunya en un referèndum convocat amb totes les garanties.
S’ha tingut que fer
així perquè l’entramat polític espanyol es nega sistemàticament a permetre que
els catalans s’expressin en llibertat. A cada pas que es fa per tal que siguin
els ciutadans catalans aquells que s’expressin democràticament l’Estat espanyol
respon amb violència institucional. Hem passat del no a cedir la competència de
convocar un referèndum, tal i com li va demanar el Parlament de Catalunya el 8
d’abril de 2014, a imputar penalment al President Mas i a dos conselleres,
Ortega i Rigau, per haver posat les urnes el 9 de novembre de 2014 i a reformar
per via exprés el Tribunal Constitucional amb l’únic objectiu de matar
políticament al President Mas i a qualsevol altre dirigent que ocupi el seu
lloc si escolten la demanada majoritària de la societat catalana.
Les eleccions del
27S (27 de setembre de 2015), formalment convocades per elegir el Parlament
autonòmic de Catalunya, ha resultat ser un plebiscit sobre la independència de
Catalunya on les forces que han volgut jugar la carta del si però no, el depèn,
han quedat profundament afeblides.
La Real Academia Española (RAE)
defineix la paraula plebiscit dient:
“plebiscito. (Del latín plebiscītum).
2. m. Consulta que
los poderes públicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace
una determinada propuesta sobre soberanía, ciudadanía, poderes excepcionales,
etc.
3. m. Ley
que la plebe de Roma establecía separadamente de las clases superiores de la
república, a propuesta de su tribuno. Por algún tiempo obligaba solamente a los
plebeyos, y después fue obligatoria para todo el pueblo.”
Una definició que
aplicada a la votació del 27S dóna un resultat clar i diàfan: l’independentisme
ha guanyat el plebiscit.
Després de tant
parlar del souffle independentista la
resposta ciutadana ha estat clara: el souffle no existeix i en el seu lloc hi ha una massa
compacta de votants que en lloc de disminuir augmenta. Algú, amb mala bava, va
posar en circulació la paraula souffle per referir-se a les aspiracions d’una part de
la societat i ho feia utilitzant la paraula provinent del participi passat
soufflé (bufat, inflat) del verb francès souffler que significa 'bufar' o 'inflar'. Aquells que
van fer aquest anàlisi han resultat ser uns observadors socials miops. No es
van adonar del que estava passant socialment a Catalunya i que ha acabat sent
l’opció majoritària dels catalans amb 1.966.768 vots, un 47,56%, en una votació
en la que hi van participar 4.130.558 catalans, un 74,69% del total del cens.
Són els mateixos que ara parlen de fracàs per no haver aconseguit 79.513 vots
per tenir el 50% dels vots emesos a candidatures que està situat en 2.046.281
de vots.
La demagògia cal
combatre-la amb dades objectives, perquè són les dades les que permeten saber
on som.
Calia saber el grau
de suport que té en la societat catalana l’opció "Espanya nació estat"
i ara se sap, com també se sap quanta gent vol que Catalunya tingui el seu
propi estat i separat d’Espanya.
Els vots de les
eleccions del 27S han deixat clar que "Catalunya estat independent"
és l’opció política majoritària dels catalans amb 1.966.768 vots, un 47,56%
dels 4.092.561 vots que ho van fer per candidatures tant en territori català el
27S com a l’estranger. L’opció "Espanya nació estat" és l’opció
minoritària dels catalans amb 1.608.870 i un 39,01%. Entremig d’aquestes dues
opcions hi ha un magma de 471.020 vots amb un 11,40% molt poc cohesionat. Un
magma que a mesura que el procés cap a l’estat propi avanci es partirà en dos
en decantar-se cap a una de les dues opcions com ja es comença a observar de
forma incipient.
Per entendre que ha
passat i la sacsejada que el resultat electoral ha comportat cal entrar en
detalls i a partir d’aquí ho vull fer en aquests apartats:
Conclusions
generals del 27S.
Els resultats
electorals.
La participació
electoral.
El vot provinent de
l’estranger.
La configuració del
Parlament de Catalunya sorgit del 27S (diputats, partits i grups
parlamentaris).
Els resultats per
municipis i comarques. L’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els vots de Junts
pel Sí.
La CUP.
C's, PSC i PP.
Catalunya Si que es
pot.
