18 de des. 2013

Let us vote (Deixeu-nos votar). Un dret democràtic

 
 
12 de desembre de 2013

El President de la Generalitat i els partits polítics catalans que han apostat per l’exercici democràtic de donar a la ciutadania catalana la possibilitat de pronunciar-se sobre el futur polític de Catalunya han arribat a un acord sobre la pregunta a formular, la data i el procediment de com fer-ho.

Aquest acord és, sense cap mena de dubte, un fet històric amb majúscules. Un fet d’una transcendència política tal que ha obligat a que així reconeguessin els contraris a deixar votar als catalans. I el dia 12 de desembre de 2013 serà una data a recordar en la història.


12 d'octubre de 2013
Un acord que només és comparable en la història recent de Catalunya a la constitució de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971 i que va que va generar una massiva mobilització ciutadana pel restabliment de la democràcia i per obtenir instruments d’autogovern.

Enrere ha quedat els estira i arronsa propi de tota negociació i quan finalment s’ha imposat damunt d’ells la necessària discreció per a assolit l’acord aquest s’ha aconseguit. Un acord polític que ha donat sortida a les demandes majoritàries del poble català i que ha descol·locat els antidemòcrates que neguen el dret a votar dels catalans sobre el seu futur i aquells altres que ho condicionen tant que a la pràctica es converteixen en aliats dels antidemòcrates.
 
La data, 9 de novembre de 2014.
La data escollida mostra als catalans la determinació dels dirigents polítics de dur a terme la consulta ciutadana. Una data desitjable i prudent.

Votarem el 9 de novembre? La voluntat i la determinació hi és. Però els pals a les rodes per a impedir-ho només han començat a sorgir.
El PP, amb el seu afany de recuperar protagonisme i aturar la pèrdua de vots que totes les enquestes els hi pronostiquen, han impugnat el pressupost de la Generalitat pel 2014 perquè conté una partida de 5 milions d’euros per a eleccions i consultes de forma genèrica. Aquesta reacció és l’expressió de la impotència del partit de la xancleta.

La data, també ha indicat al món sencer que això del dret a decidir, una expressió netament catalana de definició clara i inclusiva, ja que permet englobar dins ella tant els que es volen independitzar d’Espanya com els que volen una reforma profunda de la relació de Catalunya i Espanya, va de debò.
La fixació de la data ha desarmat els que han lluitat per rebentar el procés democràtic des de dins. I també als que ho feien des d’Espanya proclamant l’apocalipsi de Catalunya.

 I si no podem votar el 9 de novembre que farem? Continuar lluitant fins aconseguir-ho tan aviat como sigui possible.
Parlar ara d’eleccions plebiscitàries forma part d’aquesta estratègia de mostrar a la societat catalana que hi ha sortida i mecanismes per a forçar la voluntat antidemocràtica d’Espanya. Per evitar que si el dia 9 de novembre la força espanyola ens impedeix votar optarem per altres formes fins aconseguir-ho.

 La pregunta.
          Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT? Si No

 
         En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Si No

 La pregunta és clara per molt que s’hagi volgut menystenir per part d’aquells que abans negaven el dret a ser consultat els catalans (PP i C’s) i per part d’aquells que s’han volgut mantenir al marge de l’acord (PSC). Una altra qüestió és el quòrum necessari per a guanyar una opció o altra.
La pregunta és clara i inclusiva perquè permet a tothom pronunciar-se. Als que no volen tocar res d’Espanya fins als que volen independitzar-se passat pels que volen una Espanya federal o confederal. Aquesta és la virtut de la pregunta. Ningú queda fora.

 I és aquesta pregunta al que ha descol·locat els contraris a fer la consulta que busquen desacreditar la pregunta amb qüestions d’ambigüitat, falta de concreció sobre quin estat es vota i altres històries que aniran sorgint, però de curt recorregut.
Per a Espanya la pregunta és meridianament clara i pel món sencer també ho és, tal i com ho proba els comentaris de tots els mitjans de comunicació. Mireu si és clara que el rotatiu The Finacial Times, en la seva editorial del dia 16 de desembre titulada “Spain next crisis” reclamava una solució negociada a Espanya, al mateix temps que instava al PP i el PSOE a estar a l’alçada de les circumstàncies.

