 |
Judici polític al 9N amb
el president Mas i les conselleres
Ortega i Rigau al banc dels acusats.
|
L’Estat espanyol ha obert una nova etapa respecte als
ciutadans que volem decidir el futur polític de Catalunya mitjançant el vot en
un referèndum. Ara ja ho fa obertament.
Ve el moment en el qual la desobediència i la resistència
social feta de manera NO violenta serà l’instrument, l’eina, mitjançant la qual
aconseguirem votar i guanyar.
L’Estat ho sap i ha obert, ell també, una nova etapa. La
repressiva, encara que ara és de baixa intensitat.
Arriba l’hora de la veritat.
És l’hora de decidir si vols una Catalunya independent o
vols continuar dins Espanya en un estat i unes estructures que es neguen a
canviar.
El temps de l’ambigüitat s’esgota. Hem entrat en una
etapa en la qual l’ambigüitat sobre si Catalunya és un subjecte polític o no i si
pot aspirar a tenir la seva pròpia estructura política com estat independent va
quedant enrere. Tots aquests que han jugat a “la puta i la Ramoneta” se’ls està
esgotant el temps. O vols tenir la ciutadania catalana o la ciutadania
espanyola.
 |
| Una urna com la utilizada el 9N a l'escó d'Irene Rigau |
A Catalunya els partits polítics ja s’han posicionat
clarament. Tots menys Podemos i els seu entorn, els Comuns, que encara creu que
pot dir ara blanc ara negre perquè juga a la lògica autonomista de buscar poder.
El PSC, amb l’acord qe ha fet aquests dies amb el PSOE, ha
perdut la seva minsa independència convertint-se, de facto, en la Federació
Catalana del PSOE amb el nom de PSC. Un acord que sotmet la seva política
d’aliances al control del PSOE. El PSC com a partit català sobirà ha mort. Ens
vendran la “moto” com vulguin, però la realitat és aquesta. Amb la seva acció
diària s’ha situat inequívocament al costat del PP i C’s en la defensa
d’Espanya. Les declaracions de Montilla i Iceta a favor del Tribunal
Constitucional ja no deixen dubtes.
Espanya avança amb pas ferm cap a la suspensió de
l’autonomia catalana aplicant l’article 155 de la Constitució. Ho fa dient a
través de tots els mitjans que a Catalunya hi ha un clima de violència molt més
dur que aquells que hi havia a Euskadi durant els anys de plom d’ETA.
Aquesta acció propagandista està encapçalada pel govern
espanyol que va acompanyada de polítics que ho diuen obertament del PP, PSOE i
C’s com Fernández Diaz, Piqué, Borrell, Guerra, Girauta, Mejias entre altres,
amb empresaris com Vega de Seoane, Bonet i Bou, amb la Fiscalia de l’estat amb personatges
com la fiscal Magaldi i fiscals de confiança com Sánchez Ulled. Amb uns mitjans
de comunicació pagats i subvencionats per l’estat que a través de personatges
vomitius com Inda, Miguel Angel Rodríguez o Jiménez Losantos entre altres ho
repeteixen sense posar-se vermells de vergonya, amb les constants editorial de
EL Pais, El Mundo, ABC i La Razón. I, també, pel que és gravíssim en un estat
democràtic i de dret, perquè es profundament antidemocràtic, que és l’actuació
de l’autoanomenada policia patriòtica o policia política, amb personatges com
Eugenio Pino, José Manuel Villarejo i Martín Blas al cap davant.
És la propaganda dirigida a fer creure que la violència
és present i cada dia als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya. Una
violència exercida dels independentistes.
 |
Carta de l’expert sobre
drets humans de les
Nacions, Alfred de Zayas, que mostra la
preocupació per
l’Operación Cataluña
|
Diuen que acompanyar al President Mas i les conselleres
cap al judici del 9N al TSJC es pressionar la justícia, però són els mateixos
que pressionen a través de la Fiscalia per evitar investigar el president de
Murcia, La Rioja, Rita Barberà, la trama Gurtel, Noss o Púnica.
De vegades som nosaltres
els que els hi donem carnassa on abraonar-se obertament. El numeret de la
bandera al balcó de l’Ajuntament de Barcelona o declaracions i conferències
delirant que només serveixen per a consum propi i no per a eixamplar la base
social de l’independentisme.