UDC.
Les entitats
socials
Els mitjans de
comunicació.
El full de ruta de
Junts pel Sí.
President i govern.
Sigles
Conclusions generals del 27S.
Les primeres
conclusions que es poden extreure dels resultats electorals són les següents:
a.- La ciutadania
catalana ha entès que aquesta votació no era un pur tràmit electoral i s’ha
mobilitzat anant a votar el 74,96%. Han estat 4.130.588 ciutadans els que han
expressat el seu desig polític amb un increment del 7,20% respecte a les
eleccions anteriors del 2012 al Parlament de Catalunya.
b.- L’opció
“Catalunya estat independent” és l’opció política àmpliament majoritària dels
catalans amb 1.966.768 vots (47,56%) i superant amb 357.898 vots l’opció
“Espanya nació estat” que ha obtingut 1.608.870 vots (39,01%).
c.- Un bloc sòlid
de ciutadans volen que Catalunya s’estructuri com un estat separat d’Espanya a
través d’un full de ruta gradual. Un full de ruta que té previst finalitzar
la desconnexió política de Catalunya d’Espanya en 18 mesos. Un bloc que ha sumat
1.628.867 vots (39,38% del total de votants i un 82,82% del vot sobiranista).
Junts pel Sí és la força guanyadora d’aquesta votació.
d.- Els partidaris
del full de ruta gradual, Junts pel Sí, supera amb escreix a la segona força
política, Ciudadanos, amb 892.528 vots.
e.- Per primera
vegada al Parlament la primera força d’oposició no prové del catalanisme si no
que ve de l’espanyolisme amb
Ciudadanos.
f.- Els partidaris
d’una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) immediata és l’opció
minoritària en l’independentisme català amb 337.901 vots (8,17%). La diferència
de vots entre les dues opcions independentistes és de 1.290.966 vots (65,64%) a
favor de Junts pel Sí.
g.- El panorama
polític català ha quedat estructurat en quatre blocs: els partidaris de “Catalunya
estat independent” amb 1.966.768 vots (47,56% i 72 diputats, els partidaris
d’”Espanya nació estat” amb 1.608.870 vots (39,01%) i 52 diputats, els situats
en l’ambigüitat, els del “depèn”, amb 471.020 vots (11,40%) i 11 diputats i els
indefinits nacionalment amb 45.903 vots (1,11%) i cap diputat.
h.- El lideratge a
Catalunya de la defensa de la unitat d’Espanya a Catalunya la té Ciudadanos amb 736.339 vots
(17,86%) i 213.105 vots més que la força que la segueix en aquesta opció que és
el PSC que en té 523.234 vots (12,69%).
i.- Els partits que
han estat governant Espanya durant els darrers trenta-tres anys són minoritaris
a Catalunya. El PSOE a través del PSC obté 523.234 vots (12,69%) i el PP
349.297 vots (8,47%). Els vots dels autodenominats partits “nacionals” només
tenen 872.531 vots, un 21,32% percentual dels vots a candidatures.
j.- L’estat, amb
tota classe d’argúcies, ha impedit que bona part del ciutadans que viuen a
l’estranger, 196.095, pogués exercir el seu dret de vot.
k.- S’ha acabat poder-se
atribuir la representació de la denominada “mayoría silenciosa” que ha estat fent l’espanyolisme
fins ara, perquè la majoria social catalana s’ha situat en l’opció
independentista.
l.- La majoria
parlamentaria a favor de “Catalunya estat independents” està legitimada per
escons i vots per iniciar el procés de desconnexió política de Catalunya
d’Espanya, però caldrà reforçar-se per tal que aquest procés sigui
incontestable.
m.- La majoria
parlamentaria de Junts pel Sí haurà de simultaniejar el procés cap a l’estat
propi de la gestió diària de govern en el marc de la Catalunya autonòmica amb
un estat hostil.
n.- Una
participació més alta no ha perjudicat l’opció independentista com s’afirmava
que passaria.
Els resultats electorals.
