Europa: cal anar a votar a les eleccions del 25 de maig?

Davant de les eleccions per a elegir els diputats al Parlament Europeu i d’on sortirà el nou president de la Comissió Europea m’he preguntat si havia d’anar a votar o quedar-me a casa com una forma de protesta per les polítiques que arriben de la Unió Europea i que no m’agraden.

 

M’he parat a pensar perquè he de votar per unes estructures burocratitzades que ignoren els ciutadans més febles econòmicament. Que rescata bancs mentre pretén escombrar l’agricultura catalana, que imposa quotes de llet i pesca. Que per tal de salvar l’euro com a moneda imposa retallades de dubtosa eficàcia.

Mirant aquest mercat que és la Unió Europea em surt de dins la idea de dir-los-hi que se’n vagin a la merda. Que s’ho facin. Jo em quedo a casa.

Però un cop esbravada la mala gaita que em provoquen les polítiques impulsades per Alemanya i acatades per la resta, em començo a donar compte que d’Europa també arriben altres polítiques menys espectaculars, però no per això menys importants com són les polítiques mediambientals; també l’empara jurídica davant d’aquest estat que és Espanya que acostuma a imposar criteris polítics davant del que és just com judicis sense garanties o les execucions hipotecàries. Que posa fre als insults que es dirigeixen als catalans titllant-los de nazis posant multes a l’estat que ho consenteix. Que destina diners a construir el corredor mediterrani mentre Espanya fa l’orni tant com pot. Que destina diners a la conservació del patrimoni amb dificultat de conservació. I a poc a poc em vaig adonant que d’Europa arriben moltes altres coses més que les retallades, pujades d’IVA i altres directrius que posen en qüestió l’estat del benestar.

I com a català ciutadà d’Europa què he de fer?

Els catalans actualment som un gra al darrera que molesta als estats de la Unió Europea que voldrien una solució que no impliques cap canvi d’escenari com el que tenen i que per això no ens donen cap esperança pública de futur, però una de les característiques de la UE és ser l’as de trobar solucions específiques per a cada cas quan constata que té un problema i que l’ha de resoldre. Busca solucions a mida. Però això amb Catalunya no passarà si no detecten que hi ha una força social al carrer que no els permet ignorar el problema. I aquí és on entra les eleccions del 25 de maig.

Ens agradi o no els resultats d’aquestes eleccions a Espanya es llegirà com la consolidació del dret a decidir o el seu fracàs i d’aquesta manera ho intentarà exportar al món. Esperen amb candeletes que els catalans no vagin a votar i que a més els partits que impulsen la consulta treguin uns mals resultats.

Els poders fàctics espanyols impulsen una gran coalició PP PSOE que pugui tallar de soca-rel les aspiracions dels catalans com ja van fer el 25 de febrer de 1981 en la reunió del rei amb els partits espanyols després del cop d’estat de Tejero i que va donar lloc a la LOAPA i el cafè per a tothom, la LOFCA i a tantes altres mesures recentralitzadores, com la darrera ocurrència d’eliminar canals de TV3 com fa quatre dies la llei d’unitat de mercat.

Només els nostres vots ens permetrà dir a Europa que cal que busquin una solució per a pressionar a Espanya perquè ens permeti votar el proper 9 de novembre i d’acord amb els resultats de la consulta buscar una solució pels set milions de ciutadans europeus que viuen a Catalunya amb drets i normes que els protegeixen i que no poden ser expulsats alegrament perquè també som ciutadans europeus i un mercat on s’aplica les normes europees i les empreses estrangeres tenen pas franc.

Es per això que crec que s’ha d’anar votar el 25 de maig. M’agradi o no, he d’anar a votar.