 |
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP
presentant la llei al Parlament el 28 d'agost de 2017. |
La llei més important que permet anar de la legalitat
espanyola a la legalitat de la República catalana ha estat presentada a la
població i registrada al Parlament. Aquesta és la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Una
llei que posa les bases pel reconeixement internacional de l’estat català,
indica les normes aplicables i com ens regirem fins a tenir una Constitució de
la República de Catalunya. És un règim transitori que no marca com serà la nova
Constitució en cap aspecte. Organitza la transició i deixa a les mans dels
catalans com volem que sigui el futur.
Aquesta llei respon a la incògnita de què passarà el dia
3 d’octubre si guanya el SI, perquè el dia 2 serà el dia de comprovar el
resultats de la votació del referèndum del dia 1 d’octubre.
Una norma per a saber
quines lleis seran les vigents l’endemà de proclamar-se la independència i que
seran totes les vigents fins ara i que no siguin contraries a organitzar-se com
estat. Dit d’un altre manera i com un simple exemple: un delinqüent, mentre no
hi hagi Codi penal o llei processal catalana, serà jutjat per l’actual Llei
d’Enjudiciament Criminal de l’any 1882 i condemnat pel Codi Penal d’acord amb
la darrera reforma de l’any 2015. I això és extensible a tots els àmbits. Al
comerç, a les empreses, a la seguretat social, al pagament dels impostos, a la
seguretat ciutadana, etc.
L’argumentari de
dir que aquesta llei no es pot incloure en el marc estatutari o de la
Constitució espanyola parteix del principi de que els catalans no poden decidir
res que la resta de l’estat espanyol no els autoritzi. Els militars i els
gestors del règim franquista van imposar la unitat indestructible d’Espanya i
els que volen que així continuï ho defensen amb més o menys matisacions. Diuen
el mateix el PP que Podemos, el PSOE i C’s. Catalunya només és un accident dins
Espanya que cal eliminar amb més o menys rapidesa o reduir-la a la mínima
expressió.
 |
Manifestació contra la LOAPA del PSOE i UCD,
14 de març de 1982. |
Recorden la
LOAPA? Fou el producte d’un acord entre el PSOE i la UCD i buscava el mateix
que el projecte actual del PP: recentralitzar l’estat. Aquest és el seu
projecte i no se n’haurien d’amagar si fossin honestos políticament. Només així
s’entén el “nos hemos
cepillado el Estatuto” que proclamaven victoriosos els dirigents del PSOE. El
PP recollia firmes contra l’Estatut i el PSOE amb la col·laboració del PP se’l “cepillaba”.
 |
Manifestació de rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils.
26 d'agost de 2017. |
En aquest camí
cap aconseguir un estat català independent ens ha sorgit entrebancs molts durs
d’assumir, com són els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost.
Una acció dirigida atemorir la societat brutalment per part del terrorisme
gihadista. Però davant d’aquestes morts i ferits la societat catalana s’ha
revoltat amb el crit: No tinc por.
Un crit que vol dir: no ens fareu abaixar el cap. I és aquest clam el que
ressonava l’endemà mateix de l’atemptat i en les manifestacions de Barcelona,
Cambrils, Ripoll i a d’altres llocs ens dies posteriors.
Qui crida a
apropiar-se de la manifestació de Barcelona del dissabte 26 d’agost no pot
esperar que no es produeixi una reacció social. La casa reial i el govern
espanyol, en veure’s eclipsades per la brillant actuació del Mossos d’Esquadra,
la Guàrdia Urbana i els serveis d’emergència, van reaccionar intentant apropiar-se
i fer-se visibles amb força als carrers de Barcelona i van obtenir un resultat
encara pitjor: rebuig i protestes. Cal dir que les banderes estelades amb
crespó negre les portaven la gent de casa seva, cada persona individualment ho
va decidir, mentre que les banderes espanyoles sense crespó les intentaven
repartir organitzadament. Aquí rau la diferència. El problema no eren les
banderes, el problema era
 |
Acte espontani a la manifestació de Barcelona
contra el terrorisme del 26 d'agost de 2017?
No era en cap cas espontani |
que no eren les seves, les espanyoles.
I dins d’aquest clima social el dia a dia avança cap a la
votació del 1 d’octubre de 2017..