Una Fiscalia que ordena no investigar als presidents de
La Rioja i de Murcia i en canvi defensa la Infanta Cristina a dalt de cavall
assumint el paper de defensa i ordena presentar querelles a polítics, càrrecs
públics i ciutadans independentistes amb connivència amb el ministeri de
Justícia.
 |
La gent aplegada per
acompanyar al President
Mas i les conselleres Ortega i Rigau cap el
judici pel
9N el 6 de febrer de 2017.
|
Són tots els ressorts de l’estat els que s’han posat en
marxa ara ja sense embuts.
El govern del PP amb el vist i plau del PSOE i C’s, el desprestigiat
Tribunal Constitucional incapaç de protegir els ciutadans espanyols i abocat a
atacar ara polítics independentistes catalans i les lleis social catalanes, la
Fiscalia i la policia estant coordinats per defensar Espanya a qualsevol preu.
Nosaltres estem disposats a defensar Catalunya, els
nostres drets?
No trigarem a veure que serà el propi President
Puigdemont qui serà acusat, com ja ho és la Presidenta Carme Forcadell i la
mesa del Parlament.
La Fiscalia de l’Estat actua com a braç executor de la
repressió en el camp judicial. El judici contra el President Mas, les
conselleres Ortega i Rigau és l’intent de dir a la societat: si us poseu al seu
costat us passarà com a ells. El judici polític que es va celebrar durant els
dies 6 al 10 de febrer de 2017 ha estat el judici contra tots els votants del 9N.
Per molt que a Franco Rabell li dolgui. La Fiscalia troba en determinats jutges
els col·laboradors indispensables per a dur endavant la repressió. Sentir a la
fiscal Magaldi que ha patit per la seva integritat física mentre es fumava un
cigarret i reia, m’ha recordat als aquells delinqüents que veig a les sales
dels jutjats que inventen arguments per tal de justificar la seva activitat
delictiva.
La campanya de lligar independentisme i violència ja la va
iniciar Fernández Diaz, quan era ministre de l’Interior, lligant-la al
gihadisme i a grups violents. El PP mai ha tingut escrúpols en manipular la
societat com ho va fer amb l’atemptat gihadista d’Atocha del 11 de març de 2004
quan deia que era obra d’ETA. Alguns encara insisteixen. Rodríguez Ibarra i
altres dient que som uns nazis.
 |
La fiscal Magaldi
criminalitzant als independentisme
el 14 de febrer de 2017.
|
La campanya independència
igual a violència fa temps que dura i nosaltres ens toca exercir la
desobediència de forma No violenta. Guanyarà qui sigui capaç de mantenir la
calma.
Mantenir la calma i explicar perquè ens cal un estat com
instrument per a donar resposta a les necessitats de la gent. Només així serem
independents.
Cal explicar que si els ciutadans catalans volen legislar
sobre impostos a bancs i grans fortunes, sobre evitar hipoteques fraudulentes,
la pobresa energètica, pisos buits, fer polítiques d’igualtat entre homes i
dones, sobre la llengua vehicular en l’ensenyament, sobre les centrals nuclears,
el fracking i el medi ambient, sobre l’ús d’Internet, la cultura, com protegir
els animals, mantenir prohibides les corrides de toros, les beques dels
estudiants, les infraestructures: carreteres, trens ports o aeroports, la política
d’inmigració i tantes altres coses en cal tenir un estat propi on el Tribunal
Constitucional espanyol no ho pugui prohibir com ho fa ara.
La pregunta és senzill: vols ser amo del teu futur o vols
que et digui un altre allò que has de ser?
 |
Anul·lades: 14, Suspeses:
15, Suspensió aixecada: 2, Favorable a Catalunya: 2, Pendents de resolució: 1
|
Clam a favor dels refugiats.
Els ciutadans catalans han sortit a reclamar allò que
creuen és el seu dret i la seva obligació: la de poder acollir a les persones
que fugen com a refugiats de les guerres i l’opressió.
La manifestació a Barcelona amb el lema “Casa Nostra.
Casa Vostra” del 18 de febrer de 2017 ha tornat a ser un nou clam contra la insensibilitat
social.
Espanya es va comprometre a acollir 16.000 refugiats i
fins ara només ho ha fet amb 1.100. Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada