El compte enrere del referèndum.

Pacte Nacional pel Referèndum.
Sessió constitutiva, 23 de desembre de 2016

Mentre el compte enrere avança sense aturar-se cap el dia en que votarem en el referèndum que ha de decidir el futur polític dels catalans els diaris s’entretenen creant falsos debats. Pels diaris que estan al servei de mantenir Catalunya dins a Espanya a qualsevol preu és comprensible. Forma part de la seva estratègia de divisió, de creació d’incertesa per tapar la incapacitat dels governants espanyols d’oferir res atractiu que faci decantar la balança a favor d’Espanya. Però allò que no puc entendre és el grau d’irresponsabilitat dels mitjans dits sobiranistes que fan el mateix. Ens entretenen parlant dels “sorpaso”. Fa quatre dies parlàvem del sorpaso d’ERC als Comuns, ara la d’ERC a PDeCAT i demà? Ens entretenen parlant del vot que decreix al mateix moment que ens números diuen altres coses. I a qui beneficia això? A l’ego del diari i del cretí que parla i escriu. Mentre ells parlen altres fan.

Les enquestes avui tenen un credibilitat en la població quasi tocant al zero, després del seu èxit amb Trump o el Brexit.

La burda manipulació gràfica del partidaris d'un referèndum que
fa El Periódico intentant amagar que els partidaris d'un referèndum
són un 84,6% i no només el 49,6% segons la  enquesta, desembre 2016. 

D’aquí al dia que votem tindrem enquestes per empaperar el Montseny. Creíbles quantes? Poques. Esporgar les enquestes de la palla de vegades donen resultats camuflats sota muntanyes de palla, com Seda Hakobyan i Alexandre Solano han fet de les dades públiques fetes pel GESOP de l’enquesta encarregada per El Periódico Segons aquesta enquesta un 63% dels votants de Catalunya diuen que votaran en un referèndum unilateral d’independència i que 79% ho farien a favor de la independència. Un resultat que és molt semblant als resultats que la donar el CEO. Un fet que ens diu que la població catalana no rebutja participar en un referèndum ja sigui pactat com si no ho és. Si aquesta dada del 63% de participació fos certa la credibilitat del referèndum estaria assegurada encara que Espanya el negués com també ho va negar i es va mofar del 9N però porta al president Mas i els consellers Ortega, Homs i Rigau a judici. Tenia o no tenia cap valor el 9N. Per la reacció d’Espanya el tenia.

Si els ciutadans que volen un estat independent han fet moure els polítics i han aconseguit sumar més i més gent fins arribar a la única xifra real i no especulativa de 1.966.508 vots, 47,80% dels votants del 27S del 2015. També podem fer moure aquesta colla d’especuladors sense sentit i aconseguir sumar gent de bona voluntat que encara no ho té clar..

Hem d’anar a buscar els 470.906 vots que en les darreres eleccions deien que el futur dels catalans cal pactar-ho amb l’estat. Són els votants de l’orbita dels Comuns i d’Unió Democràtica. Hem d’anar a buscar, també, els 46.095 vots d’aquells encara més indefinits com són els del PACMA i altres de minoritaris. Hem d’anar a buscar en la bossa de 1.380.657 d’abstencionistes.

Comencen a aparèixer veus que veient que el referèndum va de debó comencen a qüestionar el percentatge que cal per a guanyar. Qüestionen que es pugui guanyar amb el 50% + 1, però no qüestionen que el NO ho pugui fer pel mateix percentatge. Per què cal un percentatge més alt pel si i no pel no? La resposta és simple, perquè la possibilitat de que guanyi el si a favor de la independència és a tocar.

A les eleccions del 27S la participació va ser del 74,95%. Van votar 4.130.196 ciutadans dels 5.510.883 que tenien dret a vot. Un 25,05% del total, 1.380.657, es van abstenir. L’abstenció és un amalgama difícil d’aclarir de que està composada ja que hi ha malalts que no poden votar al costat de persones que no voten perquè no volen i altres motivacions.

Per què la possibilitat de guanyar el referèndum és a tocar?

Si en el referèndum sobre la independència res es mogués del que va passar el 27S amb 98.591 vots més hauríem guanyat, perquè el 50% + 1 són 2.065.099 vots a favor del si a ser un estat independent.

Epígrafs de la Llei de transitorietat jurídica que ha de convocar
el referèndum i ha de donar cobertura jurídica en el pas de les
lleis espanyoles a les del nou estat independent. 

Cal anar, però, molt de compte amb aquesta xifra perquè si puja la participació també puja el nombre de vots que són necessaris per guanyar.

El cens del 27S fou de 5.510.853. Si aquest cens pugés el percentatge de votants ens portaria que ens calen més vots per assolir l’èxit. Partim de la realitat de la participació el 27S que fou del 74,95%, el 74,94658268% per a ser exactes. En aquest cas en tindríem prou amb 98.591 vots més.

% participació        Votants            50% + 1       Vot sobiranista 27S        Vots a sumar

74,94658268       4.130.196          2.065.099             1.966.508                      98.591  

No ens podem acontentar amb aquesta xifra. Ens cal preveure un escenari d’una alta participació. I aquí una mostra variant el percentatge de participació:

                                              

% participació        Votants          50% + 1        Vot sobiranista 27S      Vots a sumar

74,94658268         4.130.196       2.065.099             1.966.508                    98.591  

       78                 4.298.465       2.149.234             1.966.508                  182.726  

       80                 4.408.682       2.204.342             1.966.508                  237.834  

       85                 4.684.225       2.342.114             1.966.508                  375.606  

       90                 4.959.768       2.479.885             1.966.508                  513.377  

El repte no és impossible, però ens cal posar-nos a treballar sense demora, sense tantes especulacions d’eleccions que alegren a dirigents i provoquen escepticisme al ciutadà. Menys especular sobre Puigdemont i Ada Colau com a president de quina Catalunya? L’autonòmica o la independents? No sabem si serem independents i ja juguem a qui ens governarà. És un plantejament que només a serveix a trepes, ximples i a unionistes.

Deixem d’especular tant i posem-nos a treballar. Ja és hora. El Pacte Nacional pel referèndum és un pas molt important que ara cal fer realitat.

Cal explicar perquè amb una Catalunya independent el ciutadà català té la possibilitat de viure millor i aconseguir una societat més justa i respectuosa amb les persones i el lloc on viu. Cal explicar avantatges reals i no vendre fum. Només així guanyarem.

"Se’ns diu que hem de respectar la justícia. Sona bé. Però si no se’ns respecta, ¿com podem respectar?" 

Andreu Mas Colell, article “Fins on pensen arribar”, Diari Ara 6 de gener de 2017