Les lleis, per la gent que no es guanya la vida amb
l’aplicació de les mateixes, una lectura de la mateixa se’ls fa molt feixuga i
per això he volgut sintetitzar els aspectes més importants de la mateixa.
Aquesta Llei de transitorietat i fundacional de la
República és la norma més important i que culmina el transit de Comunitat
Autònoma del Regne d’Espanya a República catalana. Aquesta és la llei que ens
diu com ens regirem en tots els àmbits socials fins a tenir unes normes
definitives que haurà d’aprovar el nou Parlament sorgit després d’aprovar-se la
Constitució de la República de Catalunya. Àmbits que van des de la seguretat
dels carrers a qualsevol acte de la vida quotidiana que tingui transcendència
jurídica o econòmica. Aquest és l’objectiu de la llei i així ho exposa en
l’Exposició de motiu que, com qualsevol llei, exposa els eixos sobre la qual la
llei es desenvolupa. Una exposició de motius que comença així:
"Tot i Constituent i ratificar la ciutadania,
un cop proclamada la independència de que la configuració definitiva del nou Estat
correspon a la Constitució que ha d’elaborar l’Assemblea Catalunya és
imprescindible donar forma jurídica, de manera transitòria, als elements
constitutius bàsics del nou Estat per tal que de forma immediata pugui començar
a funcionar amb la màxima eficàcia i, al mateix temps, cal regular el trànsit
de l’ordenament jurídic vigent al que ha d’anar creant la República, tot
garantint que no es produiran buits legals, que la transició es farà de manera
ordenada i gradual i amb plena seguretat jurídica; assegurant, en suma, que des
de l’inici el nou Estat estarà sotmès al Dret; que en tot moment serà un Estat
de Dret.” ... “Per això, el criteri que presideix i guia
tota la regulació de la Llei és el d’assegurar la màxima continuïtat possible a
la regulació existent, introduint-hi només les novetats indispensables per tal
que la nova República pugui actuar com a tal amb plena capacitat i inaplicat
d’entrada les regulacions de l’ordenament jurídic anterior que contravenen de
manera clara i frontal els principis generals en els quals s’assenta la
República.”
 |
Proposició de Llei del referèndum d'autodeterminació
de Catalunya presentada al Parlament pels grups
parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, juliol de 2017. |
Aquest objectiu de
la llei és un acte de responsabilitat i de prudència, sense estridències, però
explicant quines són les normes que els catalans hauran de tenir en compte en
tots els àmbits: econòmic, polític, administratiu i judicial. No hi ha un salt
al buit i sense xarxa.
La llei regula
allò que Catalunya vol independentment del que diguin els altres interlocutors.
Dos exemples del que dic: a) les normes aprovades de la Unió Europea són
vigents a Catalunya siguem o no membres de la UE i b) que volem un acord de per
a la transició i de funcionament amb Espanya si es possible i si no aplicarem
les nostres normes unilateralment. Un plantejament que marca el funcionament
del govern provisional de la Catalunya independent.
Un llei amb nou
grans parts i que són:
Títol I.
Disposicions generals, territori i nacionalitat.
Títol II.
Successió d’ordenaments i d’administracions.
Títol III. Drets
i deures.
Títol IV. Sistema
institucional: Capítol 1. El Parlament; Capítol 2. La Presidència; Capítol 3.
El Govern i l’Administració; Capítol 4. La Sindicatura electoral de Catalunya i
el cens electoral; Capítol 5. Altres institucions; Capítol 6. El govern local.
Títol V. Poder
judicial i administració de justícia.
Títol VI.
Finances.
Títol VII. Procés
constituent.
Disposicions
finals.
Un total de 89
articles i tres disposicions finals.
Aquesta Llei de
transitorietat juntament amb la Llei de convocatòria del referèndum d’autodeterminació
de l’1 d’octubre de 2017 formen un conjunt. La de la transitorietat és la
continuació de la del referèndum sempre hi quan el SI guanyi el dia 1
d’octubre, perquè si guanya el NO la llei no entra en vigor si no que anem a
unes eleccions de caràcter autonòmic, I si això darrer passa el somni de
constituir un estat català independent s’haurà acabat per molt de temps. Llavors
ja cal que Déu ens agafi confessats, perquè experimentarem en carn pròpia allò
que vol la destrucció de la societat catalana amb personalitat diferenciada. El
català quan de temps continuarà sent oficial?