Els resultats
electorals, sumats els que es van dipositar a les urnes en territori català i
aquells que ho van fer des de l’estranger, són aquests:
Junts pel Sí 1.628.867 vots 39,38% 62
diputats
CUP 337.901 vots 8,17% 10 diputats
Total vot independentista 1.966.768
vots 47,56% 72 diputats
Ciudadanos 736.339 vots 17,86% 25 diputats
PSC 523.234
vots 12,69% 16 diputats
PP 349.297
vots 8,47% 11 diputats
Total espanyolistes 1.608.870 vots 39,01% 52
diputats
Catalunya Sí que es
pot 367.725 vots 8,90% 11 diputats
UDC 103.295
vots 2,50% 0 diputats
Total només dret a
decidir 471.020 vots 11,40% 11 diputats
PACMA 29.929
vots 0,72%
Recortes 0 - Els Verds 14.481
vots 0,35%
Ganemos 1.166
vots 0,03%
Piratas.cat/XDT 327
vots 0,01%
Nacionalment
indefinits 45.903 vots 1,11% 0 diputats
Cal aclarir que el
bloc dels que encara estan situats en l’estadi al anterior al 27S, el dret a
decidir, i que reclamen un acord amb el govern espanyol per poder exercir el
dret a decidir no és un col·lectiu
homogeni pel que fa els drets nacionals de Catalunya. Sobretot en els votants
de Catalunya Sí que es Pot on hi ha persones que es reclamen independentistes i
d’altres que veuen Catalunya dins Espanya.
La participació electoral.
La participació ha
estat del 74,96%, 4.130.588 votants, de un cens electoral de 5.510.713
habitants.
Una participació
que ha deixat clar que a la majoria dels catalans allò que passi amb la gent
del territori on viu els interessa.
L’abstenció s'ha
situat en el 25,05% i continua sense saber-se que volen els 1.380.419 ciutadans
que no han anat a votar.
Dins l’abstenció hi
ha un grup quantificable: els dels residents a l’estranger aquí el govern
espanyol no ha permès votar en no haver-los fet arribar la documentació per
poder exercir el dret de vot a temps, 6.990 ciutadans. Aquesta actuació estatal
mostra, una vegada més, el menyspreu que té l’administració espanyola pels
ciutadans. També hi ha dins l’abstenció altres grups com són: el d’aquells que
circumstàncies de salut els impedeix anar a votar; un altre grup és el d’aquells
que no els convens ningú i s'automarginen de la votació i un darrer grup és el d’aquells
que deixen que siguin els altres els que escollin per ells i per això es queden
a casa.
L’abstenció té
molts matisos i no permet saber a que respon realment.
El vot provinent de l’estranger.
Aquests votants han
patit la fúria de l’estat que, conscient que els electors que estaven més
mobilitzats per votar eren els partidaris de l’opció “Catalunya estat
independent”, no han dubtat a impedir-ho com fos. Fins i tot ratllant el
delicte o delinquint.
El cens de
ciutadans residents a l’estranger de forma permanent o temporal era de 196.095
ciutadans.
21.771 ciutadans (11,10%)
van sol·licitar poder votar, però només van poder exercir el dret democràtic 14.781
catalans (7,54%). A 6.990 ciutadans (3,56%) l’estat espanyol no els ho va fer
arribar la documentació i, per tant, van quedar exclosos contra la seva de
poder votar.
La Junta Electoral
Central actuant, una vegada més com a braç del govern del Partit Popular, va
denegar allargar el termini de vot pels residents a l’exterior.
Els que van poder
votar ho van fer de la següent forma:
Junts pel Sí: 7.854
vots (53,97%)
CUP: 1.526 vots
(10,43%)
C’s: 1.429 vots
(9,77%)
Catalunya Sí que es
Pot: 1.231 vots (8,42%)
PSC: 1.025 vots
(7,01%)
PP: 853 vots
(5,83%)
UDC: 425 vots
(2,91%)
PACMA: 144 vots
(0,98%)
Recortes Cero – Els Verds: 91 vots (0,62%)
Ganemos: 8 vots (0,05%)
Pirata.cat / XTD: 1 vot (0,01%)
Així doncs l’opció
“Catalunya estat independent” ha obtingut 9.420 vots (64,40%), l’opció “Espanya
nació estat” ha obtingut 3.307 vots (22,61%, l’opció “Depèn” 1.656 vots
(11,32%) i els indiferents han obtingut 244 vots (1,67%).
La configuració del Parlament de Catalunya sorgit del 27S
(diputats, partits i grups parlamentaris).
