![]() |
Felipe VI |
El poder polític d’Espanya, al capdavant del qual hi ha
el rei, ha planificat, des de fa molt de temps, la liquidació de l’opció de la
independència de Catalunya del panorama polític català.
L’article 155 de la Constitució espanyola ha vingut per
quedar-se. Ho feia abans d’acordar-lo formalment a través de la intervenció de
les finances de la Generalitat i ho continuarà fent a través de la nova norma
creada a finals d’any
La societat espanyola ha estat captivada pel lema de la
sagrada unitat de la pàtria encara que això signifiqui oblidar-se de l’article
primer de la Constitució que institueix l’estat espanyol com un Estat social i
democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament
jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
Tot el que passa a Catalunya ha fet saltar pels aires la
imatge de l’Espanya democràtica deslligada de la dictadura franquista. Ha
mostrat que la denominada transició només ha estat un rentat de cara del
franquisme. Un rentat que no ha aconseguit rentar les taques del dictador
general Franco.
![]() |
Felipe VI a Davos |
Quan el rei Felipe VI va al fòrum econòmic de Davos ho fa representant
el govern i assumint un paper que la pròpia Constitució espanyola li nega,
perquè no té cap legitimitat per a fer-ho. Aparèixer en un fòrum econòmic
internacional com un monarca àrab d’un país on no hi ha llibertat només s’entén
pel fet que la sagrada unitat de la pàtria és més important que els ciutadans
que l’habiten. Felipe VI ha deixat clar diverses vegades que vol reeducar els
més de dos milions de catalans que voten opcions independentistes. Però no
oblidin els que es mouen en l’ambigüitat que això també els porta a passar a
engruixir la llista dels que cal reeducar.
Els resultats electorals del 21 de desembre ha omplert
d’ira les elits polítiques espanyoles i es així com es pot entendre el serial organitzat
per l’elecció del nou president de la Generalitat.
Per Espanya els catalans ens hem equivocat i ens cal que
ens indiquin qui ha de ser el president que hem d’elegir.
Els resultats electorals del 21D ens permet saber perquè
som on som.
Frau de llei del Tribunal
Constitucional.
Frau de llei és la realització de una estafa o frau
mitjançant un acte o negoci jurídic emparant-se en una norma
existent amb la finalitat d’aconseguir certs objectius que no són propis de la
norma que s’utilitza i siguin contraris a una altra llei vigent del mateix
ordenament de l’ordenament jurídic. El frau de llei
comporta la nul·litat d’allò que s’ha fet, però la força bruta impedirà
que s’anul·li.
El Tribunal Constitucional, amb la seva resolució del 27 de gener de 2017,
ha utilitzat la mateixa norma que el regula per dictar una resolució
fraudulenta per impedir un candidat, Carles Puigdemont, té intactes tots els
drets polítics, es pugui presentar per presidir el govern de Catalunya i si aconsegueix
ser elegit no pugui exercir el càrrec pel que ha estat escollit.
En aquest cas estem davant d’un frau de llei de la pròpia Constitució
espanyola i d’una variant del frau electoral perquè amb aquesta resolució es pretén
aconseguir allò que els vots no els va donar. Que els defensors de la pàtria
espanyola no guanyés democràticament amb els vots als independentistes.
![]() |
Els membres del Tribunal Constitucional. |
La barbaritat jurídica del Tribunal Constitucional aconsegueix
acontentar el poder polític espanyol recargolant les normes.
El TC no resol sobre allò que li han demanat, que és si suspèn
el ple del Parlament de Catalunya del debat d’investidura, però si dic allò que
ha de fer, les condicions de com fer-ho i deixo al jutge del Tribunal Suprem
que digui qui és el president de Catalunya si no escolliu un que a les
autoritats espanyoles els agradi i ho diu amb aquestes paraules:
“4. Adoptar,
mientras se decide sobre la admisibilidad de la impugnación, la medida cautelar
consistente en la suspensión de cualquier sesión de investidura que no sea
presencial y que no cumpla las siguientes condiciones: (a) No podrá celebrarse
el debate y la votación de investidura del diputado don Carles Puigdemont i
Casamajó como candidato a Presidente de la Generalidad a través de medios
telemáticos ni por sustitución por otro parlamentario. (b) No podrá procederse
a la investidura del candidato sin la pertinente autorización judicial, aunque
comparezca personalmente en la Cámara, si está vigente una orden judicial de
busca y captura e ingreso en prisión. (c) Los miembros de la Cámara sobre los
que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán
delegar el voto en otros parlamentarios. 5. Declarar radicalmente nulo y sin
valor y efecto alguno cualquier acto, resolución, acuerdo o vía de hecho que
contravenga las medidas cautelares adoptadas en la presente resolución.”