Si guanya el No i
les estructures de poder executen de forma oberta el que de forma encoberta ja
fan, serà responsabilitat en exclusiva dels que hagi votat NO i d’aquells altres,
com Podemos i Catalunya en Comú, que prediquen una falsa equidistància i un
futur ple de flors perquè ho poden canviat tot. Tot? I com ho fan?
Aquesta Llei de
transitorietat ha de ser la llei suprema, la constitució provisional, mentre no
hi ha Constitució de la República Catalana i així s’estableix en l’art. 3. Una
llei que reconeix la personalitat pròpia d’Aran i els seus drets.
M’he proposat
traduir al llenguatge de la gent del carrer que regula la Llei de transitorietat
 |
| Què és la plataforma continental d'un territori. |
jurídica i fundacional de la República i
aquests són els següents apartats:
L’estat, les persones i el territori:
- La
forma d’estat i la sobirania: art. 1 i 2.
- La
norma suprema transitòria: art. 3.
- L’aplicació
de les normes de l’Unió Europea i el dret internacional: art.4.
- El
reconeixement de la comunitat política d’Aran: art. 5.
- El
territori que forma Catalunya (espai terrestre, subsòl, espai aeri i
plataforma continental i marítima: art. 6.
- L’administració
de la Generalitat succeeix a l’administració del Regne d’Espanya en tots
els àmbits: art. 16.
- La
nacionalitat: art. 7, 8 i Disposició final segona.
- La
doble nacionalitat catalana i espanyola: art. 9.
La llei estableix
que aquesta mateixa llei és la constitució provisional catalana fins que els
catalans no votin la Constitució definitiva.
S’estableix que el
nou estat català és considera successor internacionalment del Regne d’Espanya
amb drets i obligacions. Els termes específics d’aquests drets i obligacions els
establirà les negociacions que necessariament s’han de produir tard o d’hora
directament amb Espanya o a través d’una instància internacional.
Tots els
ciutadans amb veïnatge català a 31 d’octubre de 2016 tenen la nacionalitat
catalana automàticament pel criteri d’origen. I pels arribats en posterioritat
a aquesta data s’estableix el mecanisme de com assolir la nacionalitat
catalana.
Els catalans
tenen doble nacionalitat perquè conserven l’espanyola, per la llei espanyola
que ho ha establert i la catalana per ser ciutadans del nou estat. Qui renunci
a la nacionalitat catalana serà un estranger a Catalunya.
La llei assumeix
la legislació actual respecte a l’Aran que la reconeix com una entitat política
diferenciada a la catalana.
La llei aplicable (de la llei a la llei):
- L’aplicació
del dret vigent mentre no es dicti un de nou i dels actes administratiu:
art 4, 10 a 16 i 19.
- La
llei autoritza al govern a adaptar les normes a la nova realitat política:
art. 12.
- La
vigència de la normativa dictada per la Unió Europea: art. 4, 10.2 i 14.
- La
llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia passa a ser una llei ordinària de
la República: art. 13.1 paràgraf segon.
- Els
articles de la Constitució espanyola que no siguin contraris a aquesta
llei també són vigents: art. 13.1 paràgraf segon i tercer.
- Com
s’han d’interpretar les normes vigents en la Catalunya autonòmica en la
nova situació política: art. 13.2.
- La
reforma de la Llei de transitorietat Jurídica i Fundacional de la
República: Disposició final Primera.
La llei estableix
que tota la normativa vigent fins el dia 1 d’octubre, sigui estatal, autonòmica,
local o europea, continua sent vigent en el nou estat i ningú pot invocar el
seu incompliment per haver-se dictat quan Catalunya era comunitat autònoma del
Regne d’Espanya. No hi ha buit jurídic. Mentre no s’aprovin noves normes
republicanes que substitueix les anterior, de la Catalunya autonòmica, aquestes
continuen sent d’obligat compliment per a tothom.
El mateix passa
amb els actes dictats per l’administració. No només les dictades per la
Generalitat si no també les dictades per l’administració estatal espanyola per
l’àmbit català.