La majoria
parlamentaria la tenen els que volen la independència de Catalunya amb 72
diputats dels 135 escons que té el Parlament de Catalunya. Uns escons que els
situen per sobre la majoria absoluta de 68 escons amb 4 diputats més.
Els contraris a que
Catalunya esdevingui un estat independent tenen 52 diputats.
I els que se situen
en el "depèn" tenen 11 diputats.
El independentisme
a Catalunya és una opció que, lluny de disminuir, s'ha consolidat com opció
política de la societat catalana. Si en el procés de Participació del 9N
1.861.753 ciutadans van votar a favor de l’opció del Si-Sí (estat i
independent) ara ho han fet 1.966.768 vots. Per tant hi hagut un increment de 105.015
vots entre les dues votacions.
El repartiment de
candidats a la llista de Junts pel Sí i a Catalunya Si que es Pot fan difícil
les comparacions entre la representació dels partits a l’hemicicle sorgits de
les eleccions de l’any 2015 i de l’any 2012.
Per comparar els
resultats de la votació del 2015 amb les del 2012 s’ha de tenir present que la
candidatura de Junts pel Sí partia d’un repartiment pactat del 60% per a CDC i
un 40% per a ERC, més independents intercalats en la llista. Als llocs
reservats a CDC si van incloure Demòcrates de Catalunya, grup separat d’UDC, i
Reagrupament Independentista. Mentre que en els llocs reservats a ERC si van
incloure representants de Moviment d'Esquerres (MES), Avancem i Socialisme,
Catalunya i Llibertat, tres grups sorgits del PSC. Una candidatura que va
comptar amb el suport extern de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la
Independència, Estat Català i Sí, amb nosaltres.
Catalunya Si que es
Pot és una candidatura que ha estat formada per ICV, EUiA, Podemos, Equo i independents sense aclarir
en quina proporció ho han fet cada un d’ells.
Tenint en compte
les observacions fetes podem dir que el Parlament de Catalunya sorgit de la
votació del 27S, pel que fa a partits polítics, és igual de plural que
l’anterior amb una variació d’actors. Així doncs el resultat és aquest:
Parlament de
Catalunya (2012):
Inici legislatura:
9 partits polítics (CDC, UDC, ERC, PSC, PP, ICV, EUiA, C’s i CUP)
Final legislatura:
12 partits polítics (els mateixos que a l’inici més Demòcrates de Catalunya,
MES i Avancem)
Parlament de
Catalunya (2015):
12 partits polítics
(CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya, Socialisme Catalunya i Llibertat, MES, PSC,
PP, ICV, EUiA, Podemos, C’s i CUP)
Pel que fa als
Grups parlamentaris en el Parlament sorgit de les eleccions del 2015 tindrà 6
Grups parlamentaris, mentre que en el Parlament sorgit de les eleccions del 2012
hi havia 7 Grups Parlamentaris a l’inici de la legislatura i 8 al final de
La mateix.
Parlament de
Catalunya (2012):
Grups
parlamentaris: Inici legislatura: 7 (CiU, ERC, PSC, PP, ICV, C’s i CUP)
Final legislatura: 8 (els mateixos més el
grup dels no adscrits)
Parlament de
Catalunya (2015):
Grups
parlamentaris: 6 (Junts pel Sí, C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot, PP i CUP)
Els resultats per municipis i comarques. L’Àrea
Metropolitana de Barcelona.
Catalunya té en
aquests moments 947 municipis, 41 comarques i el Consell General d’Aran.
En les eleccions
del 27S Junts pel Sí ha guanyat a 911 municipis (96,20%) i a totes les comarques
i a l’Aran. Ciudadanos ha guanyat a 29 municipis, el PSC a 6 i la CUP a 1.
A l’Àrea
Metropolitana de Barcelona Junts pel Sí ha guanyat a 22 municipis dels 37 que
formen l’entitat, mentre que C’s ho fa fet a 11 i el PSC a 4.
A les eleccions de
2012 a l’Àrea Metropolitana CiU havia guanyat a 20 municipis, el PSC a 16 i ERC
a 1.
 |
| Àrea Metropolitana de Barcelona |
Les eleccions del
27S ha fet que a l’Àrea Metropolitana hagi comportat que 18 municipis que al
2012 havia guanyat CiU ara hagi guanyat Junts pel Sí (Barcelona, Begues,
Castellbisbal, Cervelló, Corbera de Llobregat, El Papiol, La Palma de Cervelló,
Molins de Rei, Montgat, Pallejà, Sabadell, Sant Climent de Llobregat, Sant
Cugat del Vallés, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Santa Coloma de
Cervelló, Tiana i Torrelles de Llobregat) com també ho ha fet en el que havia
guanyat ERC (Sant Vicenç dels Horts). El canvi s’ha produït en 14 municipis.
