Les
eleccions espanyoles del 26 de juny de 2016 han deixat un panorama polític molt
semblant al que va sorgir de les eleccions del 20 de desembre de 2015. Si les
eleccions del 20D van mostra una incapacitat de diàleg inquietant, les
eleccions del 26J han deixat una situació més complicada amb l’alè d’unes
terceres eleccions al darrera.
Dels
resultats electoral a Espanya se’n desprèn el següent:
1.-
La societat espanyola no vol canviar. El ciutadans voten estabilitat per sobre
de valors ètics, morals i democràtics.
2.-
Hi ha tres societats que conviuen a l'Estat Espanyol: Catalunya, País Basc i
Espanya, que es comporten electoralment diferents perquè són socialment
diferents.
3.-
Entre escollir l’original o la còpia d’una proposta electoral els votants conservador
han optat per l’original, el PP (7.906.185 vots) i no per C's (3.123.769 vots).
El PP ha guanyat 669.220 vots i Ciudadanos ha perdut 390.759 vots. Però el PP,
a pesar d’haver guanyat, no ha aconseguit recuperar els 3.629.601 vots que va
perdre el 20D.
4.-
En el denominat espai progressista i de canvi hi ha un PSOE en retrocés, però
que aconsegueix mantenir-se. El PSOE ara ha perdut 120.606 vots més que s’han
de sumar al 1.458.196 vots que va perdre el 20D. En aquest espai també hi ha un
Podemos, ara com Unidos Podemos, que té un sostre electoral que no aconsegueix trencar.
En aquestes eleccions Unidos Podemos i les seves confluències han obtingut 5.049.704
vots, mentre a les eleccions del 20 de desembre de 2015 Podemos i les confluències
van obtenir 5.212.711 vots i Izquierda Unida 923.133 que sumats eren 6.135.844
vots. Això fa que si mirem i comparem la coalició Podemos i IU, amb el nom
d'Unidos Podemos i les seves confluències, han perdut 711.135 vots en aquestes
eleccions del 26J.
5.-
El nacionalisme espanyol i la unitat d'Espanya
ha quedat reforçat a l'Estat. A tot arreu menys a Catalunya i el País Basc. El
nacionalisme han obtingut 16.454.663 vots i 254 diputats, mentre la proposta de
referèndum per a Catalunya només ha aconseguit 5.049.704 vots i 72 diputats. Amb
aquestes eleccions allò que ha quedat tancat és la via de negociació amb els
dos milions de catalans que volen la independència.
6.-
L’opció d’un referèndum com a via d’integració dins Espanya no és una opció política
real. Ni socialment ni en l’aritmètica parlamentaria, 254 diputats davant de 72
diputats. Ni sumant els independentistes catalans, 17 diputats, s’aconsegueix
poder fer valdre políticament la seva força.
7.-
La corrupció, els atacs antidemocràtics com la llei mordassa, les conspiracions
per destituir el President de la Generalitat, entre altres, no passen factura
ni del PP, ni el PSOE.
Si
les negociacions per a constituir govern a Espanya han de ser de l’estil de les
declaracions de la nit electoral anem directes a uns terceres eleccions.
I
a Catalunya les eleccions al Congrés dels Diputats quin panorama han deixat?
1.-
Que es continua votant de forma diferent si es vota per elegir diputats al
Parlament de Catalunya o pel Congrés de Diputats.
2.-
En Comú Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya amb 848.526 vots, però
mostra un sostre electoral. Manté la seva força per a regenerar Espanya encara
que ha perdut 79.414 vots, però la seva proposta de referèndum per resoldre l’encaix
de Catalunya a Espanya no té cap possibilitat. Absolutament cap. La suma de
vots (16.454.663) i diputats (254) del PP, PSOE i C's davant del 5.049.704 vots
i 72 diputats de Podemos ho impedeixen.
3.-
La pugna entre ERC i CDC s'ha decantat a favor d'Esquerra que ha obtingut
629.294 vots davant de 481.839 vots, però sense que això l’hagi convertit en
hegemònic. Esquerra s'ha situat com a segona força amb un vot territorial
ampli. No obstant, només ha aconseguit sumar 30.005 vots més dels que tenia el 20D.
