Frau de llei pels resultats electorals del 21D.

Felipe VI

El poder polític d’Espanya, al capdavant del qual hi ha el rei, ha planificat, des de fa molt de temps, la liquidació de l’opció de la independència de Catalunya del panorama polític català.

L’article 155 de la Constitució espanyola ha vingut per quedar-se. Ho feia abans d’acordar-lo formalment a través de la intervenció de les finances de la Generalitat i ho continuarà fent a través de la nova norma creada a finals d’any

La societat espanyola ha estat captivada pel lema de la sagrada unitat de la pàtria encara que això signifiqui oblidar-se de l’article primer de la Constitució que institueix l’estat espanyol com un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Tot el que passa a Catalunya ha fet saltar pels aires la imatge de l’Espanya democràtica deslligada de la dictadura franquista. Ha mostrat que la denominada transició només ha estat un rentat de cara del franquisme. Un rentat que no ha aconseguit rentar les taques del dictador general Franco.

Felipe VI a Davos

Quan el rei Felipe VI va al fòrum econòmic de Davos ho fa representant el govern i assumint un paper que la pròpia Constitució espanyola li nega, perquè no té cap legitimitat per a fer-ho. Aparèixer en un fòrum econòmic internacional com un monarca àrab d’un país on no hi ha llibertat només s’entén pel fet que la sagrada unitat de la pàtria és més important que els ciutadans que l’habiten. Felipe VI ha deixat clar diverses vegades que vol reeducar els més de dos milions de catalans que voten opcions independentistes. Però no oblidin els que es mouen en l’ambigüitat que això també els porta a passar a engruixir la llista dels que cal reeducar.

Els resultats electorals del 21 de desembre ha omplert d’ira les elits polítiques espanyoles i es així com es pot entendre el serial organitzat per l’elecció del nou president de la Generalitat.

Per Espanya els catalans ens hem equivocat i ens cal que ens indiquin qui ha de ser el president que hem d’elegir.

Els resultats electorals del 21D ens permet saber perquè som on som.

Frau de llei del Tribunal Constitucional.

Frau de llei és la realització de una estafa o frau mitjançant un acte o negoci jurídic emparant-se en una norma existent amb la finalitat d’aconseguir certs objectius que no són propis de la norma que s’utilitza i siguin contraris a una altra llei vigent del mateix ordenament de l’ordenament jurídic. El frau de llei comporta la nul·litat d’allò que s’ha fet, però la força bruta impedirà que s’anul·li.

El Tribunal Constitucional, amb la seva resolució del 27 de gener de 2017, ha utilitzat la mateixa norma que el regula per dictar una resolució fraudulenta per impedir un candidat, Carles Puigdemont, té intactes tots els drets polítics, es pugui presentar per presidir el govern de Catalunya i si aconsegueix ser elegit no pugui exercir el càrrec pel que ha estat escollit.

En aquest cas estem davant d’un frau de llei de la pròpia Constitució espanyola i d’una variant del frau electoral perquè amb aquesta resolució es pretén aconseguir allò que els vots no els va donar. Que els defensors de la pàtria espanyola no guanyés democràticament amb els vots als independentistes.

Els membres del Tribunal Constitucional.

La barbaritat jurídica del Tribunal Constitucional aconsegueix acontentar el poder polític espanyol recargolant les normes.

El TC no resol sobre allò que li han demanat, que és si suspèn el ple del Parlament de Catalunya del debat d’investidura, però si dic allò que ha de fer, les condicions de com fer-ho i deixo al jutge del Tribunal Suprem que digui qui és el president de Catalunya si no escolliu un que a les autoritats espanyoles els agradi i ho diu amb aquestes paraules:

“4. Adoptar, mientras se decide sobre la admisibilidad de la impugnación, la medida cautelar consistente en la suspensión de cualquier sesión de investidura que no sea presencial y que no cumpla las siguientes condiciones: (a) No podrá celebrarse el debate y la votación de investidura del diputado don Carles Puigdemont i Casamajó como candidato a Presidente de la Generalidad a través de medios telemáticos ni por sustitución por otro parlamentario. (b) No podrá procederse a la investidura del candidato sin la pertinente autorización judicial, aunque comparezca personalmente en la Cámara, si está vigente una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión. (c) Los miembros de la Cámara sobre los que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán delegar el voto en otros parlamentarios. 5. Declarar radicalmente nulo y sin valor y efecto alguno cualquier acto, resolución, acuerdo o vía de hecho que contravenga las medidas cautelares adoptadas en la presente resolución.”