Dos en que havia guanyat CiU ara ho ha fet C’s (Castelldefels i Gavà), 3 en que
havia guanyat el PSC ara ho ha fet Junts pel Sí (Badalona, Montcada i Reixach i
Sant Joan Despí) i en 9 que havia guanyat el PSC ara ha guanyat C’s (Barberà
del Vallés, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de
Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat
i Viladecans). El PSC només ha pogut retenir 4 municipis dels 16 on havia
guanyat el 2012 (Badia del Vallés, Cerdanyola del Vallés, Cornellà de Llobregat
i Santa Coloma de Gramanet).
Els vots de Junts pel Sí.
En aquestes
eleccions, que han vingut a substituir la votació en un referèndum negat
sistemàticament des de les institucions espanyoles, s'ha configurat una candidatura
de forma excepcional que ha agrupat a diverses formacions amb CDC i ERC al
capdavant. Una candidatura encaminada a separar políticament Catalunya d'Espanya
amb la constitució d'un estat propi independent en un màxim de 18 mesos i també
per a gestionar el dia a dia durant aquests mesos de transició. Per tant la
candidatura de Junts pel Sí té data de caducitat que és la data de convocatòria
per elegir el Parlament de la República
Catalana.
A les eleccions del
2012 CiU va obtenir 1.116.259 vots i 50 escons i ERC va obtenir 498.124 vots i
21 escons amb un total de 1.614.383 vots. Una lectura simplista ens portaria a dir que la
candidatura de CDC i ERC només hauria aconseguit 14.484 vots més i 9 diputats
menys, però aquesta és la lectura simplista, interessada i estúpida. Hi ha
diversos factors i elements que fan que s’hagi de fer esments a ells abans de
poder comparar xifres entre els resultats del 2012 i el 2015.
Cal recordar que la
Federació de CiU es va partir en dos (CDC i UDC) després de la consulta interna
feta per UDC, el 14 de juny de 2015 i en la que les tesis de la direcció es van
imposar per un estret marge. El plantejament fet per la direcció d’UDC té com a
premissa la d’obtenir l’autorització del govern espanyol per a poder fer una
consulta als catalans. Així doncs, la Federació creada el 2 de desembre de 2001,
con a continuació de la coalició creada el 18 de setembre de 1978, deixava
d’existir. Nacionalment es dividien entre aquells que volien un estat independent
per a Catalunya (CDC amb 34 escons) i aquells que volen obtenir el permís de l’estat
per a poder consultar als catalans (UDC amb 16 escons) i que oblidaven que el
Congrés dels Diputats ja havia denegar aquesta autorització el 8 d’abril de
2014 quan els representants del Parlament de Catalunya ho va demanar. La
militància d’Unió també es va dividir en dos sector: els que volen el permís
d'Espanya (10 diputats) i aquells que volen la independència (6 diputats) i que
s'han acabat integrant a la candidatura de Junts pel Sí com a Demòcrates de
Catalunya. Per primera vegada, en trenta-set anys, sabem el pes que representa
UDC en la societat catalana: 103.295 vots (2,50%).
Si als resultats
electorals de la Federació de CiU, que el 2012 va obtenir 1.116.259, vots li
restem els 103.295 vots obtinguts ara per UDC tindríem que CDC més el grup
procedent d'Unió, Demòcrates de Catalunya, van obtenir 1.012.964 vots i 40
diputats.
Fets aquests
descomptes podem comparar els resultats de la suma de CDC, ERC i els diputats
expulsats de UDC amb els resultats de Junts pel Sí.
Junts pel Sí 1.628.867 vots 62 escons
CDC+ERC+ ex UDC 1.511.588 vots 61 escons
Diferència +117.779 vots +1 escons
Dels 947 municipis
de Catalunya Junts pel Sí ha guanyat a 911 municipis, la resta dels 47
municipis on no han guanyat el repartiment ha estat 31 per a Ciudadanos, 6 pel
PSC i 1 per la CUP.