Catalunya, com a
subjecte polític, assumeix els tractats internacionals signats pel Regne
d’Espanya.
L’Estatut
d’autonomia i els articles aplicables de la Constitució espanyola són normes
legals ordinàries i s’estableix com s’han d’interpretar.
En la disposició
final Primera s’estableix el mecanisme de com es pot reformar aquesta llei quan
estigui en vigor.
 |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, assumirà
la presidència de la República catalana de manera transitòria. |
L’administració:
- La
Generalitat és l’única administració de Catalunya: art. 16.
- El
personal al servei de l’administració (funcionaris): art. 17, 18 i 21.
- El
magistrats, fiscals i lletrats de l’administració de justícia: art. 68.
- Integració
dels funcionaris que treballen en organismes estatals espanyols a
Catalunya: art. 17.3 i 21.
- Assumeix
la titularitat dels bens de l’administració de la Generalitat i d’estat a
Catalunya: art. 20.
No hi ha buit
d’autoritat perquè la Generalitat, a l’espera de la nova regulació que ha
d’establir la nova Constitució, assumeix que és l’administració de la República
i dins d’ella integra totes les estructures d’Espanya a Catalunya.
Un aspecte que
afecta tant als ciutadans residents a Catalunya com als que resideixin a
l’estranger.
El personal actualment
al servei de l’administració autonòmica passen ha ser-ho de l’administració
republicana, on també s’integren, amb els mateixos drets i deures, els
funcionaris de l’administració estatal espanyola a Catalunya.
Aquell funcionari
al servei de l’administració estatal espanyola que no vulgui integrar-se a
l’administració republicana haurà de demanar al Regne d’Espanya que els hi
busqui una altra feina o buscar-se ells mateixos feina en un altre sector
econòmic.
Els bens del
Regne d’Espanya a Catalunya passen a ser bens de la República Catalana. El seu
valor i en compensació de què es traspassa serà objecte de negociació amb el
Regne d’Espanya.
Pel que fa al
personal del poder judicial se li dedica tot Títol V d’aquest llei per ser un
poder inexistent actualment separadament de l’espanyol.
La successió d’estats:
- L’estat
català es col·loca en la posició que anteriorment tenia el Regne d’Espanya
i la Generalitat de Catalunya: art. 19, 20 i 21..
Amb independència
de quins siguin els termes en que s’estableixi els drets i els deures de la
República de Catalunya com subjecte polític internacional aquesta llei anuncia
a la Comunitat internacional que la República de Catalunya es col·loca en
l’escena internacional com un estat successor del Regne d’Espanya. Un fet que
comporta assumir com a propi les responsabilitats internacionals assumides per
Espanya en la proporció en que la negociació amb Espanya, UE, Organismes
internacionals i tractats bilaterals vigents, determinin. Però també pel que fa
als drets com per exemple els edificis de les ambaixades.
 |
Els pensionistes tenen garantit el cobrament de les
pensions com les altres 155 prestacions diferents que
hi ha a través de l'Agència Catalana de Protecció
Social. |
Els drets i deures dels ciutadans:
- Els
drets (fonamentals, de prestacions, lingüístics): art. 22, 23, 24 i 27.
- Els
deures: art. 25.
- Les
prestacions socials (Les pensions contributives i les no contributives):
art. Art. 23.
- El
català, el castellà i l’occità: art. 24.
- Com
protegir els drets dels ciutadans: art. 27.
- Els
estrangers: art. 26.
- Estats
d’emergència: art. 28.
Aquesta llei
reconeix a tots els ciutadans els mateixos drets reconeguts per la Constitució
espanyola i l’Estatut d’Autonomia actual i els exigeix les mateixes obligacions
vigents en la Catalunya autonòmica.
La llei no
estableix quina llengua o llengües han ser oficials en la nova constitució
catalana. El que estableix es que fins no hi hagi noves normes constitucionals continuen
sent idiomes oficials a la República catalana el català, el castellà i l’occità
(aranès).
Pel que fa als
estrangers residents a Catalunya els aplica el mateix règim jurídic vigent fins
ara.
L’estructura de l’estat català provisional:
- El
Parlament: 29, 30, 31, 32 i 33.
- La
presidència: art. 34, 35, 36 i 37.
