Mentre a Catalunya
ens provem les botes per escollir les millors botes per assolir el cim de la
independència, a Espanya s’entretenen parlant d’allò que han dit i repetit una
i altre vegada que no interessa al ciutadà, però que ara, ja sí, interessa: la
unitat d'Espanya i evitar les legítimes aspiracions dels catalans.
 |
| Everest |
Ens hem passat
mesos i anys sentint la cançoneta dels unionistes que tenir instruments
eficaços per aconseguir el benestar dels catalans no interessava a ningú. Doncs
bé, ara la unitat d'Espanya és l’objectiu del PP, PSOE, C's i Podemos, Aquests
últim encara que ho facin camuflat en un suposat referèndum que saben
impossible de fer.
Han estat tres
mesos agònics. Des del 27 de setembre de 2015, en que l’independentisme va
obtenir un gran resultat, 1.966.768 vots (47,56%) i 72 diputats al 10 de gener
de 2016 han passat 106 dies. 106 dies que han servit per a mostrar la feblesa
de la unitat de Junts pel Sí. Una feblesa que ha envalentit la CUP i
l'ultrarevolucionarisme dels seus dirigents. Una organització, la CUP, que ha
mostrat amb crueltat la seva desorganització assembleària i que els ha portat
al final a comportar-se com la resta dels partits, on la direcció ha acabat
decidint. Calia tres mesos per acabar així?
L’odi a Mas que
expressava la intolerant Gemma Usabart de Podemos va ser assumit com a bandera
per la CUP. Finalment han aconseguit el cap del president Mas, però el preu que
han hagut de pagar és tant alt que dubto que els resultats els hi hagi resultat
gaire rentable. El descrèdit polític aconseguit ha estat altíssim.
El moviment polític
de fer un pas al costat del president Artur Mas l’ha situat, paradoxalment, al
centre de la política catalana del present i del futur de Catalunya. L’opció
pressa per Artur Mas no té res a veure a les que es van veure obligats a fer
altres dirigents polítics com Pere Navarro, Joan Herrera, Dolors Camats, Alícia
Sánchez Camacho o Duran i Lleida. No són comparables per molt que un grapat de
tertulians ho vagin repetint com un mantra per amagar la seva poca capacitat d’anàlisi.
 |
| Artur Mas i Carles Puigdemont |
El moviment fet pel
president Mas ha tingut l’efecte de sortir de l’atzucac on estàvem situats. S'ha
elegit un nou president, Carles Puigdemont, el fins ara alcalde de Girona. Un
nou president, allunyat del dia a dia del seu partit, CDC, que prové del món
municipalista i que forma part d’una generació més jove de polítics. També s'ha
pogut formar govern estructurat d’acord amb el pacte establert entre CDC i ERC. I
també, el més important, ha aconseguit no despenjar la CUP de la necessària
unitat que es necessita per assolir tenir un estat propi independent. Ara ja
hem començat a caminat. I pel futur, Artur Mas s'ha assegurat la capacitat de
poder treballar per a estructurar un partit de govern que ocupi la centralitat
política de la Catalunya independent i que haurà de competir en un nou sistema
de partits.
Però l’acord de
Junts pel Sí i la CUP també té altres actors amb pes decisiu. Parlo d'ERC que
va bascular d’una tebiesa inicial a una fermesa final que va deixar clar els
límits de l’acord.
Perquè, a pesar que
el nom del president a investir ho ha enfosquit tot, allò que es discutia era
el full de ruta i el temps necessari per aplicar-ho. Un acord que per
assolir-lo va caldre que la CUP veies els números de la Generalitat presentats
pels homes dels conseller Mas-Collell, la dimissió del seu cap de llista,
Antonio Baños, que fou anunci d’un més que probable cataclisme interior i un
nou president.
L’acord entre Junts
pel Sí i la CUP és prou clar i explícit. Un text que reprodueixo a continuació per
a qui el vulgui llegir. Aquest ha estat un acord que ens permet caminar i que
haurà de servir per a suportar les envestides de l’estat espanyol ens llençarà
 |
| Iceta, Arrimades, García Albiol presentant un recurs al Tribunal Constitucional |
L’acord assolit ha
descol·locat a l’oposició. Els primers a la marca blanca de Podemos, Catalunya
si que es pot o En Comú podem, que ja es veien al govern extrapolant els
resultats de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. La pèssima cap de l’oposició
i representant de Ciudadanos ha estat incapaç de modular un projecte que vagi
més enllà de les frases pamfletàries. I com era d’esperar el PP i el PSC-PSOE
continuen la seva inexorable camí cap a la marginalitat política catalana.
Governen a Espanya, però a Catalunya són marginals.
La implementació
del full de ruta per assolir l’estat català independent no serà fàcil. Espanya,
amb Felip VI al davant, farà tot allò que calgui per evitar-ho. Tot just hem
començat i ens caldrà força, convicció i coratge per aconseguir aquest estat
que anhelem.
Ara és moment de
treballar colze a colze i oblidar, tant com siguem capaços de fer, aquests 106
dies agònics i extreure d’ells aquells elements positius que també ens han
deixat, encara que ara mateix ens costi veure’ls.
--------------------------------------
Acord parlamentari entre Junts pel Sí i la
CUP
1. No
votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al
procés i/o el dret de decidir quan perilli l’esmentada estabilitat.
2.
Garantir que dos diputats/des de la CUP-CC s’incorporaran a la dinàmica del
grup parlamentari de Junts pel Sí, de manera estable. Participaran en totes les
deliberacions i actuaran conjuntament en les preses de posició del grup per tal
de donar compliment a allò que estableix el punt 1.
3.
Investir en la primera votació la persona candidata a la presidència de la
Generalitat a la investidura que l’actual president proposi entre els membres
del grup parlamentari de Junts pel Sí.
4. La
CUP-CC assumeix que la defensa en els termes polítics del procés tal com
l’entén la CUP-CC pot haver posat en risc l’embranzida i el vot majoritari de la
població i l’electorat a favor del procés cap a la independència, en una
negociació que ha desgastat ambdues parts i la base social i popular de
l’independentisme. Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers
Junts pel Sí, sobretot en tot allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar
en el procés d’independència i en el procés constituent que comporta, únic
escenari de construcció d’estructures i marcs de sobirania que ens pot
permetre, com a societat, albirar altres quotes de justícia social i
participació democràtica. Per tot això, la CUP-CC es compromet a reconstruir, a
tots els efectes, la potència discursiva i mobilitzadora de l’etapa política
que s’enceta amb aquest acord, incloent la defensa activa de tots els agents
que el fan possible.
5. La
CUP-CC posa a disposició de l’acord el compromís de renovar, tant com sigui
necessari, el propi grup parlamentari amb l’objectiu de visualitzar un canvi
d’etapa i assumir implícitament la part d’autocrítica que li correspon en la
gestió del procés negociador. Els relleus en el grup parlamentari es produiran
immediatament després del ple d’investidura.
Barcelona,
9 de gener de 2016.
