Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pacte Nacional pel referèndum PNR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pacte Nacional pel referèndum PNR. Mostrar tots els missatges

22 d’abr. 2017

Tancant files.

La banalització com a problema.
Massa sovint la banalització i el voler simplificar les coses ens porta a no adonar-nos de l’abast del què vivim.

Hi ha una campanya soterrada, que els mitjans de comunicació propaguen, que consisteix a dir i repetir que l’actual govern de Catalunya no farà el referèndum, que ni tan sols el convocarà. Ho diuen els que volen mantenir Catalunya dins Espanya a qualsevol preu i també ho diuen aquells que es creuen posseïdors de la veritat eterna en el camp independentista. També ho alimenten aquells altres que declarant-se independentistes només somnien aconseguir la presidència de la Generalitat autonòmica.

Declaració d'Independència dels Estats Units
En tots els processos per aconseguir un estat propi a tot el món i al llarg de la història no n’hi cap que hagi estat un camí de roses. Mai i enlloc. Multitud d’exemples es podrien esmentar. Si volem mirar enrere podríem aturar-nos als Estats Units on la batalla entre Adams, Jefferson i els altres pares fundadors són de domini públic  o també les desavinences entre el capellà Hidalgo i Ignacio Allende a Mèxic. A Europa les controvèrsies de com havia de conduir-se la independència entre els antics guerrillers del UCK de Hashim Thaçi i la Lliga Democràtica de Kosovo d’Ibrahim Rugova va ser espectacular o la separació de la República i Cantó del Jura (Suïssa) del Canto de Berna a base de votar des del 1970 fins aconseguir-ho el 1979 tampoc var ser cap bassa d’oli. La llista d’exemples és llarguíssima i no cal repetir-la ara.

Allò que volen els ciutadans té una magnitud tan gran i transcendent que necessariament fan sorgir discussions sobre el com i el moment. I Catalunya no és cap excepció. Volem decidir el futur col·lectiu votant.  

La importància que té el Manifest “Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum” signat al Plau de la Generalitat pel President, els consellers del govern i els alts càrrecs de l’administració, és la de posar de relleu la voluntat inequívoca de donar la veu als ciutadans per tal que siguin ells el que decideixin si esdevenir estat independent o quedar-se dins Espanya.

Campanya a favor del referèndum.
Un manifest que vol mostrar la voluntat de tot el govern a convocar el referèndum amb independència de la militància política de cada un d’ells. És el govern de Junts pel Sí, de la coalició formada per independents i militants del PDeCAT, ERC, Demòcrates i MES.

Sense la darrera polèmica que va utilitzar a David Bonvehí del PDeCAT per a intentar esgarrapar vots, també es feia necessari el compromís ferm del govern, perquè el rum-rum sobre quins conseller s’oposaven a convocar el referèndum feia massa temps que durava.
De les batalles sectàries per aconseguir l’hegemonia política ja en parlava en l’article “Les pedres a la sabata” que vaig publicar en aquest bloc el 29 de maig de 2016 (http://jordicolomines.blogspot.com.es/2016/05/les-pedres-la-sabata.html). Passava llavors i passa ara. No és cap novetat. El problema està en no saber administrar les discrepàncies, en no saber trobar els punts bàsics d’unió i saber-los defensar per davant dels interessos particulars.

Es parla molt de què això ho fan els partits, però no és cert, també ho fa la gent sense carnet que té simpaties concretes i que les amaga fent veure objectivitat. Només cal veure les tertúlies amb militants vestits d’analistes polítics per a constatar això que dic.

I què dir sobre la pregunta i data? Que s’haurà de fer pública en el moment adequat i no quan el caprici d’alguns volen. Per a iniciar la campanya ens cal? No. Ens cal la voluntat i no la data.

Recollida de signatures a favor del referèndum impulsada
pel Pacte Nacional pel referèndum.
En aquest moment ens trobem en la fase de mostrar la voluntat social de votar i ho fem a través del Pacte Nacional pel referèndum. I per què ens cal fer-ho? Per tal de mostrar a la Comunitat Internacional que hem recorregut tot el camí i que l’Estat espanyol continua negant-nos el dret a votar i decidir. Ens cal legitimar-nos.

Volem saber el dia del mes de setembre? No en tenim prou en saber que en un dels quatre diumenges del mes setembre, ja sigui el 3, el 10, 17 o 24 votarem? Podem dir que si o que no. Per fer la feina a mi no em cal.

Qui és el que té por? El que treballa per a fer-ho possible o aquells que ho exigeixen?

Qui és el que té càrrec electes inhabilitats per permetre votar? Tot Catalunya i en concret el PDeCAT i n’ obstant això continuem mirant-nos les potes per veure qui les té més blaves i qui té més patent d’independentistes enlloc de treballar per ampliar les dues bases socials que ens calen:

-       La massa de votants el dia del referèndum.
i
-       La massa social a favor de l’estat propi.   

No és suficient la feina que tenim que encara hem de continuar mirant-nos al mirall per a veure qui és més independentista?

Ens cal tancar files d’una vegada per totes.


__________________


Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum.

El govern i els alts càrrecs durant la lectura del Manifest.
(Manifest llegit al Pati del Tarongers del  Palau de la Generalitat per directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs davant del govern i els alts càrrecs que després han signat el 21 d’abril de 2017).


La història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. Aquest anhel majoritari del nostre poble ha topat reiteradament amb la imposició d'un marc legal que massa vegades no ha escoltat ni respectat la voluntat popular dels catalans. Quan això ha passat, la diferència no s’ha resolt gairebé mai a través del diàleg, la negociació i el pacte sinó imposant la força de l’Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya.

Ha estat així al llarg de segles, des de la Guerra de Successió, amb el posterior Decret de Nova Planta, fins a la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. En totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han acabat represaliades per part del Govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l'assassinat del president Companys com a paradigma de fins on ha estat disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat. Els exemples més recents d’aquesta manca de respecte democràtic els tenim en la mutilació per part del Tribunal Constitucional de l’Estatut aprovat pel Parlament i avalat posteriorment pels catalans en un referèndum i en la condemna de l’expresident Artur Mas i dels membres del seu Govern Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per haver posat les urnes.

En aquests moments ens tornem a trobar en una cruïlla històrica. Mentre una immensa majoria de les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en un referèndum acordat, amb una votació lliure i pacífica, com es resol qualsevol discrepància en una societat democràtica, les Corts i el Govern d'Espanya refusen de forma reiterada aquesta possibilitat. L’única resposta que hem rebut a la demanda majoritària del Parlament ha estat la via judicial.

Que avui haguem arribat fins aquí és gràcies a una sola cosa: la voluntat dels homes i dones que, procedents de diversos orígens, conformen Catalunya. Són ells els qui, cada cop que els ha estat possible, s’han esforçat per defensar l’autogovern, organitzar les seves pròpies institucions i defensar la pròpia identitat per dibuixar un futur comú de progrés i benestar.

El president Puigdemont signant el Manifest
Aquesta pulsió s’ha traduït els darrers anys en la demanda clara, rotunda i majoritària de l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un dret al qual no havíem renunciat mai i pel qual el Parlament de Catalunya, la Cambra que recull la sobirania popular, s'ha pronunciat de manera reiterada. Així, ja el 12 de desembre de 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució on afirmava que no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació, i al Ple del debat de política general de 1991 el Parlament aprovava un text a favor del dret a l'autodeterminació.

El Govern que avui aquí es reuneix és la conseqüència, no pas la causa, d’aquesta voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya. Per tant, és sobre aquesta legitimitat, i no pas sobre cap altra, que troba el seu sosteniment.

És per això que el Govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació.

Tots i cadascun dels membres d’aquest Govern ens fem responsables d’aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats. Ho fem perquè l’únic compromís que tenim, el més important, és la confiança que la ciutadania de Catalunya ha dipositat en nosaltres. Des d’aquest Pati dels Tarongers, des de la seu del nostre Govern, avui ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania.

Palau de la Generalitat

21 d’abril del 2017


8 de gen. 2017

El compte enrere del referèndum.

