L'unionisme amb Espanya és el futur?

 

El dia 23 d’abril es presentava a Barcelona Societat Civil Catalana un organisme per tal d’aglutinar aquest segment de la societat catalana contrària a l’exercici democràtic del dret a decidir dels catalans.

L’acte va contar amb la presencia de 1.200 persones que omplien el Teatre Tívoli i assegut a la primera fila representants dels partits: Partit Popular - PP, Ciudadanos - C’s, Vox, UPyD, Plataforma per Catalunya – PxC i el Partit Socialista de Catalunya – PSC (PSC-PSOE). Una amalgama de partits que tenen en comú oposar-se a què la ciutadania catalana pugui votar sobre com volen relacionar-se amb Espanya. És cert que el PSC en aquest cas ho fa dient que cal primer pactar amb l’estat, obtenir el seu permís i després preguntar, mentre que la resta ho fa oposant-se frontalment a qualsevol possibilitat d’expressar-se democràticament a les urnes i alguns, fins i tot, demanant la supressió de l’autonomia de Catalunya, l’empresonament del president Mas i la resta del govern català i l’ocupació dels carrers de les ciutats i pobles de Catalunya per part de l’exèrcit i la Guàrdia Civil com demanen UPyD i Vox obertament.

El problema de Societat Civil Catalana és d’arrel. És un moviment fet a la contra i no com un plantejament que sigui capaç d’oferir un proposta concreta que vagi més enllà de dir: “La asociación “SOCIETAT CIVIL CATALANA” nace de un grupo de catalanes y catalanas que quieren contribuir y facilitar la concienciación y movilización de las personas que en Cataluña consideran positivo el mantenimiento de un vínculo sólido con el resto de España y Europa”. No pot fer una proposta que aglutini més enllà de la retòrica perquè aglutina partits que es disputen erigir-se en representants en exclusiva d’aquest segment social de l’unionisme català. La lluita entre ells és a mort.

Fer compatible la catalanofòbia del PP, Vox i UPyD, el neolerrouxisme del C’s, la xenofòbia de PxC i el federalisme del PSC és una tasca impossible que vagi més enllà d’impedir la lliure expressió dels ciutadans.

Societat Civil Catalana, que només utilitza el català en el seu nom, no és una oferta de futur ja que ells mateixos es presenten com un darrer intent de superar els reiterats intents fallits d’unitat que han patit fins ara amb grupuscles com Som a temps, Movimiento Ciudadanos, la plataforma d’entitats Som Catalunya Somos España, Impulso Ciudadano, Asociación por la Tolerancia, Convivencia Cívica Catalana o Federalistes d’Esquerra entre altres. I tampoc ho són perquè actuen com a reacció d’emprenyament amb la capacitat de mobilització de l’Assemblea Nacional Catalana programant actes no per a presentar la seva proposta engrescadora si no com a contra actes. Però en fer-ho no tenen en compte que l’ANC és fruit d’un llarg procés de suma de voluntats, que ha aconseguit superar 30.000 afiliats, a banda dels col•laboradors, i l’èxit d’estar darrera de la manifestació de l’11 de setembre de 2013, amb un milió de persones al carrer, ser l’organitzadora de la Via Catalana l’11 de setembre de 2013 amb la participació d’un milió i mig de persones i de la propera manifestació en forma de V, de votar i de victòria, del proper 11 de setembre de 2014 a Barcelona. Un organisme que busca la independència de Catalunya amb una capacitat de mobilització indiscutible.

Al llarg de la història els projectes unitaris que ha reeixit són aquells que han estat capaços de tenir uns punts mínim d’acord i oferir alternatives al reptes diaris. La resta han quedat com intents que no han superat el voluntarisme inicial.

L’unionisme amb Espanya apareix com els defensor de l’status quo actual, incapaç d’oferir un projecte viable de futur i és aquí on té la seva rèmora més important.

Pel PSC aquesta aposta és la darrera deriva de l’actual direcció d’allunyar-se definitivament del catalanisme que busca donar la paraula als ciutadans per tal que siguin ells qui decideixin si volen quedar-se a Espanya tal com estem, votant no, canviant l’status actual però dins Espanya, votant si a la primera pregunta i no a la segona o independitzant-se d’Espanya votant si i si a les dues preguntes.

El federalisme, el gran absent del debat a Catalunya, no aconsegueix oferir un projecte creïble ja que necessita la complicitat del PP per a fer qualsevol canvi a l’estructura de l’estat espanyol i aquest ha manifestat per activa i passiva que no ho volen fer. El PSOE, en el debat del 8 d’abril de 2014 al Congrés del Diputats, va dir no a deixar votar i va apel•lar a la necessitat del diàleg. Una forma retòrica que queda bé, però que no diu res. I el PSC on era en aquest debat? Desaparegut. El PSOE mentre va governar no va voler mai parlar de federalisme, en parlen quan son a l’oposició i això no és creïble. La ciutadania no és imbècil. Ajuntar-se amb la catalanofòbia no és la millor carta de presentació del federalisme a Catalunya per a fer creïble el seu projecte.

Desitjo que Societat Civil Catalunya serveixi perquè l’unionisme entri al debat que hi ha a la societat catalana amb serenitat, deixant el recurs de la por i explicant quines són les avantatges de quedar-nos dins Espanya més enllà del perquè si, perquè fa anys que hi som o perquè ens cauran les 7 plagues d’Egipte. Els temps ens ho mostrarà ben aviat.