Europa, punt i seguit. I ara què?

Europa es reformula ella mateixa o morirà com a projecte col·lectiu. O es sacseja i ofereix futur o restarà com un gran mercat on el diner, i només el diner, campi en llibertat imposant la seva voluntat.

 

Les eleccions del 25 de maig de 2014 per a elegir els diputats al Parlament Europeu han provocat un terratrèmol de mitjana intensitat a Catalunya, a Espanya i a Europa. I dic de mitjana intensitat perquè els resultats són un indicador de com la societat percep els missatges que li adrecen i com respon davant d’ells. Uns resultats, però, que no són extrapolables mimèticament a d’altres resultats electorals a nivell català i espanyol.

Els resultats electorals constaten que el projecte europeu no provoca entusiasme, més aviat rebuig i protesta que es manifesta amb la baixa participació electoral i per les opcions polítiques triades. Uns resultats que difereixen segons es miri Catalunya, Espanya o els estats que composen la Unió Europea.

A Catalunya el debat sobiranista ha tingut una clara incidència com a conseqüència de com des de Catalunya i des d’Espanya i des de fa mesos, es plantejava la lectura dels resultats electorals d’aquestes eleccions europees. Es plantejava com el fracàs o el triomfs del procés pel dret a decidir. S’havien convertit en un test. Era tant clar aquest test que jo mateix ho recollia en l’article d’aquest bloc titulat “Europa: cal anar a votar a les eleccions del 25 de maig?”.

Aquest resultat electoral de test l’havien propiciat tant el sobiranisme discutint aferrissadament sobre la candidatura unitària dels partits favorables al dret a decidir, com per part de l’unionisme espanyol que volien mostrar l’afebliment del sobiranisme. I el resultat ha estat una victòria incontestable dels partidaris del dret a decidir amb 1.401.421 vots, el 55,83%, en front del 36,62%, 920.197 vots, que sumen els ambigus, com el PSC-PSOE i Podemos i els obertament contraris a deixar-nos votar com són el PP, C’s, UPyD i Vox. Una diferència entre les dues opcions del 19,21%.

L’altre constatació del resultat electoral és que Europa no mobilitza. No és un projecte que els ciutadans se’l sentint seu. L’abstenció a Catalunya ha estat d’un 52,37%, a Espanya del 54,16% i a Europa del 56,9%. Hi hagut un 10,7 d’increment de participació a Catalunya situant la participació en el 47,6%, mentre que a Espanya ha estat del 0,9% amb un 45,8% de participació i a Europa l’increment ha estat del 0,1% situant la participació en el 43,1%, Cal dir que l’alteració del percentatge a Catalunya és conjuntural per l’introducció del dret a decidir com un element més del debat.

El resultats electorals a Catalunya donen un vencedor, ERC, però ens equivocaríem si penséssim que ha ampliat extraordinàriament el seu electoral. Ho és en relació als vots que va obtenir a les eleccions europees del 2009, però només ha aconseguit 96.025 vots més respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. Que quedi clar que no discuteixo la victòria si no l’excessiu optimisme que els vots aconseguit ens pot portar a pensar que els resultats del 9 de novembre de 2014 seran favorables al si a la l’independència. Marquen tendència, però res més. Cal treballar i molt.

CiU ha aconseguit mantenir-se a pesar d’estar al govern de la Generalitat amb el desgast això comporta i a la vegada incrementar els seus vots en 106.908 vots. Als votants de CiU Europa no atrau ja que 567.541 dels seu votants del Parlament s’han quedat a casa.

ICV-EUiA han aconseguit un bon resultat en sumar als seus electors fidels d’altres provinents dels socialistes i d’altres grups, però respecte al Parlament de Catalunya han perdut pràcticament la mateixa quantitat d’electors que han aconseguit en aquesta elecció.

El PSC-PSOE ha sofert una patacada de grans proporcions en perdre 350,349 vots i situant-lo com a tercera força, que queda matisada si la comparem amb els resultats del Parlament de Catalunya. No hi ha dubte que el voten els més incondicionals i pocs més. Aquests resultats també permeten dir que les propostes de crear un PSOE separat del PSC no té cap futur com a partit de govern a Catalunya. L’actual PSC té una obediència evident del PSOE i no és capaç de remuntar electoralment. Està en caiguda lliure.

Pel PP els resultats electorals a Catalunya certifiquen un fracàs clar. La seva oferta no es veu com alternativa creïble. Ha perdut 108,656 en les eleccions europees i 225,461 vots respecte del Parlament. La primera reacció dels seus líders ha estat cridar a una confrontació més oberta amb els partidaris al dret a decidir encara que això posi en risc la pau social. No tenen altra alternativa que negativisme.

C’s ha aconseguit augmentar els vots respecte a les eleccions del 2009 en 150.874 vots, però ha deixat darrera seu una patacada en perdre 117.134 vots respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ciudadanos no ha aconseguit aglutinar i mobilitzar els vots unionistes per a convertir-se en la punta de llança contra el dret a decidir, El neolerrouxisme d’aquest partit, el no tenir ideologia, li ha acabat passant factura. S’ha aguantat gràcies als vots obtinguts a Espanya i no dels catalans per a obtenir diputats. És el vot populista i anticatalà que parla obertament de crear un Ulster on la violència era al carrer. Un vot que tampoc acaba de recollir ni UDyP ni Vox.

