 |
| La campanya del NO |
La campanya del NO té aspectes que es retorcen fins extrems
intentant justificar el NO DEIXAR VOTAR contraposant legalitat i constitució a
democràcia.
És una campanya doble. Una per justificar que les urnes
són el camí equivocat, que la gent no pot votar perquè això atenta la
Constitució espanyola i la segona campanya més maldestre que la primera per a seduir
que els catalans votin NO si s’acaba votant.
Una part de la campanya passa per l’Operació Catalunya
que és una operació policial emparada pel poder polític quan no organitzat per
ell mateix. Quan el 21 de maig de 2017 s’emetia el programa 30 Minuts de TV3 amb
el títol “Operació Catalunya”
es posava de relleu només una petita part del que ha fet
l’Estat amb aquest nou GAL “caçant” independentistes o sospitosos de donar-hi
suport .
La campanya del NO també passa per la premsa. La de la
resta de l’estat explicant molta ciència ficció com que s’impedeix als nens
parlar el castellà a les escoles, desitjos com que els contraris a votar són
majoria oblidant els resultats electorals i les mateixes enquestes que ells
mateixos publiquen i, també, publicant qualsevol escrit, falsos i reals encara
que aquest sigui d’abans d’ahir i que existeixin altres posteriors per intentar
enverinar la convivència social. Tot això només es fa amb un sol objectiu:
justificar la suspensió de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya i, si poden, empresonant independentistes catalans. La
darrera frase, en aquesta lluita per ser més indigne i contrari a la moral
democràtica, l’ha dit el Delegat del Govern d’Espanya, Enric Millo: “Els
terroristes no han format mai part del govern basc i, en canvi, aquí els
independentistes estan al govern”, assimilant independentisme i terrorisme,
seguint les ordres del Rajoy de dir que votar en referèndum és un cop d’estat com
ho expressava el 23 de maig al Senat: “La anunciada ley de transitoriedad jurídica
que pretenden ustedes es un completo disparate. Además, es una cacicada querer hacer en 24 horas
una constitución para un país sin dar voz a la oposición. ¿En qué país
democrático conoce usted que ocurra eso? Eso solo pasa en las peores
dictaduras, pero España es una democracia y con un Estado de derecho y eso lo
vamos a preservar”. I en aquesta campanya d’anar
justificant una posterior repressió el ministre portaveu del govern afirmava
que l’esborrall de la llei de transitorietat que diu que té El País és “un
verdadero golpe de estado”, seguint allò que dies
abans la ministre de defensa posava en circulació: "Si
estuviéramos en otro país y en otras circunstancias y a lo mejor no
estuviéramos hablando de políticos, estaríamos hablando de un intento de golpe
de Estado o de una amenaza de golpe de Estado". |
| Operación Cataluña |
Aquesta premsa en la defensa de la unitat d’Espanya a Catalunya
té com estendard la campanya El Periódico amb la família Lara, accionista, al
davant i a La Vanguardia del Grande España, el Conde de Godo, a qui el rei Joan
Carles va quadrar el desembre de 2013 i que va comportar la destitució posterior
del director del diari com a acte de respecte i submissió.
La campanya del No és la campanya de la por i no una
campanya destinada a seduir. No es vol debatre només es vol espantar.
Una crida a la por dient que l’expulsió de la Unió
Europea és inevitable oblidant, quan ho dient, que perquè això passi cal haver
admès prèviament una Catalunya independent, perquè del contrari Catalunya
continua sent una part d’Espanya i, per tant, dins la UE.
 |
| El Periódico i la seva campanya del NO |
Sense parar repeteixen que l’economia catalana passarà a
obrir-se en una crisis d’abast universal oblidant que mentre ho repeteixen
grans empreses no tenen inconvenient a invertir a Catalunya com ho fan Amazon
(distribució), Alibaba (comerç electrònic), Volkswagen (cotxes), Elis Manomatic
(bugaderia industrial), Lidl (cadena de supermercats), Thunder Power (vehicles
elèctrics), Inditex – Stradivaris (roba), Mango que ara és propietat de
l’empresa belga VGP. Totes elles formen part d’una llista és més llarga. I públicament
ho expressa el grup multinacional francès Bouygues dient que allò que està
passant a Catalunya no els espanta. La inversió ho indica i avala perquè entre
els anys 2012 i 2016 les inversions directes han crescut un 36%. Són dades que
el president de la patronal Foment del Treball, Gay de Montellà ho ignora exercint
de gran abanderat dels interessos espanyols i, sobretot, dels seus particulars.
És possible que aquestes empreses inverteixin saben que
l’economia de Catalunya s’ensorrà si ens independitzem? Inverteixen per pagar
aranzels fora de la UE? Espanya per què no ens ho explica?
 |
| El govern espanyols ha dit fins a 18 vegades no a un acord per a poder votar els catalans. |
El sempre recorrent campanya de la por als jubilats i
pensionistes amb l’amenaça de que no es pagaran les pensions oblidant que ara
mateix és el propi govern d’Espanya qui les amenaça descapitalitzant la
Seguretat Social. Un fet que no només afecta als catalans.
Aquesta campanya del NO també ha entrat al Col·legi d’advocat
per defensar el seu plantejament. Han volgut instrumentalitzar la llei i alguns
advocats, uns 200, s’han agrupat a l’entorn de la plataforma Llibertats que va
fer un acte públic el 20 de març de 2017. Són un col·lectiu que també apareix en
la plataforma Portes Obertes del catalanisme que ha estat creada per militants
del PSC i de la difunta Unió Democràtica. Cal posar de relleu que totes dues plataformes
tenen a Eugeni Gay com a gran factòtum. Un personatge que no vol acceptar que
la seva intervenció com a membre del Tribunal Constitucional que va liquidar
l’Estatut el 2010 ha estat el major error polític d’Espanya respecte a
Catalunya en dècades. Sentir a Gay bramant i comparant el procés amb nazisme
dient: “Hitler també va contraposar legitimitat i legalitat” és d’un
desvergonyiment moral que el porta a la indignitat. Són dues plataformes creades
per a oposar-se al manifest “Juristes pel Referèndum” que hem signat 600
advocats i llicenciats en dret on exposem que “La Constitució avala la
consulta com legal, legítima i exigible a l’Estat”. Manifest fet públic el 3 de maig de 2017 i que té el seu origen en el
treball que des de el setembre de 2013 fa el Col·lectiu Praga.
La classe política espanyola planteja
la llei espanyola com un tot inamovible oblidant que tots els canvis i a tot
arreu del món han servit per a canviar les normes vigent per voluntat dels
ciutadans fent desaparèixer de les lleis allò que era vigent fins llavors com
l’apartheid, el colonialisme, la prohibició de votar les dones, la segregació
racial entre moltes altres prohibicions.
 |
| La Llotja del Bernabeu |
Fins aquí una breu mostra
d’aquesta campanya del NO impulsada pels partidaris de la unitat d’Espanya i
que no volen que els catalans ens expressem democràticament votant ja sigui a
favor d’una Catalunya independent o de continuar sent espanyols.
Davant aquesta campanya cal
oposar-hi raons i explicacions del perquè tenint un estat propi es pot construir
un estat nou on els ciutadans siguin ciutadans i no simples vassalls d’un
minoria privilegiada que no pensa en l’estat com un tot social, si no només en
la seva pròpia butxaca. Hi ha una frase que ho expressa molt gràficament. Són
la Llotja del Bernabeu
