L’aplicació de l’article 155 ha obert la porta a la
repressió i a la delació social emparada per tota la maquinària de l’estat. Però
no exclusivament a Catalunya, si no també a la resta de l’estat. Encara que es
faci veure que només afecta als catalans.
 |
| El tripartit del 155 Rajoy, el salvapàtries, i els comparses del PSOE i C's |
Quan en una web oficial es diu: “Si usted ha
sido víctima o conoce incidentes que pudieran estar relacionados con un delito
de odio, no dude en denunciarlo ante las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del
Estado, lo antes posible”. Allò que s’està fent es
demanar a la ciutadania la delació sense cap mena de prova com a forma de
control, perquè si existeix el delicte d’odi el camí ja està establert i és la
denúncia presentada davant la policia o el jutjat de guàrdia. No cal nous
invents com la web del Ministeri de l’interior si no tens un objectiu inconfessat.
L’objectiu de l’article 155 es sotmetre la societat
catalana a qualsevol preu i per aconseguir-ho li cal col·laboradors.
Les amenaces de violència extrema si es feia efectiva la
independència eren i són creïbles veient les càrregues policials del dia
1d’octubre, els empresonaments dels Jordi’s primer i després del vicepresident
i consellers, l’exili forçós del president i consellers a Brussel·les, les
denuncies generalitzades contra independentistes sota l’excusa del delicte
d’odi,i les marxes de grups feixistes campant pels carrers sense que ningú els
aturi, l’imposició de la censura als mitjans de comunicació, ja sigui en auto
censura o persecució posterior.
Espanya ha mostrat fins on està disposada arribar per
garantir la unitat d’Espanya.
Els es igual si això comporta tirar-se un tret al propi
peu.
La Marca Espanya és sinònim de malbaratament, de mal fer
i ara de repressió policial.
Per aconseguir aturar el referèndum no van dubtar a
promoure una sortida d’empreses de Catalunya. En un inici només es tractava de
propaganda de la por canviant les seus social, però va ser aprofitat per
algunes d’elles per a treure les seus fiscal, on es paga els impostos. No van
dubtar d’emparar un boicot a productes catalans fins que s’han adonat que si
una empresa no ven aquesta no fabrica i si no fabrica no compra als seus
proveïdors que resultat que són empreses espanyoles. Un gran negoci, un tret al
peu.
Un sector de l’empresariat, aquells que actua com a
voltors, va seguir les consignes del govern espanyol per no ser considerats
desafectes al règim i ara volen que per tornar a Catalunya l’estat els
recompensi amb incentius fiscals. Aquests és l’edificant empresariat. Les
purgues continuen ara, després de l’1 d’octubre, i els joiers Tous en són un
exemple recent.
Per les eleccions del 21D convocades il·legítimament vaig
defensar la necessitat d’una llista unitària de tot l’independentisme. En vaig
ser un dels promotors, però no fou possible. L’independentisme es presenta amb
una llista unitària transversal amplia i diversa com és Junts per Catalunya, i
dues llistes de partit, ERC i CUP. Aquesta és la realitat que hi ha i ho hem
d’acceptar amb més alegria o menys.
Les tres candidatures tenen el mateix objectiu amb
matisos i maneres d’aplegar voluntats.
Pel 21D l’objectiu actual és guanyar el referèndum que
els partidaris de l’Espanya única i igual han convocat. Quan van convocar
forçats les eleccions del 21D ho feien per a guanyar els independentistes al
preu que fos. D’aquesta manera convertien la convocatòria d’eleccions en la
convocatòria d’un referèndum encobert. Independència o 155.
El 21D ens juguem el futur, però no només per si podem
consolidar un estat independent o no, si no també el model de la societat
catalana de la diversitat, dels drets civils i de l’integració social i
cultural. Ens juguem el futur democràtic, el futur dels drets civils, el futur
de la llengua catalana i la cultura, el futur per atendre els discapacitats,
els més desfavorits, les famílies. Ens juguem el comerç enfront de les grans
superfícies. Ens juguem el futur de les petites i mitjanes empreses per evitar
l’imposició del model defensat per Foment del Treball de les grans empreses que
viuen a redós del BOE. Ens juguem una Catalunya sostenible i respectuosa amb la
natura. Ens juguem poder legislar sobre pisos buits, desnonaments, pobresa
energètica, sobre igualtat homes i dones. Ens juguem aquells espai social que
durant anys la majoria social ha anat creant i que mai ha estat acceptat per
una minoria radical i intransigent que avui se senten forts per l’empara de
l’estat.
El 21D és la tria entre una Catalunya social,
democràtica, diversa, amb drets civils respectats o una Catalunya
espanyolitzada i autoritària que ara, a través de l’article 155, ja ha començat
a mostrar la seva veritable cara.
I pels independentistes els 21D ens juguem poder
consolidar el camí fet i assolir prou força per a continuar avançant en la
República catalana independent.