Junts pel Sí ha
guanyat a la ciutat de Barcelona i a nou dels 10 districtes. Tots menys el de Nou
Barris. Pel que fa al 73 barris ha guanyat a 58 i C’s als 15 restants (Ciutat
Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Canyelles, Les Roquetes, La Trinitat Nova, La
Trinitat Vella, Verdum, La Prosperitat, Baró de Viver, La Teixonera, El Carmel,
La Verneda i La Pau, El Besòs i El Maresme i La Marina del Prat Vermell). També
ha guanyat a Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Granollers i a totes les
capitals de comarca.
Està clar que l’aposta
de la candidatura de Junts pel Sí feta per CDC i ERC ha estat un èxit
electoral.
Per aproximacions
fetes per empreses especialitzades per saber l’origen dels vots de Junts pel
Sí, aquests sembla que provenen en 850.000 vots de CiU, 350.000 d’ERC, 70.000
d’ICV, 30.000 d’altres i 250.000 de nous votants. Hi ha un 70% de votants
fidels de CiU i ERC i un 20% provinent d’ICV.
La CUP.
És indiscutible que
la CUP ha sabut
captar votants independentistes amb un fort plantejament de revolta social. Han
passat de 126.435 votants el 2012 a 337.901 vots el 2015. Amb un increment de 211.466
vots han passat de ser el 3,48% al 8,17%.
Però els resultat
electoral també diu un parell de coses més: una Declaració Unilateral d’independència
(DUI) immediata com plantejava la CUP no té el recolzament majoritària dels
catalans i que els vots de la CUP
i Junts pel Sí (1.966.768) per la independència de Catalunya és l’opció
preferida dels catalans i representa el
47,56% de l’electorat.
Junts pel Sí i la CUP tenen la legitimitat
democràtica per engegar el procés de desconnexió amb Espanya.
Segons les empreses
especialitzades l’origen del vot de la CUP està format per 90.000 votants de la
CUP, 50.000 votants d’ERC, 80.000 d’ICV, 50.000 d’altres i 50.000 nous votants.
C's, PSC i PP.
Aquest és el bloc
que representa l’espanyolisme més rampant. Una defensa aferrissada de
l"'Espanya nació estat".
Ciudadanos ha sabut
captar el vot de 461.332 nous votants que han fet que passes de 275.007 vots
del
Ciutadans ha
arrabassat de forma clara el lideratge de la defensa d'Espanya al PP i al PSC. També
ha aconseguit a imposar-se al PSC en la nomenat cinturó roig de Barcelona
arrabassant-li 9 municipis: Barberà del Vallés, El Prat de Llobregat, Esplugues
de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant
Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
En un total de 29
municipis dels 947 municipis que té Catalunya ha guanyat C's.
La seva defensa de
la supremacia de la llengua castellana sobre la catalana, el no ha l’incrementar
l’autogovern de Catalunya i a treure-li competències que ja té han fet forat en
els votants del PP i el PSC i en nous votants.
Ciudadanos, a més, ha utilitzat la campanya electoral
per promocionar a Albert Rivera per aconseguir el govern d’Espanya eclipsant
així a la seva candidata.
Les dues rames
catalanes dels dos partits espanyol que s’han repartit el govern a Espanya
durant els últims trenta-set anys a Catalunya són minoritaris, però no en la
mateixa proporció. Una situació que fa que el sistema de partits a Catalunya
sigui diferent del d'Espanya. Per molt desembarcament de líders espanyols a
Catalunya durant la campanya electoral. Són el 21,32% amb 872.531 vots.
El PP, ni amb Rajoy
i Sarkozy, amb aconseguit
aturar la pèrdua de vots constants que ha fet que passessin de 471.681 vots el 2012 a 349.297 ara, amb una
pèrdua de 122.384 vots i fa que passin del 12,98% al 8,47% i de 19 escons a 11.
Una pèrdua de vots que ha comporta que es convertissin en la cinquena força
parlamentaria de sis. La campanya de la por no ha resultat beneficiosa per a
ells.
La seva presencia
als municipis és escassa. Badalona, on Garcia Albiol fou l’alcalde fins el mes
de maig d’aquest any, Junts pel Sí ha guanyat amb 28.476 vots i un 2,2% més que
el PP que és la segona força.
