 |
| L'apocalipsi català segons el PP |
Podria haver titulat aquest article
amb el títol: El full de ruta del nacionalisme espanyol i la conclusió a que
hagués arribat hauria estat aquesta: està en joc el futur col·lectiu com ha
poble.
Predico l’apocalipsi? No. No ho
faig. Intento esbrinar què m’ofereixen com a reclam des d’Espanya per no
apostar per una Catalunya independent i per això deixo les grans frases i miro
els detalls de cada dia que és allà on es nota l’objectiu que es vol aconseguir.
Entrar en qualsevol web oficial
serveix per veure la voluntat de separar i esmicolar la llengua catalana entre
català, valencià i no trigarem gaire a veure que el Lapao, el mallorquí i la
resta tenen un espai propi per l’administració estatal i per algunes
institucions autonòmiques. És tant surrealista el plantejament lingüístic
espanyol del català com ho seria veure espanyol i andalús o extremeny separats
en les webs governamentals espanyoles.
Cada dia agafo el tren per anar de
casa al treball i cada dia tinc els mateixos problemes des de fa més de 21 anys.
Recordem que la xarxa ferroviària és de l’estat. Pateixo retard, estacions decrèpites,
escales mecàniques que no funcionen, màquines de validar bitllets tancades i
tots hem de passar per una de sola, mentre la resta no funcionen com passa a la
plaça de Catalunya de Barcelona. I ara, quan s’acosten les eleccions, he de
sentir al president de Renfe que les rodalies de Catalunya són, de llarg, les
més desateses d’Espanya. Carai! Han descobert la sopa d’all o el cinisme?
 |
| Han arrestat una perillosa gihadista independentista catalana (Fernández Díaz) |
Pel que fa al capítol de
l’ensenyament amb la política del PP ha arribat a nivells inimaginables, però
que té un futur encara més negre si arriben a tenir poder personatges com els
que hi ha dins de Ciudadanos i Podemos. El català i la cultura catalana en
l’ensenyament tornarà a la situació anterior a 1978, perquè aquesta és la seva
aposta de forma descarada ara ja.
Els catalans hem de poder decidir-ho
tot. Aquesta és la gran proposta dels socialistes, dels de Ciudadanos i els
ultra transformistes de Podemos. Tot, si, menys que volem ser com a poble. Això
no, perquè li correspon al poble espanyol, únic i indivisible. És curiós veure
com coincideixen amb plantejaments amb els hereus del franquisme del PP.
L’accident d’avió que feia el
trajecte Barcelona Düsseldorf, de la
companyia alemanya Germanwings i originat per un pilot suïcida, ha
desfermat, de nou, la catalanofòbia que en una part de la societat espanyola
s’ha anat interioritzant i que ha estat fomentada per personatges bastards
sense cap escrúpol.
La regeneració política, moral,
econòmica i social a Espanya camina a pas de tortuga, aturant-se a cada
cantonada a descansar. Les eleccions a Andalusia són la mostra de fins on està
disposada a canviar la societat espanyola. Remoure la cadira per tal que tot
continuï igual. És possible que això passi perquè l’oferta no planteja un canvi
real i profund fora del maquillatge. El dèficit democràtic a Espanya és
aclaparador.
 |
| Preacord signat el 30 de març de 2015 entre CDC, ERC, RCat, ANC, Òmnium i AMI |
La societat catalana si s’ha vist sacsejada,
s’ha sentit colpida moralment i agredida política i econòmicament. S’ha produït
una revolta de moviment lent, però que no s’ha aturat, que busca una sortida.
És la societat la que es mou i apressa els seus representants a oferir una
sortida.
El problema és quina sortida. És
aquí on les diferències es tornen irreconciliables.
El sobiranisme avança amb el seu
full de ruta. El preacord signat per CDC, ERC, RCat, ANC, Òmnium i AMI el
passat 30 de març de 2015 és la concreció del principi d’acord signat el 13 de
març i que explicàvem a
Però a mesura que es va concretant
el full de ruta per assolir un estat propi per a Catalunya l’ambigüitat calculada
s’acaba. Això és el que ha passat amb ICV i amb EUiA. Han quedat despenjats del
procés. Podemos, la nova marca del regeneracionisme espanyol, ha deixat clar
que per ells és el mateix decidir sobre la banca que fer-ho sobre
l’organització d’un poble. Això ho han de decidir els espanyols en el seu
conjunt. Un plantejament clar i sense dubtes.
 |
| Conferencia a la Universitat de Columbia (Estats Units) 8 d'abril de 2015 |
Les properes eleccions del 27 de
setembre tindran un caràcter plebiscitari perquè així ho han volgut les dues
parts confrontades nacionalment. Perquè no hi ha altra manera d’expressar allò
que volem. No hi ha cap altra sortida democràtica i pacífica de fer-ho. Espanya
ha tancat i continua entestada a no permetre cap possibilitat als catalans
d’expressar-se democràticament sobre com vol organitzar-se políticament com a
nació que és. L’únic camí que tenim és votar en les eleccions plebiscitàries
del proper 27 de setembre de 2015.
Canviar i construir un nou estat o
diluir-nos dins Espanya. Aquest és el futur.