Amb la primera pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT? S’haurà aclarit qui vol que Catalunya continuï sent una nacionalitat autònoma i qui vol que esdevingui un estat.
Amb la segona pregunta: En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?
 
Aclariment qui vol quedar-se dins Espanya amb un estat federal o confederal i qui el vol independent.

La resposta que donarà la votació és clara i ho dic per això que exposo a continuació.
A la pregunta de: Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT? Un No implica deixar les coses tal i com estan. Amb l’Estatut actual i la seva laminació a través de normes estatals i sentencies del Tribunal Suprem i el Constitucional. Un Si implica mostrar la voluntat d’articular un nou encaix de la relació de Catalunya i Espanya.

És per aquest nou encaix que cal la segona pregunta: En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Un Si implica sortir d’Espanya i un No implica una reformulació de l’estructura de l’estat d’Espanya.
La victòria del No a la pregunta de si vol que Catalunya sigui Estat implica quedar-nos com estem, sense reconeixement nacional, sense capacitat de decidir les nostres polítiques social i econòmiques. La victòria del Si és l’expressió de la voluntat ciutadana de tenir un estat propi català que implica trencar amb l’actual model autonòmic dotant a Catalunya d’estructures d’estat.

La victòria del Si sobre si vols que aquest estat a favor del qual t’has manifestat en l’anterior pregunta implica la independència de Catalunya. Tenir un estat separat d’Espanya. La victòria del No a que sigui Catalunya estat independent implica un negociació d’encaix dins Espanya que comportarà una reforma constitucional per encabir un estat català dins una estructura federal o confederal espanyola.
Cada un dels defensors de cada opció haurà d’explicar com pensar dur endavant la seva proposta. El autonomistes hauran d’explicar les virtuts de l’Espanya actual si volen guanyar. Els federalistes i confederalistes hauran d’explicar com s’ho faran per trencar el mur del no sistemàtic a reconèixer Catalunya com a nació i dotar-la de les estructures adequades a aquest reconeixement. I també ho hauran de fer el que volen una Catalunya independent.

És aquesta proposta la que ha descol·locat els unionistes clars (PP i C’s) i els federalistes que prediquen que si no hi ha un acord amb el PP no és pot fer res la consulta (PSC).
Com a resum del que he dit fins ara ho podem fer dient:

          a)    Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT?
 
Si: És la resposta dels federalistes, confederalistes, independentistes i d’aquells que no els sembla bé, per insuficient, la Catalunya actual.

No: És la resposta dels autonomistes, de mantenir allò que hi ha ara.
 
          b)    En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?

Si: És la resposta dels que volen una Catalunya independent.
 
No: És la resposta dels que volen una Espanya federal o una Espanya confederal.

Les avantatges o els inconvenients de cada proposta les hauran d’explicar els defensor de cada opció.

El procediment a seguir per a fer la consulta.
 
L’acord apunta com a primer pas la utilització de la via de la delegació de la competència de l’estat per a organitzar una consulta a través de l’article. 150.2 de la Constitució. 

L’acord dels sis parits que tenen 88 disputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya han acabat decantant-se per una de les cinc alternatives exposades pel Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu informe “La Consulta sobre el futur polític de Catalunya” de 25 de juliol de 2013 i que de forma resumida són:
-       El referèndum regulat i convocat per l’Estat de conformitat a l’article 92 de la Constitució espanyola.

-       La delegació o transferència de la competència de convocar el referèndum a la Generalitat de Catalunya per part del govern central a través de l’article 150,2 de la Constitució espanyola.

-       El referèndum fet d’acord de la llei catalana 4/2000 que està suspesa a espera de sentencia del Tribunal Constitucional.

-       La consulta feta a través de la llei catalana que s’està tramitant al Parlament de Catalunya de consultes populars no referendàries.

-       La reforma de la Constitució Espanyola.