I tot això per què? Perquè
els resultats electorals del 21 de desembre de 2017 han deixat clar que no hi
ha minoria silenciosa i que els que volen no separar-se de Catalunya són
minoria i sense quasi cap possibilitat de guanyar democràticament.
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del dia 29 de
desembre de 2017 pública els resultats
definitius de les eleccions. Els avanço
que els costarà trobar els resultats. D’entrada perquè el sumari del DOGC no ho
recull i després perquè s’hauran de molestar a passar set-centes pàgines fins a
trobar-ho. Però si són prou espavilats s’adonaran que sota l’apartat d’”anuncis diversos” s’hi amaga els
resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.
La seva ubicació ja ens pot indicar la magnitud de la
tragèdia pel govern espanyol i la resta de partidaris del 155.
Els estalviaré la calculadora i els hi mostro els
resultats sumats, però si ho volen comprovar poden accedir a:
Els cens d’aquestes eleccions ha estat de 5.557.901
electors i han anat a votat 4.393.099 persones, el que significa que ha votat
el 79,04% dels electors. La participació més alta de tota la història política
de Catalunya.
En unes noves eleccions votaran més? Ho dubto.
Podem fer una mirada als resultats de les eleccions del
21D i comparant-les amb els resultats de les eleccions del 27 de setembre de
2015 ens adonarem del per què de tanta ràbia
A favor de "Catalunya estat independent"
|
2017
|
2015
|
Diferència
|
|
Vots
|
2.079.340
|
1.966.508
|
112.832
|
|
%
|
47,33
|
47,80
|
- 0,47
|
|
Diputats
|
70
|
72
|
- 2
|
|
Junts per Catalunya, ERC i CUP
|
||||
A favor d'"Espanya nació estat"
|
2017
|
2015
|
Diferència
|
|
Vots
|
1.912.348
|
1.623.284
|
289.064
|
|
%
|
43,53
|
39,46
|
4,07
|
|
Diputats
|
57
|
52
|
5
|
|
C's, PSC-PSOE, PP i Recortes Cero
|
||||
Depèn (Equidistants)
|
2017
|
2015
|
Diferència
|
|
Vots
|
326.360
|
470.906
|
-144.546
|
|
%
|
7,43
|
11,45
|
-4,02
|
|
Diputats
|
8
|
11
|
- 3
|
|
Catalunya en Comú- Podemos
|
||||
Indefinits nacionalment
|
2017
|
2015
|
Diferència
|
|
Vots
|
39.320
|
31.651
|
7.669
|
|
%
|
0,90
|
0,77
|
0,13
|
|
Diputats
|
-
|
-
|
-
|
PACMA i Per un Món Més Just
Diferència entre vots independentista i vots
unionistes
Any
|
Vot
|
%
|
||||
Independ.
|
Unionista
|
Diferència
|
Independ.
|
Unionista
|
Diferència
|
|
2017
|
2.079.340
|
1.912.348
|
166.992
|
47,33
|
43,53
|
3,80
|
2015
|
1.966.508
|
1.623.284
|
343.224
|
47,80
|
39,46
|
8,34
|
Deixant de banda l’abstenció tècnica que està situada en
el 5% (malalts, viatges i altres incidències) els vots que queden per repartir
no per permeten als unionistes aspirar a la victòria.
![]() |
Carles Puigdemont, el 130 president de Catalunya. |
No ens deixem enganyar pel primer cop de vista els
resultats. Por semblar que els unionistes espanyols augmenten vots, però mirant
comarques i poblacions ens permet adonar-nos i fer-nos una idea d’on han tocat
sostre i, també, el recorregut que encara ens queda per a fer als
independentistes i saber on tenim els problemes per aconseguir l’estat català
independent.
Deixo
per un altre article l’anàlisi detallat dels resultats per comarques i
poblacions.