18 de juny 2015

27S: el gris s’ha acabat.


Finalment el panorama electoral pel què fa a les opcions a escollir en les eleccions del 27 de setembre de 2015 ha quedat clarificat.. Aquest procés de clarificació ha estat més o menys dolorós entre aquells que han cregut que era possible una Catalunya nacional dins una Espanya plurinacional i democràtica i menys entre les posicions més clares des de fa més temps.

El resultat de la consulta feta a la militància de Unió Democràtica ha estat un exercici lloable que ha deixat al descobert que el partit està pràcticament partit en dos. Entre aquells que creuen que amb el diàleg amb Espanya és possible un encaix d’una Catalunya sobirana dins Espanya i aquells que creuen que ha arribat l’hora de trobar una sortida nova per tal d’aconseguir que la societat catalana es pugui desenvolupar en plenitud utilitzant l’instrument de la independència, perquè Espanya no pot, ni vol, oferir alternatives al reconeixement nacional. Però UDC no és l’únic partit que està dividit d’aquesta manera. No trigarem gaire a veure com esclata Iniciativa entre els que volen una Catalunya independent per a fer una aposta per una societat des d’un plantejament d’esquerres i aquells altres que parlen de decidir-ho tot i que pugnen per gestionar la misèria des d’un plantejament d’esquerres a través d’una Catalunya autonòmica.

El que veurem a partir d’ara és com s’estructura cada projecte en el camp independentista i també els que volen gestionar una Catalunya Autonòmica en totes les seves vessants. Entre els que plantegen unes eleccions plebiscitàries i els que plantegen que només hem d’escollir un nou president i un nou govern per gestionar l’autonomia que tenim.

La Catalunya autonòmica  que hem conegut s’està acabant i en aquest procés de liquidació ha desaparegut l’instrument que de forma més eficaç l’ha gestionada, la coalició Convergència i Unió. No ha estat l’única opció, però si la que ha aconseguit més èxits des de 1978.

Per què s’acaba la Catalunya autonòmica? Per tres motius.

1.- Per què amb les eleccions del 27S res tornarà a ser igual que abans. O guanyarem o ens esclafaran.

2.- Perquè si guanya l’opció de crear un estat independent per a Catalunya, la Catalunya autonòmica haurà quedat definitivament enrere. 

3.- Per la constant recentralització i buidatge de competències que el poder central de l’estat aplica a totes les autonomies i en especial a Catalunya. Un projecte recentralizador capitanejat pel PP amb l’ajuda inestimable del PSOE, C’s i UPyD i el silenci vergonyant de IU i Podemos. Un procés emparat i protegit pel Tribunal Constitucional que una vegada i un altre dona la raó al govern central en tot i que priva a Catalunya de poder actuar contra la pobresa energètica, obtenir recursos gravant la banca, la dependència, la sanitat i tants altres aspectes. I, com no, ofegant l’administració catalana amb la dilatació de les transferències de les bestretes que haurien de ser mensuals. Ara, com ja ens té acostumats, el Tribunal Constitucional també ha decidit que la Generalitat tampoc pot preguntar què volen els catalans.

Per fi el 27S els catalans podrem votar sabent que ens proposa cada formació política.

Els que volen un estat independent per a Catalunya podran triar entre votar CDC, ERC, CUP o MES. Votar a aquests partits o les propostes electorals que ens plantegin. Són els que representen el Si-Si del 9N. Una opció recolzada per ANC, Òmnium Cultural i l’AMI.

Els que volen un a sobirania per a Catalunya dins Espanya, els del Si-No del 9N, podran escollir entre UDC, PSC, ICV-EuiA, Procés Constituent i, potser, Podemos.

Els que volen mantenir l’statu quo actual o amb menys competències, els del No del 9N, podran escollir entre votar PP o C’s. Són els de la Catalunya autonòmica laminada i dirigida.

Hi ha  altres maneres d’escollir a qui votar com és el sentir-se identificat amb els que han fet de l’insult una arma. En aquest cas el votant podrà escollir entre els que titllen els catalans de nazis (PP, C’s i PSOE a través del PSC) o els que els agrada el terme “Catalanufos” o expressar la necessitat d’eliminar el president Mas i CiU, en aquest cas podran votar Podemos, ICV-EuiA o Procés Constituent.

També es podrà anar a votar entre els que volen gestionar les engrunes de la Catalunya autonòmica o encetar un projecte de país nou. Entre els que volen gestionar la Catalunya autonòmica hi ha de quatre opcions. Els que parlen de la transformació social d’esquerra sense tocar el marc autonòmic i són els que diuen que s’ha de poder decidir tot excepte la unitat d’Espanya, aquests són els de Podemos, PSC, ICV-EuiA i Procés Constituent. Després hi ha els que volen una Catalunya més social però lligada a Espanya i aquesta és l’opció de la direcció d’UDC. També tenim els que volen mantenir el sistema autonòmic actual tal i com està i per això hi ha el PP i per últim tenim els que diuen voler una regeneració sense tocar l’estat Espanya que tindran en C’s la seva opció de vot. Però si vol sortir de la Catalunya autonòmica només té l’opció de votar CDC, ERC, CUP o MES.
 
La Catalunya independent només podrà triomfar si es proposa fer de la societat catalana una societat més justa, dialogant, democràtica, sensible a les necessitats dels seus habitants, que doni solucions equitatives, que lluiti contra les desigualtats socials, que doni suport a la creació de riquesa, entre altres necessitats socials.

L’objectiu no és la independència. La independència és l’instrument per aconseguir una nova societat, amb valor nous democràtics i solidaris.


Per això les eleccions del 27 de setembre tindran caràcter plebiscitari utilitzant l’únic instrument legal que les elits espanyoles ens han deixat per expressar-nos als catalans, un cop negat el referèndum. Ells han eliminat la possibilitat d’expressar-nos i només votant el 27S ho podrem fer. Ens han col·locat el futur a les nostres mans i cal aprofitar-ho.  

1 comentari:

José Lele ha dit...

Unió está dividida... igual que el resto de partidos. Y aún más la sociedad catalana.
Otra cosa es que no se pregunte a la gente y el dirigente de turno diga la ocurrencia que se le parezca, hablando en nombre de todos.
En cualquier ámbito que se pregunte, salvo ERC, ocurrirá lo mismo.
¿Porqué no preguntan en CDC o en el PSC o en ICV o en ...?