Espanya, si vol, té mitjans per a donar resposta política al reclam majoritari dels catalans.
Ho pot fer de la mateixa manera que ho va fer amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia d’Andalusia el 1980, quan es va fer la vista grossa amb el previst en els articles 151.1 i 151.2.4 de la Constitució espanyola que disposen que calia el vot favorable de totes les províncies que havien de formar part d’una comunitat autònoma. I per què ho va fer? Perquè les províncies de Jaén i Almeria van passar el llindar previst del 50% + 1 dels cens provincial com era perceptiu en la Constitució per a constituir en autonomia. Aquesta no aprovació tenia com a conseqüència que Andalusia havia d’esperar 5 anys per a constituir-se en Comunitat autònoma d’acord amb l’article 148.2 de la Constitució. I que fa el govern de la UCD i el PSOE davant d’aquest problema polític? Fer trampa. A base de recursos van fer que els vots favorables a Jaén fossin del 50,07%. El problema va quedar a Almeria. Per a resoldreu van violentar la Constitució. Ho van fer sense ruboritzar-se i aprovant una llei orgànica que modificava la norma superior, o sigui la Constitució. D’aquest manera de legislar se’n diu frau de llei. La llei orgànica era i és una norma inconstitucional que el Tribunal Constitucional no va invalidar. I per què? Perquè resolia un problema polític.

Pel que acabo d’explicar queda clar que la Constitució no impedeix la consulta. I no ho fa perquè dins la Constitució hi ha mecanismes legals per a fer-ho. Cal voluntat política. Cal la voluntat política espanyola de donar sortida a un reclam de la societat catalana utilitzant els mecanismes legals existents.   
 
La voluntat política catalana i espanyola.
Amb aquest acord (pregunta, data i procediment) els sis partits catalans plategen un conflicte democràtic amb l’estat que cal ser resolt políticament.

Rajoy s’ha negat a recollir el guant i ho ha expressat de forma clara: no vull ni puc. I Rubalcaba s’ha posat al seu costat.
La resposta de l’estat espanyol és una resposta de gran deficiència democràtica que comporta posicions antidemocràtiques.

Previsiblement el proper 16 de gener de 2014 hi haurà un ple extraordinari del Parlament de Catalunya per a aprovar demanar a l’Estat la cessió de la competència de convocar la consulta a Catalunya. Llavors veurem si només voten favorablement els 88 diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP o també hi votem a favors els diputats del PSC.
Amb aquesta votació s’haurà acabat la trampa de la direcció del PSC de dir: estem a favor del dret a decidir, però hi afegeixen: només si la consulta l’accepten Rajoy i Rubalcaba la consulta es pot fer.

L’espanyolisme rampant del PP i C’s no enganya, l’espanyolisme del PSOE a través del PSC intenta enganyar a Catalunya, encara que a Espanya es clar i nítid. I queda molt poc per a saber on volen quedar-se els militants socialistes del PSC.
La gran patronal espanyola, la CEOE, ha advertit als polítics espanyols que l’empresariat català està virant cap el sobiranisme i que això és un problema. I ho es perquè els recurs de la por utilitzat fins ara des d’Espanya no funciona. Que el recurs d’escanyar la Generalitat deixant-la sense calés a la caixa per a pagar i que hagi de acudir al Fons de Liquiditat autonòmica pagant interessos pels diners avançats no serveis per aturar el sobiranisme.

Espanya hauria d’adonar-se que no hi ha problema català, que existeix el problema espanyol pel seu no sistemàtic. Un canvi d’escenari que el món comença a percebre de forma clara.

La democràcia és deixar votar a una societat que així ho reclama. No hi ha altre camí.

 

3 comentaris:

David Gimeno i Ayuso ha dit...

Si votes sí a la independència, abans has de votar sí al federalisme. De res.

Jordi Colomines Companys ha dit...

És la seva opinió, però no és cert.

Rafac ha dit...

En mi opinión la pregunta da por descontado que el Gobierno de Rajoy es incapaz -genéticamente- de aceptar la consulta, y tiene la virtud de permitir a quienes no están a favor de la independencia pero no aceptan el actual statu quo sumarse a ella. Da prioridad al derecho a decidir sobre la independencia. Teniendo en cuenta la situación actual no me parece mala estrategia.
Los favorables a la consulta, pero de verdad, no favorables tipo PSC, tras la negativa a ella deberán decidir si están dispuestos a quedarse como están o acuden a las elecciones "plebiscitarias" con una decisión que ya sólo podrá ser independencia si o no.