Podemos ha estat la revelació, però sense passar de ser testimonial a Catalunya, quedant en setena posició amb un 4,66%. És un grup excessivament heterogeni, contradictori i respecte al dret a decidir no va més enllà de l’ambigüitat que el diputat que amb els vots obtinguts a Catalunya, 117.096 i que representa el 9,33% del total de l’estat, s’ha afanyat a dir que això de votar res de res.

Els resultats a Espanya ha donat un avís als grans partits. El PP ha perdut 2.596.1222 vots i el PSOE 2.545.570 vots. Ha guanyat el PP, però sense cap victòria triomfal i que ha representat pel PSOE un terratrèmol de grans proporcions per la seva falta de projecte i de lideratge. Ha aparegut un partit antisistema amb un 7,97%, però tampoc ens enganyem, 1.254.934 vots enfront dels 7.670.569 vots del PP i el PSOE no signifiquen la fi del bipartidisme abassegador en el sistema de partits polítics espanyols. Un toc d’atenció, això si.

El PSOE ha perdut vots que han anat al IU, Podemos i a l’abstenció, mentre que els vots perduts del PP ha anat a UPyD, C’s, Vox i l’abstenció.

A nivell europeu els resultats electorals indiquen que baixa la confiança amb els grans blocs ideològics com són els popular, els socialdemòcrates i els liberals. Creix els euroescèptics i agafa força l’extrema dreta xenòfoba, populista i antieuropea. El projecte europeu és vist com un projecte del diner, dels bancs, dels mercats i molt poc preocupat del benestar dels ciutadans, el seu futur i el seu treball.

I quina ha estat les reaccions dels partits catalans? Pel que fa a ERC ha estat d’eufòria continguda. La de CiU d’alleugeriment per haver aconseguit resistir i augmentar encara que hagi estat poc a pesar de ser el partit del govern català. El PSC ha continuat en la seva deriva sense rumb. El PP només creu que amb la confrontació social aconseguirà resistir i convertir-se en un real pal de paller de l’unionisme que les urnes li neguen. ICV-EUiA ha reaccionat amb eufòria i amb crides a la unitat de les esquerres. C’s ha reaccionat amb un silenci que mostra fins a quin punt els resultats han estat per a ells un fracàs. I Podemos no s’ha apartat de l’ambigüitat calculada de tota la campanya.

I ara que?

Cal continuar treballant per a aconseguir oferir als ciutadans europeus un projecte creïble que faci creure que pertany a la Unió Europea és quelcom més que ser un mercat on els bancs i les grans fortunes fan l’agost.

Pels favorables al dret a decidir els resultats electoral hauria de portar a reflexionar com podem mobilitzar a la ciutadania per tal que el proper 9 de novembre del 2014 la gent vagi a votar en la consulta. Perquè la desmobilització dels catalans és una de les opcions de les èlits espanyoles per imposar-se a la voluntat dels catalans.

I pels favorables a la independència que cal implicar-se cada vegada més perquè els temps s’esgota si vol esdevenir l’opció majoritària en 9 de novembre..

-----------------------------------------------------------------------

 

 

Resultats electorals eleccions al Parlament Europeu 25 maig 2014
Catalunya
Cens	5.318.296
Vots	2.532.629	47,63%
Abstenció	2.785.667	52,37%
Nuls	22.524
Blancs	43.565
Candidatures	2014		2009		Diferència		Diputats
	Vots	%	Vots	%	Vots	%
ERC	594.149	23,67	181.213	9,20	412.936	14,47	2
CiU	548.718	21,86	441.810	22,44	106.908	-0,58	2
PSC-PSOE	358.539	14,28	708.888	38,00	-350.349	-23,72	1
ICV-EUiA	258.554	10,30	119.755	6,08	138.799	4,22	1
PP	246.220	9,80	354.876	18,02	-108.656	-8,22	1
C's	157.873	6,28	6.999	0,36	150.874	5,92	2
PODEMOS	117.096	4,66	-	-	117.096	4,66	1
A favor del dret a decidir amb representació		Partits	Vots	%	Diputats
		ERC	594.149	23,67	2
		CiU	548.718	21,86	2
		ICV-EUiA	258.554	10,30	1
		Total	1.401.421	55,83	5
Contraris al dret a decidir amb representació		PP	246.220	9,80	1
		C's	157.873	6,28	2
		Total	404.093	16,08	3
Posició ambigua amb el dret a decidir amb representació		PSC-PSOE	358.539	14,28	1
		PODEMOS	117.096	4,66	1
		Total	475.635	18,94	2
Contraris al dret a decidir sense representació		UPyD	32.618	1,29	-
		VOX	7.851	0,31	-
		Total	40.469	1,60	-
Contraris + ambigus total			920.197	36,62	5
Diferència entre el favorables i els contraris			481.224	19,21	-
	Vots eleccions Parlament de Catalunya 25-11-2012	Vots eleccions Parlament Europeu 25-05-2014	Diferència
CiU	1.116.259	548.718	-567.541
PSC-PSOE	524.707	358.539	-166.168
ERC	498.124	594.149	96.025
PP	471.681	157.873	-313.808
ICV-EUA	359.705	258.554	-101.151
C's	275.007	157.873	-117.134
CUP	126.435	-	-126.435
Total	3.371.918	2.075.706