4.-
CDC, que per primera vegada es presentava amb les seves pròpies sigles, ha
aconseguit resistir molt millor del que era d’esperar per les enquestes i dels
comentaris dels tertulians. Ha perdut 83.662 vots, però no prous com per poder
dir que el lideratge en el camp sobiranista ha canviat definitivament a favor
d'ERC. Ara bé, aquesta pèrdua de vots és un toc d’atenció a CDC que cal que
presenti una opció política clara i convincent si vol continuar liderant amb
ERC la lluita per la independència de Catalunya. S'ha d’estructurar com opció
política pel futur mentre es lluita per aconseguir l’objectiu
5.-
Els socialistes han perdut definitivament el seu paper de primera força política
quan es vota en eleccions per elegir representants a Madrid. Coma força en el
panorama polític català fa molt de temps que no són determinants. El seu
espanyolisme i el voler canviar el govern li ha valgut 558.033 vots, que són
30.988 vots menys que el 20D, sense que això li hagi fet recuperar espai.
6.-
El nacionalisme espanyol més descarnat ha quedat a la cua com opcions polítiques
catalanes. El PP ha obtingut 462.637 vots, 45.351 vots més que el 20D, mentre
que C's h obtingut 378.445 vots que comporten una pèrdua de 111.058 vots. Caldrà
veure a qui i a on han anat a parar els 65.707 vots de Ciudadanos que no s’han
sumat al PP.
7.-
Aquestes eleccions no han mobilitzat gaire l’electorat sobiranista que no ha
entès per què no s'ha repetit per defensar la independència de Catalunya a Madrid
una formula com Junts pel Sí. Anant per separat només s’han obtingut 1.111.133
vots (ERC i CDC) en front del 1.399.115 vots dels unionistes (PP+PSC+C's). Hi
ha una franja de 848.526 vots que queden al mig i que, tard o d’hora, s’hauran
de decantar. El unionisme ha perdut 96.695 vots respecte el 20D i el
sobiranisme 53.657 vots.
Aquestes
eleccions reforcen la idea a Catalunya que cal unitat d’acció, però també d’instrument
polític si els favorables a la independència de Catalunya volem guanyar la
partida.
2 comentaris:
En mi opinión, hay algo que une prácticamente a todos los españoles: el rechazo (todavía no odio) al llamado nacionalismo catalán. La izquierda nacional ha salido derrotada por que los españoles parecen entender dos cosas: que la corrupción se puede y se debe combatir pero que la ideología que apunta a la ruptura de la nación o a la consecución de privilegios conduciría a un escenario de imprevisibles consecuencias. En otras palabras: una mayoría de ciudadanos ha votado por la estabilidad. Por otro lado, las propuestas de Podemos o del PSC en relación al problema planteado por el nacionalismo catalán vulneran directamente el principio de igualdad. Estos planteamientos otorgan a un territorio y a su parlamento autonómico el viejo sueño de la burguesía catalana: Un "estatus" político-jurídico en el que la comunidad autónoma tenga influencia en Madrid, sin reprocidad gracias al blindaje de competencias, conservando el mercado nacional, dentro del Euro y con acceso a la liquided del BCE vía Estado. Para entender todo lo que está sucediendo y como hemos llegado aquí, ruego lean la siguiente noticia aparecida en el Diario "El país" del 28 de octubre de 1990: Muestra la terrible manipulación de la ciudadanía española en la comunidad autónoma a manos del nacionalismo catalán: http://elpais.com/diario/1990/10/28/espana/657068405_850215.html
Si de veritat observés a la burgesia catalana s’adonaria que és precisament aquest estament social qui més s'oposa a un projecte nacional català. Hauria de revisar les premisses per veure que passa realment a Catalunya. Escoltar Daniel de Alfonso i Fernández Diaz fent llista del seus col•laborador diu molt poc de l’ètica d’aquesta burgesia de qui parla.
Per sobre les persones no hi ha llei, si no opressió.
Publica un comentari a l'entrada