De “Operación Cataluña” a “Operación Dialogo”.

Assistim diàriament al plantejament propagandístic pel qual s’esbomba a bombo i plateret que “el Procés és una mentida" i a la vegada es fan crides desesperades perquè "s'està trencant amb Espanya de manera unilateral".

La portada de El Periódico del 22 de novembre de 2016, el
dia en que tots els mitjans de comunicació es fan ressó de
la citació per a declarar al TSJC, pel dia 16 de desembre de
2016, a la presidenta del Parlament de Catalunya.
Cap referència.

La judicialització i la repressió, de poca intensitat encara, no donen el resultat esperat a Catalunya. La pèrdua de la majoria absoluta del PP ha obligat al govern a buscar aliats i a rentar-se la cara. S’ha engegat una gran operació de maquillatge. Una operació que no podrà tapar la judicialització que el mateix govern del PP ha engegat. Una judicialització que culminarà amb una sentència repressiva i antidemocràtica contra aquells que van permetre votar el 9N i també contra aquells que han permès debatre idees al Parlament de Catalunya. Una operació que aturi el desig dels catalans a decidir de com es vol estructurar políticament. I dic decidir i no independència, perquè aquest desig de votar és majoritari a la societat catalana. Les eleccions del 27S del 2015 i el seu vot, són la darrera enquesta real feta, i donen un resultat inqüestionable Un resultat que mostra que 2.437.788 de persones volen decidir el seu futur polític votant, un 58,96% dels vots, davant del 39,01% que diuen que els catalans no tenen dret decidir res per ells mateixos. Parlem de votar i no sobre que votar

                                                                                     Vots             %            Diputats

Volen votar, exercir el "dret a decidir"                            2.437.788       58,96              83  

Els catalans sols no poden votar el seu futur                 1.608.870       39,01              52  

Diferències                                                                    828.918       19,95              31  

Les enquestes en general són molt poc fiables, però per allò que si serveixen és per veure certes tendències a tenir en compte com un element més en un plantejament global.

En el darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO, de novembre de 2016, hi ha una dada prou interessant que és la credibilitat que li mereix el govern espanyol per a fer una proposta d’acord al Parlament de Catalunya. El 72,2% dels enquestats diuen que no, mentre que el 17,9% diuen que si. És una tendència a la baixa que passa del 25,8% dels que pensaven que si ho faria a l’octubre de 2015 al 17,9% d’ara. Un 38,8% creuen que és Gens probable faci cap proposta, un 33,4% pensen que és Poc probable, mentre que hi ha un 14,6% que creu que és Bastant probable i un 3,3% que és Molt probable.

El Delegat del govern visita el President de la Generalitat, 

novembre 2016.

I què fa el govern espanyol davant d’aquesta realitat electoral i que indiquen les enquestes posteriors? Començar una operació de maquillatge per encobrir la guerra bruta descarnada de l’”Operación Cataluña” mostrant una cara més amable amb l’”Operación Dialogo”.

L’Operación Dialogo té diverses potes que la Vicepresidenta del Govern espanyol ha vingut a coordinar al seu “despatxet” a la Delegació del govern a Barcelona. Ha vingut a comandar una cara més presentable del govern a Catalunya. Una nova forma amb Enric Millo com a Delegat del govern i virrei.

Soraya Sáenz de Santamaría, Vicepresidenta del govern, 

estrenant despatx a la Delegació del Govern a 

Barcelona.

Una operació diàleg que la Vicepresidenta Sáenz de Santamaria inicia reunint-se amb Arrimades de C’s i Iceta del PSC abans de fer-ho amb el govern de la Generalitat i el seu president, I no és un fet casual l’ordre de les trobades. És la trobada amb els tres que formen part del 39,01% vots que prohibeixen als catalans votar sobre els seu futur democràticament.

Un altre aspecte de l’Operación Dialogo és la de presentar al president Tarradellas com la quinta essència del diàleg amb Espanya i la seva submissió a l’ordre constitucional. Una reivindicació que oblida qui era Tarradellas, que va defensar i que va fer al llarg de tota la seva vida. Un president que va tornar a Catalunya com a president abans de l’existència de la pròpia Constitució espanyola de 1978. Un president que tampoc va legitimar el seu retorn amb cap votació.

El president Josep Tarradellas i el president 

Adolfo Suarez

La necessitat de l’Operación Dialogo també té un componen espanyol. De subsistència del sistema de partits espanyol quan ha desaparegut la crossa de tots els governs  de l’UCD, PSOE i PP que representava CiU. La coalició nacionalista ha estat la garant de tots els governs durant la Transició. Al PP i al PSOE encara els hi queda el PNB, que busca perpetuar els privilegis que gaudeixen els bascos econòmicament: recapten tots els impostos, no participen en el fons de solidaritat i només paguen a l’estat, a través del “cupo”, pels serveis que aquest els hi presta. El PP vol un PSOE dèbil i sempre amenaçat per Podemos per a perpetuar-se. El sistema de partits polítics espanyol és d’escassa pluralitat ideològica. Un sistema molt en blanc i negre on Podemos ha obert una mica més allò que representava IU. Un sistema que contrasta amb els sistema de partits polítics català on la pluralitat ideològica és enorme i que les corrents amb més base social tenen representació parlamentària. Un sistema que fins i tot té doblats els espais ideològics per ser partidaris de la independència o no.

L’Operación Dialogo té, també, com un instrument més a La Vanguardia i El Periódico juntament amb 8tv. La bel·ligerància d’El País i El Mundo amb Catalunya els ha fet poc rentable per aquesta operació, però això no vol dir que no hi participin. El seu paper han de continuar servint per recaptar vots amb l’anticatalanisme a Espanya.

I davant d’aquesta ofensiva de maquillatge del govern espanyol que cal fer? Eixamplar la base social a favor de la independència i consolidar els partidaris del dret a decidir que són el 58,96% del 27S i un 80% segons les enquestes.

Tenir por a que el ciutadà voti lliurament.

Aquells que tenen al·lèrgia a que la gent s’expressi votant aprofiten els resultats dels referèndums d’Itàlia i Colòmbia per a insinuar que la gent no pot votar perquè la seva capacitat no és suficient madura. Obliden que és com es planteja la votació la que condiciona el resultat. A Colòmbia el referèndum ha fet matisar l’acord de pau que no recollia prou allò que volien els ciutadans i a Itàlia l’error de Renzi, fent votar a favor o en contra d’ell, ha fet fracassar reformes necessàries. I els enganys del Brexit ha fet guanyar una aposta que els partidaris de quedar-se a la UE van menystenir.

A Espanya les elits polítiques suporten les votacions amb la creença ben real que després ja ho solucionaran a través dels partits al Congrés dels Diputats. Hi ha degradació constant de la democràcia a Espanya i l’Operación Dialogo no és per donar una sortida democràtica si no per controlar al ciutadà català que, amb el seu vot, vol decidir.

Als partidaris de la independència ens cal deixar al marge tot aquest reguitzell de controvèrsies de vol gallinaci, de posar en dubte al del costat i assumir que ens cal sumar i sumar-les per guanyar.