I tot això per què? Perquè els resultats electorals del 21 de desembre de 2017 han deixat clar que no hi ha minoria silenciosa i que els que volen no separar-se de Catalunya són minoria i sense quasi cap possibilitat de guanyar democràticament.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del dia 29 de desembre de 2017 pública els resultats

definitius de les eleccions. Els avanço que els costarà trobar els resultats. D’entrada perquè el sumari del DOGC no ho recull i després perquè s’hauran de molestar a passar set-centes pàgines fins a trobar-ho. Però si són prou espavilats s’adonaran que sota  l’apartat d’”anuncis diversos” s’hi amaga els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.

La seva ubicació ja ens pot indicar la magnitud de la tragèdia pel govern espanyol i la resta de partidaris del 155.

Els estalviaré la calculadora i els hi mostro els resultats sumats, però si ho volen comprovar poden accedir a:

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_sumari_del_dogc/?anexos=1&language=ca_ES&numDOGC=7525&seccion=5

Els cens d’aquestes eleccions ha estat de 5.557.901 electors i han anat a votat 4.393.099 persones, el que significa que ha votat el 79,04% dels electors. La participació més alta de tota la història política de Catalunya.

En unes noves eleccions votaran més? Ho dubto.

Podem fer una mirada als resultats de les eleccions del 21D i comparant-les amb els resultats de les eleccions del 27 de setembre de 2015 ens adonarem del per què de tanta ràbia

A favor de "Catalunya estat independent"	2017		2015	Diferència
	Vots	2.079.340	1.966.508	112.832
	%	47,33	47,80	-      0,47
	Diputats	70	72	-            2
Junts per Catalunya, ERC i CUP
A favor d'"Espanya nació estat"	2017		2015	Diferència
	Vots	1.912.348	1.623.284	289.064
	%	43,53	39,46	4,07
	Diputats	57	52	5
C's, PSC-PSOE, PP i Recortes Cero
Depèn (Equidistants)	2017		2015	Diferència
	Vots	326.360	470.906	-144.546
	%	7,43	11,45	-4,02
	Diputats	8	11	- 3
Catalunya en Comú- Podemos
Indefinits nacionalment	2017		2015	Diferència
	Vots	39.320	31.651	7.669
	%	0,90	0,77	0,13
	Diputats	-	-	-

PACMA i Per un Món Més Just

Diferència entre vots independentista i vots unionistes

Any	Vot			%
	Independ.	Unionista	Diferència	Independ.	Unionista	Diferència
2017	2.079.340	1.912.348	166.992	47,33	43,53	3,80
2015	1.966.508	1.623.284	343.224	47,80	39,46	8,34

Deixant de banda l’abstenció tècnica que està situada en el 5% (malalts, viatges i altres incidències) els vots que queden per repartir no per permeten als unionistes aspirar a la victòria.

Carles Puigdemont, el 130 president de Catalunya.

No ens deixem enganyar pel primer cop de vista els resultats. Por semblar que els unionistes espanyols augmenten vots, però mirant comarques i poblacions ens permet adonar-nos i fer-nos una idea d’on han tocat sostre i, també, el recorregut que encara ens queda per a fer als independentistes i saber on tenim els problemes per aconseguir l’estat català independent.

Deixo per un altre article l’anàlisi detallat dels resultats per comarques i poblacions.

El 21D ens juguem la societat.

L’aplicació de l’article 155 ha obert la porta a la repressió i a la delació social emparada per tota la maquinària de l’estat. Però no exclusivament a Catalunya, si no també a la resta de l’estat. Encara que es faci veure que només afecta als catalans.

El tripartit del 155
Rajoy, el salvapàtries, i els comparses del PSOE i C's

Quan en una web oficial es diu: “Si usted ha sido víctima o conoce incidentes que pudieran estar relacionados con un delito de odio, no dude en denunciarlo ante las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, lo antes posible”. Allò que s’està fent es demanar a la ciutadania la delació sense cap mena de prova com a forma de control, perquè si existeix el delicte d’odi el camí ja està establert i és la denúncia presentada davant la policia o el jutjat de guàrdia. No cal nous invents com la web del Ministeri de l’interior si no tens un objectiu inconfessat.

L’objectiu de l’article 155 es sotmetre la societat catalana a qualsevol preu i per aconseguir-ho li cal col·laboradors.

Les amenaces de violència extrema si es feia efectiva la independència eren i són creïbles veient les càrregues policials del dia 1d’octubre, els empresonaments dels Jordi’s primer i després del vicepresident i consellers, l’exili forçós del president i consellers a Brussel·les, les denuncies generalitzades contra independentistes sota l’excusa del delicte d’odi,i les marxes de grups feixistes campant pels carrers sense que ningú els aturi, l’imposició de la censura als mitjans de comunicació, ja sigui en auto censura o persecució posterior.

