Els
esdeveniments que van encaminats a donar pas a un fet històric mentre els vius
tens la sensació que no acaben de passar mai, que tot va massa lent. I això és
el que succeeix avui a Catalunya en un fet tan transcendental per a la societat
catalana com és el decidir col·lectivament el seu propi futur com a poble que
pertany a una nació mil·lenària com és Catalunya.
 |
| Concert per la llibertat, 29 de juny de 2013 (Estadi del Camp Nou, Barcelona) |
Qui és l’enemic del dret a decidir a Catalunya?
Massa
sovint ens equivoquem d’adversari per no voler entendre que canviar de
pensament sobre tot allò que fins ara ha estat el teu pensament en
l’organització política de Catalunya no és senzill ni fàcil. Admetre que has
arribat a la conclusió que dins d’Espanya el poble de Catalunya no té futur es
dur i comporta un dolorós trencament amb uns plantejaments fets des del
convenciment que pertànyer a l’estat espanyol era el millor per a tothom.
Però la gent
que està fent aquesta transició de pensament no és l’enemic del dret a decidir.
I no només no són l’enemic si no que són persones, companys de viatge, que
necessiten més temps que d’altres per a acceptar que tot allò que se’ns ofereix
des d’Espanya és el mateix de sempre i que ens ha ofegat política i
econòmicament. Que no hi ha res de nou i fins i tot menys i se’ns recentralitza més. Només la poca alçada
de mires ens pot fer acusar a aquesta gent d’enemic del dret a decidir. Un
plantejament d’una gran miopia política. Un plantejament que atempta al
necessari quòrum de qualsevol consulta del dret a decidir. Perquè no podem
oblidar que tota aquesta gent és indispensable per a donar validesa a la
consulta. No podem caure en l’estratègia del PP que busca desmobilitzar els catalans
una vegada constatat que l’estratègia de la por duta a terme fins ara no ha
servit i per això ara l’estratègia és evitar el quòrum mínim imprescindible.
Cal
constatar que tot allò que passa fins ara va molt més de pressa del que la gent
percep ja que les posicions es van clarificant i es van sumant voluntats i si
fem l’esforç de mirar de nou les notícies diàries ens adonarem de la veracitat d’això
que dic. La pressa no ha estat mai una bona estratègia.
Els enemics
dels dret a decidir són aquells que neguen de forma antidemocràtica i
totalitària el dret de les persones a decidir el seu futur col·lectiu com a
poble. Són aquells que basant-se en la seva llibertat neguen les dels altres.
Són aquells que creuen que Catalunya no existeix com a nació. Són aquesta gent
la que hem de combatre democràticament.
A Catalunya
hi ha dos blocs molt clars sobre el dret a decidir. Els que volem exercir el
dret democràtic de participar en una votació sobre si volem continuar dins
Espanya i aquells que s’oposen frontalment negant el dret a votar argumentant
que no som un poble lliure per a decidir res.
Entre els
segons el Partit Popular i Ciutadans al Parlament i al carrer persones que
sistemàticament han atacat tot allò que ha configurat el que avui és el poble
de Catalunya, sobretot la llengua catalana i la seva organització social,
econòmica i política.
Quan el PSC
deixi l’ambigüitat erràtica en que es mou el panorama polític català sobre el dret
a decidir s’haurà clarificat definitivament.
Una altre
cosa és saber quines són les propostes dels partits polítics catalans pel futur
de Catalunya en l’exercici del dret a decidir. Però no trigarem en saber-ho. Només
cal esperar una mica més de temps.
Les propostes pels catalans des d’Espanya
Fins la
Sentencia del Tribunal Constitucional del juny de 2010 la qüestió catalana
anava trampejant la situació. Fent la viu viu. Al llarg dels anys i lentament
anava desapareixen el miratge de la Constitució espanyola de 1978 que semblava
que havia començat a reconèixer a Catalunya com a nació. Lentament es
constatava que la Constitució només havia estat una manera de no resoldre el
reconeixement de Catalunya com a nació, perquè en cada acte de l’estat
Catalunya perdia un llençol. S’imposava el cafè per a tots, menys per a bascos
i navarresos que gaudeixen d’un estatuts especial. La sentencia del Tribunal
Constitucional va tenir la virtut d’acabar amb l’ambigüitat i deixar clar que
Catalunya com a nació no tenia lloc dins l’Estat Espanyol ja que deixava ben clar
que Espanya és una i única i l’estat es seu.