- El
Govern: art. 38, 39, 40 i 41.
- L’Administració
general de l’estat: art. 42.
- El
poder judicial: art. 65 a 79.
- La
Sindicatura Electoral (general, comarcal i Aran) i els cens electoral:
art. 43 a 60.
- Consell
de Garanties Democràtiques (Consell assessor legal): art. 61.
- El
Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual
de Catalunya: art. 62.
- El
govern local (ajuntaments): art. 63 i 64.
La Generalitat de
Catalunya actual (presidència, govern, parlament i determinats organismes
autonòmics) passen a ser organismes de la República Catalana.
S’estableix com
s’han d’elegir, cessar i funcionar fins que no hi hagi una nova Constitució.
La presidència de
la Generalitat autonòmica passa a ser la presidència de la República de
Catalunya.
L’actual
estructura local continua funcionant com fins ara.
Es desenvolupa un
sistema electoral previst amb la Llei del referèndum d’autodeterminació. El
sistema definitiu s’establirà a la nova Constitució.
Al poder
judicial, que és de nova creació, se li dedica a la llei tot el títol V de la
llei i són els articles 65 a 79.
 |
| La seu del nou Tribunal Suprem. |
El poder judicial i l’administració de justícia:
- Qui
el forma, els partits judicials: art. 65, 66, 68 i 69.
- El
Ministeri Fiscal: art. 67.
- Magistrats,
fiscals i lletrats de l’administració de justícia: art. 68.
- L’òrgan
de govern del poder judicial: art. 70.
- El
Tribunal Suprem: art. 71 i 73.
- Comissió
Mixta Tribunal Suprem i Govern: art. 72.
- Sala
Superior de Garanties (resolt les qüestions constitucionals): art. 74.
- Normes
processals d’empara de drets: art. 75 i 79.
- Normes
jurisdiccional civils: art. 76 i 79.
- Normes
jurisdiccional penals: art. 77 i 79.
- Normes
de la jurisdicció contenciosa administrativa i la social: art. 78 i 79.
- Les
sentencies i resolucions dictades pels tribunals són fermes: art. 79.2
paràgraf tercer.
- La
revisió i anul·lació de les sentencies penals dictades contra persones
en relació a la independència o la
creació d’un nou estat de forma democràtica i no violenta: art. 79.4.
El poder judicial
propi de Catalunya com a Comunitat autònoma no existeix i el més que tímid
intent fet amb l’Estatut del 2006 va ser liquidat per la sentencia del Tribunal
Constitucional espanyol del 2010. L’error polític més gran comés mai pel Regne
d’Espanya perquè pretenien aturar les ànsies polítiques dels catalans i van
generar una revolta social que ha portat fins aquí. La societat ha empès els
canvi i són els veritables protagonistes dels canvis produïts en la societat
catalana..
S’estableix que
l’actual estructura de jutjats i partits judicial, on són, continuen com fins
ara i que les jurisdiccions són la civil, la penal, la social i la contenciosa
administrativa.
Les normes de com
funcionen cada una de les jurisdiccions (civil, penal, social i contenciosa
administrativa) continuen sent les normes que ho han fet fins ara.
El dret objectiu
que han d’aplicar és el mateix que està vigent fins ara fins que sigui
substituït per un altre.
Es crea el
Tribunal Suprem reconvertint el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) i adaptant-lo. El seu president serà nomenat, per acord de la Comissió
mixta, govern - poder judicial, per la presidència de la República. Dit d’una
altra manera, el magistrat que va presidir el judici contra el president Mas i
les conselleres Ortega i Rigau i que és l’actual president del TSJC no és
automàticament president del Tribunal Suprem.
Es crea un
Ministeri fiscal català i aquest és l’organisme que ha de vetllar per la
defensa de l’interès públic.
El jutges,
fiscals i lletrats de l’administració de Justícia amb nomenaments fins a tres
anys abans de l’1 d’octubre tenen la mateixa plaça i els nomenats amb posterioritat
la poden conservar fent uns tràmits administratius previstos en la mateixa
llei.
La denigrant
imatge que ha mostrat el Tribunal Constitucional espanyol han fet que un tribunal
com aquest no existeixi en el nou estat i que sigui el Tribunal Suprem, en una
Sala especial qui resolgui els temes constitucionals. Serà la nova constitució
la que ho resoldrà definitivament.