El PSC, ara ja
convertit de facto en
El PSC ha perdut
força com a principal força política en el cinturó roig de Barcelona. Ha passat
del 44,1% de l’any 1998 al 15,7% del 2015. Ni la presència omnipresent de Pedro
Sánchez, secretari general del PSOE, ha aconseguir retenir les seves places
fortes llevat de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola
del Vallés i Badia del Vallès. Però el més greu no es que ho hagin fet per la
qüestió social si no per l’espanyolisme. No hi hagut un desplaçament de vots a
posicions d’esquerra més radical com podia ser Catalunya Sí que es Pot o la Cup
si no que han anat a parar a
Ciudadanos que no vol situar-se socialment amb uns
plantejaments demagògics i populistes.
Catalunya Si que es pot.
Aquest conglomerat
creat a imatge i semblança de Barcelona en comú no ha resultat una marca
exportable a la resta de Catalunya. Va funcionar a Barcelona però no ha
Catalunya.
Ha estat el gran
fracàs d’ICV, EUiA i de Podemos. Tampoc la presència abassegadora de Pablo Iglesias, el líder de Podemos, no ha aconseguit
mobilitzar el seu potencial electorat.
Aquest
"depèn" en la qüestió nacional ha fet que només aconseguís superar
amb 8.020 vots els vots d'ICV i EUiA del 2012 en que van obtenir 359.705 vots.
Ara, com a Catalunya Si que es Pot, han aconseguit 367.494 vots.
L'efecte Podemos ha estat un
desastre. La presència de Pablo Iglesias en lloc de donar relleu el seu
candidats l'ha eclipsat. L'estil lerrouxista de cridar a votar per l'origen
andalús a Catalunya no ha fet forat. Ha pesat com na llossa les paraules de
votar "amb odi a Mas" que cridava la líder de Podemos a Catalunya.
La competència pel
mateix espai que feien la CUP
i Podemos s'ha
decantat a favor de la CUP. Podemos
Aquest
"depèn" sobre "Catalunya estat independent" acabarà passant
factura a la coalició Catalunya Si que es Pot en el futur proper i això passarà
perquè dins d'aquesta candidatura conviuen gent que públicament es declaren
independentistes i gent que defensa l'"Espanya estat" de caràcter
federal. En les primeres votacions veurem fins a quin punt es creïble l'aposta
independentista que han dit defensar alguns dels seus militants. Si fos així el
bloc independentista del Parlament es veuria incrementat amb aquesta gent.
Uns votants que
provenen en uns 150.000 d’ICV+EUiA, 50.000 del PSC, 60.000 d’altres opcions i
100.000 de nous votants. Un 40% d’ICV hauria votat Junts pel Sí i la CUP.
UDC.
Ara sabem que val
aquest partit històric en la societat catalana actual: 2,50% i 103.295 vots.
S'ha acabat aquesta sobre dimensió que periodísticament se li donava.
Els seus dirigents
han quedat deslegitimats per a fer de pont entre una suposada Catalunya del
seny i els poders espanyols. La societat catalana els ha negat aquest paper.
S'apuntaran a fer
de crossa del PP a Catalunya com ho fa la UPN de Navarra o continuaran com a partit
residual?
Els votants
catalans no li han perdonat que hagin abandonat el seu paper històric en la
defensa de Catalunya, per entrar de ple en el camp del possibilisme espanyol on
les elits espanyoles no volen canviar.
Si en les properes
eleccions a les Corts espanyoles no treuen un mínim resultat decent l'estocada
per la supervivència del partit pot ser mortal.
Han tret un molt
mal resultat veient la quantitat ingent d'esforç econòmic i propagandístic que
mitjans de comunicació i principalment La Vanguardia , hi han posat. Els mitjans madrilenys
no han parat de contraposar Duran amb Mas. Un era el polític assenyat (Duran)
l'altre el canalla delinqüent (Mas). El resultat electoral ha portat a que Duran
i els seus han perdut bou i esquelles i Mas ha sortit victoriós.
Les entitats socials
Les entitats
socials han jugat un gran paper en la defensa de les dues opcions polítiques:
“Catalunya estat independent” i “Espanya nació estat”.