La proposta
del Partit Popular per a Catalunya és convertir la Generalitat en una
administració tutelada i sotmesa als dictats del govern central.
La Marca
Espanya que tant ufanosament llueixen amaga un plantejament polític i econòmic
a les antípodes del que volen els catalans majoritàriament. Pugnen per a
implantar un estat recentralitzat amb la preponderància del castellà damunt la
resta de llengües. Una estructura econòmica de grans monopolis i amb un poder
centralitzat.
Dia darrera
dia el govern central aprova normes amb l’objectiu de descafeïnar encara més el
ja curt autogovern que tenim.
No
plantegen una reforma constitucional de forma clara, però la duen a terme a
base de laminar contínuament les competències autonòmiques i controlar els
ingressos i les despeses. El plantejament del PP és: jo, govern nacional
espanyol, decideixo el com i el quan i tu executes allò que jo et dic.
Com a
mostra del que exposo vull citar la propera Llei de mercat únic, que sota una
pretès impuls a les empreses permetrà eliminar el català de qualsevol etiqueta
dels productes i també perquè permetrà que una comissió administrativa de
funcionaris pugui suspendre i anul·lar una llei aprovada per un Parlament
autonòmic. Una altre mostra de reforma encoberta és la voluntat de distribuir
el 0,7% de la declaració de la renda (IRPF) destinats a despeses socials només per
a aquelles ONG d’àmbit estatal obligant així a fer desaparèixer les catalanes o
a lligar-se amb una espanyola. Una pretensió que fins hi tot ignora les diverses
sentencies dels tribunals. La llei d’acció exterior destinada a controlar qualsevol
actuació de la Generalitat a l’estranger, ja sigui en l’àmbit polític o
econòmic. Els continus recursos al Tribunal Constitucional qualsevol mesura
econòmica que pugui representar ingressos extraordinaris que no passin per la
caixa del Ministeri d’Hisenda. Els atacs sistemàtic a la llengua catalana amb
l’aprovació de la Lapao a l’Aragó, l’intent de fer aprovar a la Reial Acadèmia
de la Llengua de Madrid d’una definició del valencià que digui que és una llengua
separada del català que té els seus orígens al segle VI abans de Crist, amb els
ibers, l’eliminació del català amb les seves varietats balears com a requisit
pels funcionaris a les Illes Balears i com a llengua en l’ensenyament i per
últim la reforma educativa que impulsa el ministre Wert amb la Lomce que ha de
portar a espanyolitzar els nens catalans.
Però el més
sagnant són els retards fins a límits dels bergants de les transferències de
diners a la Generalitat. Unes transferències que s’han de fer mensualment
perquè són ells qui cobren els impostos pagats pels catalans. Una pràctica
encaminada a provocar una rebel·lió de la societat civil contra el govern
català per morós i abocat a retallar per a sobreviure. És l’ofec econòmic diari.
Aquesta
petita mostra dels atacs a la societat catalana és com veu el PP a Catalunya. Per
a ells som una regió que es nega a sotmetre’s a l’interès més important que és
Espanya.
El PP
planteja una reforma constitucional encoberta a base de crear un sentiment de
rebuig a l’estat autonòmic que els permeti canviar-lo sense oposició.
Pel seu
costat, el PSOE ha mogut fitxa plantejant una reforma constitucional amb el
document aprovat a Granada el passat 6 de juliol de 2013 i que se’ns ha volgut
vendre com la solució per a Catalunya des del PSC, perquè el PSOE no s’ha
molestat ni a fer això. I no ho ha fet perquè el document nega a Catalunya la
seva condició de nació i el seu dret a poder votar com vol que sigui el seu
futur col·lectiu.
El document
dels socialistes és una reforma administrativa que en alguns punts
descentralitza i en altres torna a centralitzar. Tracta de la mateixa forma com
a fets diferencials les llengües no castellanes, la insularitat, els drets
forals o el dret civil. Molta paraula per no canviar res. Econòmicament
planteja la necessitat de “procurar” mantenir el principi d’ordinalitat en la
contribució interterritorial, en la denominada solidaritat. Procurar és la
paraula clau. Es procurarà que paguem menys. Només això.
