El finançament dels partits polítics i les seves fundacions

  

Un dels instruments que té la democràcia per vehicular la participació dels ciutadans en la pressa de decisions són els partits polítics. Un instrument que sovint es contraposa a la denominada democràcia directe on les decisions es prenen a través d’assemblees. La democràcia directe és un sistema desitjable però que tampoc s’escapa de manipulacions i sovint és poc operatiu.

 

 

Els partits polítics.

 

Els partits polítics s’han convertit en grans estructures difícils de moure on hi treballen persones que massa sovint es converteixen en buròcrates que acaben sent un pes mort molt feixuc. Un pes mort que la majoria de la població ignora de la seva existència perquè només veu la part més visible, els anomenats polítics. La seva cara pública.

 

Tota aquesta estructura organitzativa es la que fa la feina diària. Des d’atendre el telèfon a preparar material de campanyes electorals, passant per la seguretat entre altres coses. D’aquesta manera el finançament dels partits polítics serveix en bona part per pagar tota aquesta estructura organitzativa.

 

I d’on s’obtenen els recursos? És aquí on comencen els problemes.

 

Els partits s’han auto imposat unes normes de funcionament i actualment les vigent són: la Llei Orgànica 8/2007 de 4 de juliol sobre finançament dels partits polítics reformada per la Llei Orgànica 5/2012 de 22 d’octubre.

 

Aquestes normes estableixen que les fonts d’ingressos del partits provenen d’aportacions públiques i privades.

 

Les aportacions públiques surten dels pressupostos aprovats pels òrgans legislatius de l’estat i les comunitats autònomes, i pels òrgans de govern dels ens territorials i administracions locals i adopten les formes següents:

 

• Subvencions estatals anuals per a les despeses de funcionament ordinaris dels partits i el criteri per distribuir-lo són: 1/3 pels escons que tenen al Congrés de Diputats i 2/3 repartits de forma proporcional pel nombre de vots obtinguts en les eleccions darreres a tot l’estat.
• Subvencions de les Comunitats autònomes a les despeses de funcionament ordinari i el criteri de distribució és el mateix que les subvencions estatals i les eleccions a tenir en compte és la de cada comunitat al seu parlament.
• Subvencions per les despeses electorals segons els criteris establert en la legislació electoral.
• En el cas de celebrar-se un referèndum es dóna una subvenció extraordinària per a realitzar la campanya de propaganda.
• Les assignacions a cada grup parlamentari de les cambres legislatives (Congrés de Diputats, Senat i Parlaments). Unes assignacions que també pot fer els ens territorials i els ajuntaments.

 

Els recursos privats, que és l’altre font de finançament, s’obtenen a través de:

 

• Les quotes dels afiliats.
• Les aportacions personal que alguns partits tenen establert pels càrrec electes i que consisteix a entregar una part del que cobren al partit. Un aspecte que alguns partit també han traslladat als càrrec de gestió que en nom del partit tinguin els militants. I també poden ser altres aportacions.
• Rendiments econòmics producte de les activitats pròpies dels partits o beneficis per serveis prestats i els rendiments procedents de la gestió del seu propi patrimoni, però que en cap cas pot tenir caràcter mercantil. En quantitats superiors a 300 euros s’ha d’identificar el que paga.
• Donacions que poden provenir tant de persones físiques com jurídiques, però mai pot ser feta de forma anònima. S’han d’ingressar a un compte bancari obert exclusivament per rebre donacions i no poden superar els 100.000 euros anuals, llevat que la donació consisteixi en un immoble. Les donacions superiors a 50.000 euros o els immobles rebuts s’ha de comunicar immediatament al Tribunal de Comptes. Les empreses que tenen contractes amb l’administració no poden fer donacions, com tampoc poden provenir d’organismes públics, entitats o empreses públiques. Amb la darrera reforma si va afegir que tampoc poden rebre donacions de fundacions privades, associacions o entitats que rebin subvencions de l’administració.
• Fons procedents de préstecs o crèdits, el que obtingut de la negociació o de la condonació dels deutes amb les entitats bancàries fins a un límit anual de 100.000 euros de principal més interessos.
• La recepció d’herències i llegats.

 

Cal dir que també és possible les aportacions de particulars i empreses estrangeres, però no de governs, organismes, entitats o empreses públiques estrangeres.