L'Assemblea
Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Asociación Súmate donant suport a Junts pel Sí i a
la CUP. Mentre que Societat Civil Catalana (SCC) ho ha fet per la unitat
d’Espanya. Però mentre que l’ANC, Òmnium i Súmate ho han fet amb recursos propis i SCC ho ha fet
amb donacions anònimes de milers d’euros.
Els mitjans de comunicació.
Davant dels
resultats d'aquestes eleccions on es votava a favor o en contra de
"Catalunya estat independent". els mitjans de comunicació espanyols
han seguit dient que els independentistes són la minoria. Ho fan per dues
raons: la defensa a ultrança a la unitat d'Espanya i per un alt grau de miopia
política a la capital del regne que és antològica. No han entès res ni tampoc ho
volen entendre. Per a ells els catalans són un furóncol al cul que cal extirpar
i poca cosa més.
La premsa
internacional unànimement ha informat de la victòria de l’independentisme
català. No han mostrat entusiasme, però no ha negat la realitat com ho ha fet
la premsa espanyola.
A Catalunya els
diaris La Vanguardia i El Periódico han intentat minimitzar el resultat, mentre
que El Punt Avui i l’Ara han donat relleu a la victòria.
En les televisions
TV3 ha portat una pluralitat de persones per defensar les seves posicions, a
8TV, del grup Godó, els missatges subliminar a favor de la unitat d’Espanya ha
estat constant, però també amb debats plurals. Mentre que a TVE, Antena 3,
Telecinco, la Sexta i tota la resta de televisions espanyoles només han
informat, com a herois, dels plantejaments en defensa de la unitat d’Espanya
amb constants entrevistes i, a la vegada, plantejant que els independentistes
eren una colla de sonats i negant la possibilitat d’intervenció dels seus
representants en els seus mitjans.
El full de ruta de Junts pel Sí.
El full de ruta de
Junts pel Sí és el derivats del preacord signat el 30 de març de 2015 per
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) - Reagrupament Independentista,
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Assemblea Nacional Catalana (ANC),
Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Òmnium Cultural.
"Aquest full
de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes que comparteixen
l’objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè
esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.A. ELECCIONS PLEBISCITÀRIES.
Les eleccions del
27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran com a mecanisme
legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític
substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el
resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de
Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.
Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya.
L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.
És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.
B. DESENVOLUPAMENT
DEL PROCÉS.
Elaboració d’un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d’un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.
Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d’infraestructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat.
Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.
Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d’aquesta declaració.
El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.
C. RELACIONS INSTITUCIONALS.
Inici de negociacions amb l’Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d’actius i passius, relacions entre els nous estats.
Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat.
Mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.
D. CULMINACIÓ DEL PROCÉS.
Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l’exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.
Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.
A partir d’aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l’Estat espanyol i la Unió Europea.”
 |
| Junts pel Sí: Acte de final de campanya |
President i govern.
No vull entrar en
especulacions de qui ha de ser el nou president que ha de conduir, al capdavant
de les institucions, la transició nacional i el dia a dia del govern en
sanitat, educació i la resta de camps amb sensibilitat social. Només vull dir
que no menyspreem els actius que tenim com l’actual president Artur Mas i
valorem que guanyem i que perdem si és president o no.
Sigles.
AMI: Associació de
Municipis per la Independència
ANC: Assemblea
Nacional Catalana
Asociación Súmate
Avancem
CSQP: Catalunya Si que es Pot
CDC: Convergència
Democràtica de Catalunya
CiU: Convergència i
Unió
C's: Ciudadans –
Partido de la Ciudadanía
CUP: Candidatures
d’Unitat Popular
Demòcrates de
Catalunya
Equo
ERC: Esquerra
Republicana de Catalunya
EUiA: Esquerra
Unida i Alternativa
ICV: Iniciativa per
Catalunya - Verds
Junts pels Sí
MES: Moviment
d'Esquerra
Òmnium Cultural
Podemos
PP: Partido Popular
PSC: Partit dels
Socialistes de Catalunya
PSOE: Partido
Socialista Obrero Español
SCC: Societat Civil
Catalana
Socialisme,
Catalunya i Llibertat
UDC: Unió
Democràtica de Catalunya
1 comentari:
Gràcies per la seva anàlisi; l'he trobada objectiva i força completa. Hi he trobat a faltar d'on provenien els vots del PSC, del PP i d'Unió.
Publica un comentari a l'entrada