Sota el nom
de federalista es planteja una simple reforma administrativa i poca cosa més. Molt
soroll per a no res. Pels socialistes espanyols Catalunya no existeix com a
nació, ja que per a ells només hi ha la nació espanyola i per tant els catalans
no poden decidir res pel seu compte.
Un document
que no ha aportat res de nou al panorama català.
Pels que fa
als plantejaments d’Izquierda Unida cal dir que han fet un pas molt important en
dir públicament que els catalans tenen dret a votar sobre els seu futur
col·lectiu. Però allò que no sabem és quina és la seva proposta de futur en l’organització
de l’estat. En un moment ho altre ho hauran de fer.
Fins que
els espanyols no entenguin que la resolució del futur de la nació catalana és
una qüestió política i no de lleis la qüestió no permetrà avançar en el diàleg
per a trobar una sortida.
És per tot
el que he dit fins ara que ens cal passar per totes les etapes. Ens cal
legitimar-nos internacionalment i ens cal que els indecisos s’adonin que si
volen una Catalunya lliure s’han de decidir recolzar el dret a decidir
obertament.
Cal
legitimar les accions dels catalans.
La feina feta fins ara a Catalunya pel Dret a decidir
Recordar els elements claus de l’acord de governabilitat subscrit entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana i signat públicament el 19 de desembre de 2012 serveix per saber si portem un ritme adequat o no en el procés per exercir el dret democràtic de decidir el futur col•lectiu dels catalans.
I els elements claus d'aquest pacte són:
• Convocar als ciutadans catalans a votar sobre el seu futur durant l’any 2014 si és viable i si no ho és de comú acord entre els dos partits trobar una data millor.
• Establir un calendari concret:
1. Fer una Declaració de sobirania del poble de Catalunya per part del Parlament de Catalunya.
- Aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013.
- Votació que permet ampliar el consens pel dret a decidir el 13 de març de 2013.
- Actualment està en tràmit parlamentari.
- La Mesa del parlament de Catalunya l’admet a tràmit el 16 d’abril de 2013.
- Anunci del president Mas que vol reunir-se amb el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 de desembre de 2012.
- Anunci que la reunió entre Mas i Rajoy serà secreta el 7 de febrer de 2013.
- Reunió secreta o discreta de Mas i Rajo a principis de la setmana del 18 al 23 de març de 2013.
- Reunió de Mas amb Pérez Rubalcaba del PSOE el 7 d’abril dem 2013.
- I totes aquelles que desconeixem.
- Amb la missió d’elaborar informes i plans de treballa sobre estructures d’estat, estudis sobre el processo a seguir, estudiar els recursos que ens calen i qüestions específiques com seguretat social, doble nacionalitat, llengua, etc.
- Decret de creació 12 de febrer de 2013.
- Resolució de nomenament dels seus membres, 22 de març de 2013.
- Primera reunió constitutiva feta el 12 d’abril de 2013.
- Una tasca que es realitza cada dia en àmbits molts diversos de forma discreta.
- Pacte Nacional pel Dret a Decidir creat el 26 de juny de 2013 i agrupa 48 delegacions (partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats, intitucions i entitats culturals, esportives i socials, organismes polítics, diputacions provincials i associacions municipalistes.
- Creació al Parlament de Catalunya de la Comissió parlamentaria per l’estudi del dret a decidir el 4 de juliol de 2013.
- Es convocarà quan les condicions siguin les més idònies per a guanyar.
Dates a recordar per veure la feina feta fins ara:
- Eleccions al Parlament de Catalunya: 25 de novembre de 2012
- Acord de governabilitat entre CiU i ERC: 19 de desembre de 2012.
- Pressa de possessió com President de la Generalitat d’Artur Mas: 24 de desembre de 2012.
- Pressa de possessió del govern de la Generalitat de Catalunya: 29 de desembre de 2012.
Altres articles publicats en aquest bloc relacionats amb aquest:
http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/05/la-proposta-espanyola-per-catalunya.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada