Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aznar José Maria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aznar José Maria. Mostrar tots els missatges

16 d’abr. 2016

Panamà, Aznar, Soria, Cristina de Borbó, Nart, Monedero, Cañas, Pujol, Ausàs, Conde, Manos Límpias...

La corrupció és un mal endèmic de la societat en general on hi ha gent que busca poder i diners sense cap tipus d’escrúpol i de control. Un poder que busca refugis legals on preservar els seus interessos mentre exigeix als altres, a aquells que NO governen, que compleixin amb les seves obligacions tributaries i socials. Perquè no oblidem que els impostos i tributs que el ciutadà paga són fons d’ingressos de l’estat, les administracions públiques, per tal d’atendre necessitats social de tot tipus, des de la sanitat al transport passant per centenars d’altres aspectes que necessiten de diner públic perquè puguin fer-se, mantenir-se o funcionar.

L’excessiva permanència en un càrrec ajuda a permetre que aquells d’escassa moralitat puguin teixir entramats que serveixen per a defraudar, per enriquir-se il·lícitament. Però la limitació de mandats, permanència en un càrrec, no és suficient. José María Aznar només va estar vuit anys al capdavant del govern espanyol i ha defraudat a hisenda tributant pels seus ingressos a través de l’empresa Famaztella en l’Impost de Societats, que té un tipus impositiu del 25%, enlloc de fer-ho per l’IRPF que tenia en el períodes defraudats per Aznar, 2011 i 2012, un tipus impositiu per a rendes superiors a 53.407,20 euros del 47% fins al 52% per a rendes superiors a 300.000,20 euros. Una empresa amb un volum de negocis de 242.085 euros (2011) i 246.957 euros (2012).

José María Aznar, Famaztella i Hisenda
Allò que és més greu en el cas d’Aznar és que és un senyor que s’ha passat la vida alliçonat a tothom sobre valors ètics, com també ho ha fet Jordi Pujol, mentre que en la seva vida privada miraven de com podien defraudar als contribuents sense cap mirament. Aznar no és l’únic. Altres personatges públics també ho han fet. Javier Nart, Jordi Cañas, Juan Carlos Monedero, José Manuel Soria i un llarg etcètera.

Aznar ha hagut de pagar una multa de 70.000 euros i una liquidació complementaria de 270.000 euros. Suculenta quantitat deixada de pagar a hisenda pels seus immensos ingressos. Però com fer-ho per rescabalar a la societat de la seva falta d’ètica i moralitat?

La reunió entre Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, i José María Aznar la passada tardor mentre li estaven fent la inspecció obre sospites, com també la reunió que van mantenir Rodrigo Rato i Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior, poc abans d’esclatar l’escàndol de corrupció que té en ell l’epicentre.

La corrupció es combat amb ètica, amb valors morals, educació i amb un sistema eficaç que serveixi per a detectar-la i sancionar-la.

Jordi Cañas
No pot ser que un senyor com Jordi Cañas, acusat de defraudar 429.203 euros a hisenda, Ciudadanos, el partit que predica ètica i regeneració, corri a recol·locar-lo com assessor de l’ex-eurodiputat Juan Carlos Girauta, ara portaveu al Congrés del Diputats per Ciudadanos, per tal que pogués seguir cobrant del diner públic.

Mario Conde, aquell exponent de l’executiu eficaç i
Mario Conde
d’èxit, és va apropiar de 7.200 milions de pessetes (47,23 milions d’euros) de Banesto, juntament amb 4 persones més, i que després de sortir de la presó ha viscut com un patxà, ell i tota la seva família, mentre tenien amagats milions d’euros al Regne Unit, Suïssa i Luxemburg. Aquest personatge ha pogut alliçonar-nos a través dels mitjans de comunicació i en campanyes electorals com a Catalunya recolzant a Ciudadanos, amb tota impunitat moral. Una campanya en la que hi ha participat els mitjans de comunicació presentar-nos un personatge molt allunyat de la realitat. Un personatge que va cobrar 694.542 euros de drets d’autor pel llibre publicat per l’editorial Planeta i 107.460 euros d’Intereconomia com a tertulià. On tenen l’ètica els mitjans de comunicació?

José Manuel Soria
El ja ex ministre d’Indústria d’Espanya, José Manuel Soria, s’ha vist obligat a fugir del govern després d’un trajectòria política trufada d’escàndols de corrupció al seu voltant que li van permetre entrar al govern, controlar el PP de Canàries i muntar societats en paradisos fiscals.

Un paradís fiscal no és il·legal. Tenir una societat en un paradís fiscal no és il·legal. Allò que si és il·legal és l’objectiu de la seva creació i l’actuació quan tenen com a missió defraudar la hisenda del país on hauria de tributar el personatge que crea la societat.

José Manuel Soria ha hagut de dimitir com a ministre d’Espanya per tenir societats en paradisos fiscal i per haver mentit mentre ocupava càrrecs públics. És que Espanya no té sistemes per evitar anomenar ministre un corrupte com aquest?

Seu a Madrid de Manos Limpias
Moltes vegades m’he preguntat qui finançava aquesta organització auto anomenat Colectivo de Funcionarios Públicos Manos Limpias, més conegut com Sindicato Manos Limpias. Només és veritat del nom el de “Manos”. Mans per arreplegar diners, per extorquir i fer la feina bruta d’aquells que d’amagats els han estat finançant. Un grup d’extrema dreta lligat al franquisme que ha campat amb tota impunitat per jutjats i mitjans de comunicació. Ara sabem que tenien una font d’ingressos resultat d’extorquir persones i entitats. Un fet que mostra dues coses: que hi havia fets il·legals amagats i que continuen amagats perquè els responsables han pagat a Manos Limpias els diners que els hi ha exigit pel seu silenci. I qui ha facilitat aquesta informació a aquest mafiosos d’extrema dreta per què la fessin servir? Tindrem resposta alguna vegada?

Deia al començament que la corrupció és un mal endèmic social, però cal trobar els mecanismes socials, polítics, policial i judicials per acotar-la i perseguir-la.

Tinguem present que només es construeix un país i es fa gran quan la societat entén que l’ètica i la moralitat personal i social és un valor que cal potenciar amb l’educació. Aquesta és una tasca de tots i no només dels polítics.

15 d’abr. 2013

El català sobreviurà a Espanya? / Le catalan, va-t'il survivre à l'Espagne?

Cada dia des de tots els poders espanyols s’intenta destruir la llengua catalana com a vehicle normal d’expressió i per a fer-ho qualsevol instrument és bo.

Espai lingüístic del català
I tot aquest esforç del nacionalisme espanyol per què?

Perquè el català forma part de l’ADN dels catalans i les seves reivindicacions nacionals. El català és la columna vertebral del catalanisme i juntament amb el dret conformen la manera de fer dels catalans.
Els darrers atacs els tenim naturalment en l’educació. Dos jutges del Tribunal Superior han decidit que quan hi hagi un nen en una classe escolar que vulgui fer les classes en castellà tota la classe haurà de canviar de llengua. Per a aquest jutges els drets de la resta d’alumnes no compten perquè el castellà te un valor superior al català. L’altre atac és a les illes Balears on el president Bauzá, del Partit Popular i castellanoparlant, ha decidit que encara que hi hagi crisi i que l’Estatut d’autonomia diu que a les Illes es parla català amb modalitats diferents ell publicarà llibres de text en llengua balear seguint l’exemple del PP valencià que ha creat la llengua valenciana i del PP d’Aragó que s’ha inventat l’aragonès oriental per a referir-se al català. Uns atacs que compten amb el silenci vergonyant dels socialistes espanyols.

La destrucció del català és una veritable obsessió de PP dirigits per Aznar i la seva fundació les FAES.

Qualsevol reforma educativa a Espanya sempre hi ha un capítol especial contra la llengua catalana. I en la que impulsa el ministre Wert la llengua catalana queda relega a llengua secundaria i opcional al costat de l’anglès o el francès. Ens paraules de mateix ministre: volem espanyolitzar els nens catalans.

Per què tanta ofensiva si a Catalunya la gent no té cap problema amb la llengua? Té problemes amb la crisi econòmica, l’atur i la corrupció, però no amb la llengua. A Catalunya la gent té capacitat per a poder mantenir una conversa fluïda entre dues persones utilitzant cada una d’elles el català i el castellà de forma simultània. Sense necessitat de canviar de llengua cap de les dues.

El sistema educatiu d’immersió lingüística ha cohesionat la societat. catalana i es busca destruir això. Es considera un virus que es pot estendre al País valencià i les Illes Balears. Què el català porta a la independència.
Espanya sempre ha combat el català. Ho feu el rei Felip IIV entre 1640-1652, Felip V a partir de 1714, el general Primo de Rivera el 1922, el general Franco a partir de 1936 i ara Aznar y Rajoy del Partit Popular amb la col·laboració del PSOE.

El comte-duc d’Olivares exposava al rei Felip IV el 1625 el projecte espanyol:
“ha de considerar que l'afer més important de la seva monarquia és que esdevingui en realitat veritablement rei d'Espanya ... treballeu guardant aquest designi secretament al vostre esperit per tal de reduir aquests regnes que componen Espanya a l'estil i a les lleis de Castella“


-----------------------------------------------------------

Le catalan, va-t’il survivre à l’Espagne?


Chaque jour des tous les pouvoirs espagnols on essaie de détruire la langue catalane comme un véhicule normal d’expression et, pour faire ça, on utilise n’importe quel moyen. Et pour quoi tout cet effort du nationalisme espagnol?

Parce que la langue catalane fait partie de l’ADN des catalans et ses revendications nationales. Le catalan est la colonne vertébrale du catalanisme et, avec le droit, constitue le caractère des catalans.

Les derniers attaques on les trouve, naturellement, dans le domain de l’éducation. Deux juges de la Cour Suprème ont décidé que quand il y ait un seul enfant à la classe qui veut étudier en castillan toute la classe devra changer de langue. Pour ces juges les droits de la reste d’élèves ne comptent pas parce que le castillan a une valeur supérieure au catalan. L’autre attaque a eu lieu aux Iles Baléars oú le Président Bauzá, du Parti Populaire, et de langue castillane, a décidé que, malgré la crise et le fait que l’Estatut d’autonomia stipule que aux Iles on parle catalan en differentes modalités, il va éditer des livres de text en langue baléar en suivant l’exemple du PP de Valencia qui a créé la langue valencienne, et du PP d’Aragon qui a inventé l’aragonais oriental pour se réferer au catalan. Des attaques qui ont le silence honteux des socialistes espagnols.

La destruction du catalan est une véritable obsession du PP dirigé par Aznar et sa fondation: FAES.

Toute réforme de l'éducation en Espagne a toujours un chapitre spécial contre la langue catalane. Et la réforme développée par le Ministre Wert relégue la langue catalane à un rôle secondaire et optionnel au niveau de l’anglais ou le français. Selon paroles du ministre: “on veut espagnoliser les enfants catalans”.

Pour quoi cette offensive si en Catalogne les gens n’ont pas des problèmes avec la langue? Ils ont des problèmes avec la crise économique, le chomage et la corruption, mais pas avec la langue. En Catalogne, les gens ont la capacité de maintenir une conversation fluide entre deux personnes qui utilisent chaqu’un catalan et espagnol au même temps. Ils n’ont pas besoin de changer la langue.

Le système éducatif d’immersion lingüistique a donné cohésion à la societé catalane et on cherche à la détruire. On considère que le virus peut se propager à Valencia et aux Iles baléars. Le catalan, ils croient, conduit à l’indépendance.

L’Espagne a toujours combattu le catalan. Philippe IV l’a fait entre 1640-1652, Philippe V à partir de 1714, le Géneral Primo de Rivera en 1922, le Géneral Franco à partir de 1936 et, maintenant, Aznar et Rajoy du Parti Populaire avec la collaboraton du PSOE.

En 1625 le Comte-duc d’Olivares exposait le projet espagnol au Roi Phillippe IV: “Vous devez considérer que l’affaire le plus important de votre monarchie est que vous devenez le vrai roi de l’Espagne (...) Veuillez travailler avec cet dessein secrètement gardé dans votre esprit pour réduire ces royaumes qui composent l'Espagne pour le style et les lois de Castille“.


Traduction: Núria Garcia


Publicat a "La réalité de la nation catalane"    http://nationcatalane.blogspot.com/


Articles d'aquest bloc relacionats amb els atacs a la llengua catalana:






25 d’oct. 2012

Aznar, Gil Robles i Catalunya / Aznar, Gil Robles et la Catalogne

Finalment ha aparegut a escena l’ex president del govern espanyol José Maria Aznar i ho ha fet marcant el rumb del que han de fer els seguidors d’aquest home ambiciós i convençut de que ha estat la providència divina la que l’ha tocat amb la seva gràcia per salvar Espanya. Ha marcat el rumb de com s’ha d’actuar amb Catalunya. S’ha de destruir la convivència interna catalana i s’acabarà el seu independentisme.

Per a Espanya i per a Catalunya personatges així tenen precedents no massa llunyans que no van tenir cap escrúpol d’atiar el cop d’estat i la posterior guerra civil del general Franco. Un d’aquest personatge, de record sinistre, fou José Maria Gil Robles, el líder de la CEDA durant la Segona República. Un personatge que admirava els règims totalitaris de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista i que no va dubtar en qüestionar la democràcia.

Aznar ha indicat amb claredat que cal dividir Catalunya per tal d’aconseguir sotmetre els catalans als valors únics els espanyols. I ho ha fet dient “Espanya sols podria trencar-se si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició. Catalunya no podrà mantenir-se unida si no és manté a Espanya.”

Aquest home mou els fils dels seus peons. A Euskadi amb Mayor Oreja i Carlos Iturgaiz i a Catalunya amb Vidal Quadras. Defenestrats quan convé i recompensats elegint-los diputats al Parlament Europeu.

Com feia Gil Robles, Aznar deixa la feina més bruta a personatges que embolcallats amb la bandera de la Constitució no dubten a inventar-se històries falses o elevant a categoria general un conflicte individual i minúscul.

Un peó d’aquest projecte autoritari a Espanya és el director del diari El Mundo, P.J. Ramírez, que imparteix doctrina al diari. Però no és l’únic. Amb ell hi ha una munió de personatges que segueixen els dictats d’Aznar a través de las FAES, una fundació dedicada a crear doctrina pel Partit Popular i d’aquells que somnien en una Espanya autoritària i centralitzada. El ministre d’Educació i Cultura, Wert, ha dit quin és l’objectiu que tenen: adoctrinar els espanyols amb uns plantejaments ultraconservadors i autoritari i als catalans amb un components més: espanyolitzar-los.

A Catalunya aquesta feina d’Aznar té noms propis perquè ells són conscients que donat que els catalans som diferents també cal plantejaments diferents. Sánchez Camacho i els seus no tenen cap mena d’escrúpol en fer aquesta feina de destrucció de la convivència, però ho fan de forma més elegant, perquè ja hi ha qui la fa de forma barroera. Els partits Ciutadans i Plataforma per Catalunya. Albert Ribera i Josep Anglada. Uns, Ciutadans, retornant a la política a catalana la manera de fer d’un company d’idees de Gil Robles com era Alejandro Lerroux i l’altre, Plataforma, atiant la xenofòbia. El lerrouxisme i la xenofòbia de nou.

Ens cal denunciar de forma clara aquesta manera de fer. Aquest perill per la democràcia.

I les demòcrates espanyols on són?


--------------------------------------------------------------------------

AZNAR, GIL-ROBLES ET LA CATALOGNE


Enfin il est apparu sur scène l'ancien président espagnol José Maria Aznar - homme ambitieux convaincu que la providence divine lui a accordé la grâce pour sauver l'Espagne – et il a montré la voie à ses adeptes. Il a ainsi défini le sens de ce qu'il faut faire avec la Catalogne: détruire l'harmonie interne de la Catalogne et ainsi en finir avec ses volontés indépendantistes.

Il n'y a pas si longtemps l'Espagne, comme la Catalogne, ont connu des personnages similaires qui n'ont pas eu le moindre scrupule à déclencher le coup d’état militaire et la postérieure guerre civile du général Franco. Parmi ces individus, José Maria Gil-Robles, le chef de la CEDA* (Confédération Espagnole des Droites Autonomes) pendant la Seconde République. Un homme qui admirait les régimes totalitaires de l'Allemagne nazie et de l'Italie fasciste et qui n'a pas hésité à remettre en question la démocratie.

Aznar a clairement indiqué qu'il est nécessaire de diviser la Catalogne de façon à soumettre le peuple catalan aux valeurs uniques espagnoles. Cette divison, il veut la provoquer par ce genre de discours: «L'Espagne ne pourrait se disloquer que si la Catalogne subissait d'abord sa propre rupture en tant que société, en tant que culture, et en tant que tradition. La Catalogne ne peut pas rester unie si elle ne fait pas partie de l'Espagne ».

L'homme bouge ses pions. En Euskadi (Pays Basque), avec Mayor-Oreja et Iturgaiz, et en Catalogne avec Vidal-Quadras. Politiciens destitués quand il convenait, ils ont été récompensés par un siège de députés au Parlement Européen. Ainsi que le faisait Gil-Robles, Aznar laisse faire le sale boulot à des personnages qui, parés du drapeau de la Constitution, n'hésitent pas à inventer de fausses histoires ou à vendre comme de graves problèmes généraux de petits conflits personnels.

Parmi les pions du projet autoritaire espagnol, il y a le directeur du journal El Mundo, Pedro J. Ramirez, qui répand la doctrine dans son journal. Mais il n'est pas tout seul. Avec lui, il y a une foule de gens qui suivent les préceptes d'Aznar à travers la FAES, une fondation consacrée à créer la doctrine du Parti Populaire et celle de ceux qui rêvent d'une Espagne centralisée et autoritaire. Le ministre de l'Éducation et de la Culture, Wert, affirme que leur objectif est d'endoctriner les espagnols avec des idées ultra-conservatrices et hispaniser d'avantage les catalans.

En Catalogne, le projet d'Aznar a des noms propres, car ils sont conscients du fait que, vu que nous sommes différents, il faut nous approcher avec des techniques différentes. La Présidente du PP en Catalogne, Sanchez-Camacho, et son équipe n'ont aucun scrupule à essayer de détruire l'harmonie sociale d'une façon prétendument « élégante » car d'autres personnages le font déjà de façon grossière: ceux des partis « Citoyens » de Rivera et « Plateforme pour la Catalogne » d'Anglada. M Rivera, en reprenant les idées de Lerroux, un camarade de classe de Gil-Robles, et M. Anglada excitant la xénophobie d’extrême droite. Le lerrouxisme** et la xénophobie à nouveau. Nous devons clairement condamner ces idéologies, ces deux graves dangers pour la démocratie.

Et les démocrates espagnols, où sont-ils?

Notes:

* CEDA: coalition de partits de droite née peu avant la Guerre Civile provoquée par le putsch du général Franco. Pendant la IIème République, la CEDA tenta d'éviter, par tous les moyens possibles, que les partis de gauche gouvernent l'État espagnol. Pour ce faire, elle demanda notamment l'instauration de la loi martiale et la supression des droits constitutionnels. Son leader, Gil-Robles, admirateur des méthodes de propagande nazie, voyagea en Allemagne afin d'apprendre ces techniques.Pendant la Guerre Civile, nombre des leaders de la CEDA prirent le parti des putschistes.

** Lerrouxisme: doctrine politique assez confuse de la première décennie du XXème siècle. Elle doit son nom à son leader, Alejandro Lerroux. Bien que le mouvement, né à Barcelone, ait adapté son idéologie en fonction de ses propres intérêts, le Lerrouxisme s'est illustré par son anti-catalanisme exacerbé (Lerroux apporta son soutien au putsch du général Franco) et par ses prises de position clairement populistes et démagogues. Aujourd'hui, les analystes politiques considèrent que le parti "Ciutadans" (Citoyens) de Rivera, né en Catalogne, clairement pro-espagnol et contre toute expression de catalanité, est, dans une certaine mesure, l'héritier de la formation politique d'Alejandro Lerroux

Traduction: David d'Enterria
Supervisió: Muriel Inglès

Publicat a "La réalité de la nation catalane" http://nationcatalane.blogspot.com/