Espanya ha mostrat fins on està disposada arribar per garantir la unitat d’Espanya.

Els es igual si això comporta tirar-se un tret al propi peu.

La Marca Espanya és sinònim de malbaratament, de mal fer i ara de repressió policial.

Per aconseguir aturar el referèndum no van dubtar a promoure una sortida d’empreses de Catalunya. En un inici només es tractava de propaganda de la por canviant les seus social, però va ser aprofitat per algunes d’elles per a treure les seus fiscal, on es paga els impostos. No van dubtar d’emparar un boicot a productes catalans fins que s’han adonat que si una empresa no ven aquesta no fabrica i si no fabrica no compra als seus proveïdors que resultat que són empreses espanyoles. Un gran negoci, un tret al peu.

Un sector de l’empresariat, aquells que actua com a voltors, va seguir les consignes del govern espanyol per no ser considerats desafectes al règim i ara volen que per tornar a Catalunya l’estat els recompensi amb incentius fiscals. Aquests és l’edificant empresariat. Les purgues continuen ara, després de l’1 d’octubre, i els joiers Tous en són un exemple recent.

Per les eleccions del 21D convocades il·legítimament vaig defensar la necessitat d’una llista unitària de tot l’independentisme. En vaig ser un dels promotors, però no fou possible. L’independentisme es presenta amb una llista unitària transversal amplia i diversa com és Junts per Catalunya, i dues llistes de partit, ERC i CUP. Aquesta és la realitat que hi ha i ho hem d’acceptar amb més alegria o menys.

Les tres candidatures tenen el mateix objectiu amb matisos i maneres d’aplegar voluntats.

Pel 21D l’objectiu actual és guanyar el referèndum que els partidaris de l’Espanya única i igual han convocat. Quan van convocar forçats les eleccions del 21D ho feien per a guanyar els independentistes al preu que fos. D’aquesta manera convertien la convocatòria d’eleccions en la convocatòria d’un referèndum encobert. Independència o 155.

El 21D ens juguem el futur, però no només per si podem consolidar un estat independent o no, si no també el model de la societat catalana de la diversitat, dels drets civils i de l’integració social i cultural. Ens juguem el futur democràtic, el futur dels drets civils, el futur de la llengua catalana i la cultura, el futur per atendre els discapacitats, els més desfavorits, les famílies. Ens juguem el comerç enfront de les grans superfícies. Ens juguem el futur de les petites i mitjanes empreses per evitar l’imposició del model defensat per Foment del Treball de les grans empreses que viuen a redós del BOE. Ens juguem una Catalunya sostenible i respectuosa amb la natura. Ens juguem poder legislar sobre pisos buits, desnonaments, pobresa energètica, sobre igualtat homes i dones. Ens juguem aquells espai social que durant anys la majoria social ha anat creant i que mai ha estat acceptat per una minoria radical i intransigent que avui se senten forts per l’empara de l’estat.

El 21D és la tria entre una Catalunya social, democràtica, diversa, amb drets civils respectats o una Catalunya espanyolitzada i autoritària que ara, a través de l’article 155, ja ha començat a mostrar la seva veritable cara.

I pels independentistes els 21D ens juguem poder consolidar el camí fet i assolir prou força per a continuar avançant en la República catalana independent.

La llista per avançar com a país

En el moment més greu que viuen els ciutadans catalans, amb un repressió només ha iniciat el seu camí si no ho aturem, en cal una resposta unitària.

Si la unitat ens ha portat fins aquí  només la unitat ens farà avançar fins aconseguir un estat independent de ple dret.

Els catalans només ens tenim a nosaltres.

Per tot això he decidit reclamar públicament que ens cal una llista unitària.

L’enllaç per poder signar la crida és aquest

https://llistaunitaria.cat

El text de la crida és aquest

PER UNA LLISTA ELECTORAL UNITÀRIA

Les eleccions imposades pel govern espanyol el 21-D són una oportunitat per derrotar una altra vegada l’unionisme, com ja va passar recentment l’1 d’octubre i també el 27 de setembre del 2015. Són una tria decisiva entre democràcia i imposició, entre partits sobiranistes i partits destructors de l’autogovern de Catalunya.

El 80 per cent de la societat catalana sempre ha volgut resoldre aquest conflicte mitjançant les urnes. El sobiranisme, amb tots els seus múltiples matisos polítics, ha abanderat aquest moviment amb radicalitat democràtica gràcies a la mobilització pacífica popular. Al davant ha tingut sempre un adversari poc democràtic, trampós i fins i tot violent, còmplice de fiscals que fabriquen delictes i de jutges que violen els drets humans empresonant líders cívics i polítics innocents elegits democràticament.