 

Aquest sistema de finançament es bastant similar a la de la resta de països europeus, però topa amb diversos problemes:

 

• Els partits tenen pocs militants i per tant poques quotes a ingressar.
• S’ha creat una burocràcia interna de professionals que acaben sent un pes mort feixuc per les despeses de funcionament.
• L’augment constant de les despeses de publicitat i propaganda.
• La patrimonialització de llocs i càrrecs en les administració pública.
• La condonació d’interessos del préstecs i crèdits bancaris per parts de les entitats financeres.
• La renegociació dels crèdits.
• La poca claredat dels lligams existents entre les fundacions i els partits polítics.

El problema no és tant les fonts d’ingressos si no com es comptabilitzen i com s’exerceix el control sobre ells.

 

No hi ha un pla comptable adaptat al funcionament dels partits, el que permet criteris diferents de comptabilització dels ingressos i les despeses per part de cada partit. Un fet que dificulta el seu control per part del Tribunal de Comptes estatal que és l’òrgan competent. La llei només preveu uns criteris molt generals.

 

Els partits han de fer un inventari anual de bens, tenir un compte de resultats que inclogui ingressos i despeses i comptabilitzar totes les operacions de crèdits. Tot això s’ha d’anotar en el corresponen llibre comptable.

 

Anualment els partits també han de fer una memòria explicativa del balanç i de la compte de resultats.

 

Tots aquests documents s’han de presentar anualment com a màxim el 30 de juny de l’any següent al Tribunal de Comptes que en fa el control.

 

Els partits també estan obligats a fer un control intern que ha d’acompanyar a la memòria anual.

 

La Sindicatura de Comptes catalana fiscalitza i verifica que els partits polítics han presentat els comptes anual al Tribunal de Comptes. També que hi hagin inclòs en la memòria econòmica les subvencions, donacions i crèdits o préstecs com la llei preveu, això com les dades de les auditories o controls interns a que estan obligats a fer.

 

Uns comptes que no tributen per l’impost de societats pel que fa a les quotes i les aportacions dels afiliats, les subvencions, les donacions privades, els rendiments d’activitats pròpies i els rendiments provinents de bens i drets del patrimoni del partits. Tota la resta d’ingressos si tributa i ho fa al tipus del 25%.

 

També s’ha de dir que les aportacions i quotes de menys de 600 euros anys es dedueixen de l’IRPF del qui les fa i les donacions tenen les deduccions previstes en la legislació sobre donacions.

 

I la llei preveu que l’incompliment de la llei per part del partit polític li comportarà una sanció econòmica que serà descomptada de les subvencions que hagi de rebre.

 

El Tribunal de Comptes té un termini de 6 mesos per emetre el seu informe que ha de remetre a les Corts espanyoles i s’ha de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

 

 

Les fundacions i associacions vinculades al partits polítics.

 

Les fundacions i associacions vinculades als partits polítics i tots els partits grans les tenen, també estan sotmeses a la llei de finançament dels partits polítics, però d’una forma més laxa. Sense concretar la naturalesa de la relació entre els partits i les seves fundacions, ni tampoc el pla comptable a seguir. La llei s’aplica en un si, però no.

 

Les fundacions també estan sotmeses al Tribunal de Comptes estatals i la Sindicatura de Comptes catalana ho fiscalitza.

 

Les fundacions no tenen quotes d’afiliats, només obtenen ingressos a través de subvencions i donacions.

 

Per les donacions a les fundacions s’ha establert el límit de 150.000 euros per donació que faci una persona física o jurídica, però en el cas de les persones jurídiques quan el seu import és igual o superior a 120.000 euros ho ha de fer amb escriptura pública.

 

Un altre fet rellevant és que en el cas d’aquestes fundacions poden rebre donacions d’empreses que tinguin contractes i treballin per a l’administració. I també que no es comptabilitza com a donació el lliurament de diners o patrimoni per a finançar una activitat o projecte concret.

 

I com a darrer aspecte obscur pel que fa a les fundacions i associacions vinculades a partits polítics és que no hi ha un registre públic on estiguin obligades a registrar-se. Un fet que dificulta el seu control.

 

  

Conclusió.

 

Com a conclusió podem dir que s’ha posat remei en algunes coses i deixat d’altres a la total arbitrarietat de qui dugui els comptes. Si és honest no passarà res, però si no ho és començaran els problemes.

 

Els partits polítics els hi costa molt deixar l’opacitat.