Veient el galliner
en què s’ha instal·lat l’investitdura del president del govern espanyol és
lògic que ens preguntem fins on ha arribat la capacitat de diàleg i de pacte en
la política espanyola.
Per dialogar cal
saber escoltar, ser capaç d’entendre raó que mou l’altre i per pactar cal saber
que és important, on es pot cedir i entendre que mai obtindràs tot en un pacte.
El dia en que el
PSOE va acceptar l’abraçada de l’os de Ciudadanos va donar per mort el diàleg
amb Podemos i la resta de forces espanyoles llevat del PP. El diàleg amb
Democràcia i Llibertat i ERC ni se’ls ha convidat a la diàleg. Per Espanya ara
aquest no compten.
 |
| Albert Rivera C's i Pedro Sánchez PSOE |
El pacte PSOE-C’s
va destinat a seduir el PP encara que no es digui. Busca la gran coalició. Però
les bronques públiques fan estèticament difícil l’acord. Impossible no, difícil
si. Aquesta negociació és com un vodevil.
El dos perdedors
del 20 de desembre de 2015 han signat un acord que només els acontenta a ells.
I dic perdedors perquè en les eleccions del 20D en vots va guanyar el PP i no
el PSOE i entre les forces emergents Podemos va guanyar la partida i de llarg a
Ciudadanos.
El dos perdedors
necessiten els vots dels altres per a poder aconseguir el govern, però la seva
arrogància ho fa difícil. Fins i tot per la gran coalició nacionalista
espanyola (PP-PSOE-C’s).
És cínic dir que
parlar a Catalunya del futur polític de Catalunya és no preocupar-se d’allò que
veritablement interessa a la gent i que el primer que es faci en el primer ple
que celebra el Congrés dels Diputats, el 15 de març de 2016, sigui parla de la
unitat d’Espanya. Però com que són incapaços d’unir-se fins i tot les
resolucions que s’aproven han de ser dos. La que presenta el PP i la de
PSOE+C’s. Dues resolucions que si no van naufragar fou per miracle. Teòricament
els separa la reforma constitucional. Una reforma que no resolt l’estructuració
de l’estat i encara menys un hipotètic encaix de Catalunya a Espanya. Sobre la
reforma constitucional del pacte PSOE-C’S ja ho comentava a l’article d’aquest
bloc “Quan el “sentit d’estat” és un engany”
http://jordicolomines.blogspot.com.es/2016/02/quan-el-sentit-destat-es-un-engany.html i a ell em remeto. Però no ens equivoquem que
units per a continuar ofegant econòmicament Catalunya o en anar contra la
llegua i la cultura catalana ho estan i molt. En això no hi ha fissura.
Els partits, PP,
PSOE i C’s, per obtenir uns miserables vots sorgits de la catalanofòbia i
l’auto odi, no dubten a dir que ha Catalunya la convivència és impossible.
Menteixen sense cap mena de pudor i ho saben. Confonen l’anècdota i l’eleven a
la categoria de general. Perquè és la intransigència de determinades persones
la que dificulta la convivència amb aquesta gent en concret. La convivència amb
aquesta gent és la que trontolla i no la convivència social de la societat
catalana. Dir el contrari és mentir per pur egoisme partidari sense escrúpols.
S’omplen la boca de
que cal eradicar la corrupció mentre viuen d’ella. Fins i tot a partits com
Ciudadanos que encara no ha tocat poder. Diuen els de Ciudadanos que han arribat
a la política per a “regenerar”. Però pel que es comença a veure es que han
vingut per a regenerar en com amagar la corrupció. Una petita mostra de les
corrupteles en que esta immers C’s: L’eurodiputat Javier Nart pel que fa a l’herència
del seu pare; la diputada a l’Assemblea de Madrid Eva Borox lligada a la trama
Púnica que també esquitxa al PP juntament amb el seu marit Raúl del Olmo,
regidor a l’Ajuntament de Valdemoro; l’ex diputat al Parlament Jordi Cañas que
va haver de dimitir pel frau de 429.000 euros a Hisenda. Cañas imputat per frau
fiscal va ser contractat quasi immediatament després de dimitir pel llavors
eurodiputat i avui portaveu al Congrés per C’s Juan Carlos Girauta; el
coordinador a València, Fernando Mut, imputat pel casa Innova. Però les
conducte que van encontra el codi ètic del partit que prohibeix mentir no
impedeix que el número dos a Madrid, César Zafra, es faci passar per advocat
sense tenir l’habilitació per ser-ho. També podríem citar al vicesecretari
d’organització Francisco Hervias, al diputat a Madrid Miguel Gutiérrez,o el
portaveu a Leganés Jorge Pérez o aquella regidora de Castilleja de la Cuesta,
Carmen López, que pretenia que li paguessin els seus viatges particulars a
Xicago (Estats Units). Podem mencionar també la defensa feta al seu candidat i
antic alcalde de Serranillos del Valle enxampat mentre treia documentació del
consistori pel cas Púnica. Com cal entendre la frase d’Hervias “Somos nuevos, pero no novatos”? Aquest petit repàs és una petita mostra d’aquesta regeneració que
prediquen i de que vol dir regeneració per aquesta gent. I per últim vull citar
la frase: "Solo hay algo peor
que un catalán y no es un gabacho, es otro catalán".
L’autor d’aquesta frase per twitter del 2012 era ni més ni menys que membre del
departament de joventut de Ciudadanos, Carlos López Martín. No la busqueu
perquè la genial frase ha estat esborrada. Ciudadanos va néixer a Catalunya
contra la llengua i la cultura catalana i ara és el seu signe distintiu a
Espanya
Si el PSOE no fa un
gir copernicà i abandona les exigència de Ciudadanos un acord amb les
denominades forces d’esquerra, amb el vot del PNB i l’abstenció de DiLL i ERC
no és possible. Aquesta possibilitat de govern té els dies comptats. S’ha
atrapat ell mateix per molt que implorin a Alexis Tsipras.
 |
| Pedro Sánchez PSOE i Mariano Rajoy PP |
O els polítics
espanyols pacten el govern o el proper 26 de juny de 2016 hi haurà noves
eleccions. La data? 50 dies després de que es dissolguin les Corts espanyoles
automàticament.
A la societat on vivim les actituds de
menyspreu cap a les dones sembla que no té possibilitats de canvi, però això no
és cert. És possible fer canviar allò que fins ara ha estat normal si tenim la
voluntat de canviar-ho i per fer-ho ens cal educació i adonar-nos de com hi
contribuïm inconscientment.