La persecució judicial i el linxament personal instigat pel nacionalisme espanyol ens explica què passarà si el 21-D no guanya el bloc sobiranista. Només cal veure com s’ha comportat el govern espanyol, i els partits que li donen suport. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, el Govern legítim i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament són avui perseguits per les idees polítiques sobiranistes que defensen i no pas per pertànyer a un partit o un altre.

Demanem afrontar aquest moment decisiu de la nostra història bastint un front electoral sobiranista ampli, que vagi més enllà d’una coalició de partits, amb una llista cívica unitària i transversal, que inclogui tots els sectors que volen enfrontar-se al bloc del 155 i de la repressió. Demanem reforçar la unitat d’acció més enllà d’unes sigles i defensar entre tots la democràcia davant el cop d’estat unionista. Tots els que l’1O vam defensar les urnes contra el segrest i la violència policial hauríem de donar suport a aquesta aliança per la democràcia.

Els sobiranistes hem d’anar plegats per recuperar la llibertat. És per això que un grup de persones, provinents d’espais ideològics diversos, ens hem posat a treballar perquè aquesta aliança sigui possible. El 21D no hi ha un altre pla que guanyar, guanyar i guanyar.

Suma’t a aquesta llista i signa per una candidatura unitària i transversal per aconseguir la fi de l’ocupació, la llibertat dels presos polítics i la República.

L’hora de la República Catalana.

El dia 27 d’octubre de 2017 passarà a la història per mèrit propi perquè anys a venir serà celebrat com el dia en què es va proclamar la República Catalana o perquè serà el dia en que la societat catalana fou esclafada iniciant així la desaparició de tots els valor que han fet d’ella una societat moderna i tolerant. Només la voluntat de cada un dels membres de la societat catalana farà que el dia 27 d’octubre sigui una cosa o un altre. Depèn de tu, de mi, de tots individualment i col·lectivament.

Discurs del president de Catalunya al Parlament 

La República ha iniciat el seu camí assetjada per la voluntat d’esclafar-nos a través de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Són dies d’inquietud pel que passa en cada moment que fa que tot sigui canviant, en què es consolidin passos i els llençols que es perden siguin els menys possibles.

La força de la República depèn en primer lloc de la capacitat de la gent a reconèixer el nou marc legal i sotmetre’s a ell. En segon lloc per la capacitat de la gent a resistir el embats que des de l’aparell de l’estat ens voldran sotmetre i en tercer lloc en la capacitat de seducció a d’altres estats de la nova República.

Repressió de la Policia Nacional i Guàrdia Civil als votants
del dia 1 d'Octubre

Hem molt lluitat per aconseguir la independència de Catalunya i la votació de dia 1’Octubre fou el punt culminant d’una lluita on més de dos milions de persones comptabilitzades van expressar la seva voluntat inequívoca d’esdevenir un estat independent. La brutal repressió duta a terme per la Guàrdia i Civil i la Policia Nacional, amb una planificació selectiva, brutal i destinada a fer mal, han impedit saber l’abast de la votació perquè van requisar urnes i van impedir per la força a alguns ciutadans votar.

L’estat, amb el rei al davant, no ha acceptat l’èxit del Mossos d’Esquadra en la resolució del greu atemptat a Barcelona i Cambril, com tampoc ha paït el ridícul de no haver trobat les urnes a pesar de tenir 10.000 agents dels cossos estatals desplegats a Catalunya. Tenen set de venjança i la millor expressió és “a por ellos”.

El Senat espanyol aplaudint la repressió contra els catalans.

Espanya és un estat venjatiu i vol resoldre definitivament allò que ells en diuen la rebel·lió catalana.

Tota repressió ha necessitat de col·laboradors i delators i aquest paper és el que han decidit assumir el PSOE i C’s. Són la crossa imprescindible de la ultradreta espanyola amagada en el PP.  

I què podem fer? Sotmetre’ns o oposar-nos activament. No hi ha terme mig, com alguns pretenen fer-nos creure.

També ens cal saber administrar la victòria. Perquè és una victòria que s’ha de saber administrar per tal d’incloure a tots aquells que no volien la independència per tal d’aconseguir la cohesió social que depèn de nosaltres.

Hem de ser conscients del treball que resta per a fer i saber defensar-nos de l'Estat espanyol.

27-O Plaça de la Font Tarragona (Santi Fortuny)

Són dies en que veurem passar moltes coses i de vegades poden semblar fins i tot contradictòries.

Ens cal calma, serenor, prudència i fermesa per tal de consolidar el nou estat.

Només la capacitat de la gent a resistir pot consolidar la Catalunya independent.

Visca la República Catalana.