Com no podia ser
de cap altre manera s’anul·len, amb aquest llei, les sentencies i els
procediments penals oberts contra persones per haver col·laborat a permetre als
ciutadans expressar-se sobre la independència de Catalunya o d’un estat nou. La
llei indica als jutjats que s’han d’anul·lar aquestes sentencies i sobreseure
en els procediments oberts, no obstant, són els jutjats qui haurà de dictar la
resolució concreta. La nova república no pot iniciar-se admeten les injustes
sentencies dictades contra Mas, Ortega, Rigau i Homs.
Les finances de l’estat:
- Administració
Tributària: art. 80, 82 i 83.
- La
Seguretat Social (cotitzacions i prestacions com les pensions): art. 81 i
82.
- Autoritats
Duaneres i Cadastral: art. 84.
La nova República
es dota dels organismes per assegurar cobrir les necessitats econòmiques de la
gent, ja sigui en forma de pensions que tenen origen el treball o les
reconegudes per altres motius.
Assumeix
l’estructura tributària de la Generalitat i la utilitza d’acord amb les altres
administracions.
Els ciutadans
catalans haurem de liquidar els nostres impostos a la Hisenda catalana en la
forma que el govern decidirà i dirà.
Serà el govern de
la República qui pagarà les prestacions social a tots els ciutadans catalans
des del mateix moment en que sigui proclamada la independència.
Assumeix els
pressupostos actuals de la Generalitat.
Es converteix en
la màxima autoritat en les fronteres (dianes) i en els bens (cadastre).
Amb lleis
aprovades pel Parlament actual s’estructura l’Agència Tributaria i l’Agència de
Prestacions social (la Seguretat Social per entendre’ns)
 |
| El debat social per aportar idees per la nova Constitució. |
Procés constituent de la República Catalana:
- Inici
del procés si guanya el SI el dia 1 d’octubre de 2017: art. 85.
- Procés
per elaborar la Constitució definitiva de la República Catalana: art. 86 a
89.
- Debat
social i aportació d’idees per la nova constitució: art. 87.
- Parlament
elegit per a elaborar la Constitució de la República: art. 88.
- Referèndum
per aprovar la Constitució de la República de Catalunya: art. 89.
No és cap
assemblearisme bolivarià, en tot cas és un assemblearisme islandès. Durant sis
mesos tots els ciutadans podran fer les seves propostes constitucionals en tots
els àmbits, però serà el Parlament escollit amb aquesta finalitat qui redactarà
la nova constitució i ho farà en exclusiva. Una proposta de Constitució que els
ciutadans hauran d’assumir votant-t’hi a favor en un referèndum.
L’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica
i Fundacional de la República:
- Disposició
final tercera
- Art.
4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Uns llei que
entra en vigor en funció de si guanya el SI en el referèndum d’autodeterminació
de l’1 d’octubre.
La llei de
transitorietat ens ha de servir als partidaris del SI a un estat català
independent per a explicar com ho farem si guanyem. Aclarir dubtes i remoure
prevencions.
El que volen
mantenir-se com a nacionals exclusivament espanyols ens haurien d’explicar les
 |
Els partidaris de la unitat d'Espanya han d'explicar les
avantatges de ser espanyols sense imposicions. |
avantatges de la seva proposta. Ens haurien d’explicar com es resolt les
continues retallades de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya per part del
Tribunal Constitucional i les actuacions concretes de l’administració estatal.
Ens han d’explicar com es resoldrà les desigualtats entre ciutadans espanyols
que va en contra dels interessos catalans com a persones. Ens han d¡explicar
per què un espanyols poden gaudir uns beneficis i els catalans no.
 |
Catalunya en comú i Podemos ha d'explicar el futur immediat i
a llarg termini dels catalans. |
I tots aquells
que ens prometen un futur brillant si guanyen els seus a Espanya ens han d’explicar
clarament quan passarà això, Ens han d’explicar que reformaran. Han de
respondre preguntes per després fer les seves. Davant de la possibilitat de que
els seus no guanyin mai a Espanya els catalans què han de fer?. S’han de
sotmetre, han de diluir-se, s’han d’esperar? Quan de temps?