Pacte Nacional pel Referèndum.
Sessió constitutiva, 23 de desembre de 2016
Mentre el compte enrere avança sense aturar-se cap el dia en que votarem en el referèndum que ha de decidir el futur polític dels catalans els diaris s’entretenen creant falsos debats. Pels diaris que estan al servei de mantenir Catalunya dins a Espanya a qualsevol preu és comprensible. Forma part de la seva estratègia de divisió, de creació d’incertesa per tapar la incapacitat dels governants espanyols d’oferir res atractiu que faci decantar la balança a favor d’Espanya. Però allò que no puc entendre és el grau d’irresponsabilitat dels mitjans dits sobiranistes que fan el mateix. Ens entretenen parlant dels “sorpaso”. Fa quatre dies parlàvem del sorpaso d’ERC als Comuns, ara la d’ERC a PDeCAT i demà? Ens entretenen parlant del vot que decreix al mateix moment que ens números diuen altres coses. I a qui beneficia això? A l’ego del diari i del cretí que parla i escriu. Mentre ells parlen altres fan.

Les enquestes avui tenen un credibilitat en la població quasi tocant al zero, després del seu èxit amb Trump o el Brexit.

La burda manipulació gràfica del partidaris d'un referèndum que
fa El Periódico intentant amagar que els partidaris d'un referèndum
són un 84,6% i no només el 49,6% segons la  enquesta, desembre 2016. 
D’aquí al dia que votem tindrem enquestes per empaperar el Montseny. Creíbles quantes? Poques. Esporgar les enquestes de la palla de vegades donen resultats camuflats sota muntanyes de palla, com Seda Hakobyan i Alexandre Solano han fet de les dades públiques fetes pel GESOP de l’enquesta encarregada per El Periódico Segons aquesta enquesta un 63% dels votants de Catalunya diuen que votaran en un referèndum unilateral d’independència i que 79% ho farien a favor de la independència. Un resultat que és molt semblant als resultats que la donar el CEO. Un fet que ens diu que la població catalana no rebutja participar en un referèndum ja sigui pactat com si no ho és. Si aquesta dada del 63% de participació fos certa la credibilitat del referèndum estaria assegurada encara que Espanya el negués com també ho va negar i es va mofar del 9N però porta al president Mas i els consellers Ortega, Homs i Rigau a judici. Tenia o no tenia cap valor el 9N. Per la reacció d’Espanya el tenia.

Si els ciutadans que volen un estat independent han fet moure els polítics i han aconseguit sumar més i més gent fins arribar a la única xifra real i no especulativa de 1.966.508 vots, 47,80% dels votants del 27S del 2015. També podem fer moure aquesta colla d’especuladors sense sentit i aconseguir sumar gent de bona voluntat que encara no ho té clar..

Hem d’anar a buscar els 470.906 vots que en les darreres eleccions deien que el futur dels catalans cal pactar-ho amb l’estat. Són els votants de l’orbita dels Comuns i d’Unió Democràtica. Hem d’anar a buscar, també, els 46.095 vots d’aquells encara més indefinits com són els del PACMA i altres de minoritaris. Hem d’anar a buscar en la bossa de 1.380.657 d’abstencionistes.

Comencen a aparèixer veus que veient que el referèndum va de debó comencen a qüestionar el percentatge que cal per a guanyar. Qüestionen que es pugui guanyar amb el 50% + 1, però no qüestionen que el NO ho pugui fer pel mateix percentatge. Per què cal un percentatge més alt pel si i no pel no? La resposta és simple, perquè la possibilitat de que guanyi el si a favor de la independència és a tocar.

A les eleccions del 27S la participació va ser del 74,95%. Van votar 4.130.196 ciutadans dels 5.510.883 que tenien dret a vot. Un 25,05% del total, 1.380.657, es van abstenir. L’abstenció és un amalgama difícil d’aclarir de que està composada ja que hi ha malalts que no poden votar al costat de persones que no voten perquè no volen i altres motivacions.
Per què la possibilitat de guanyar el referèndum és a tocar?

Si en el referèndum sobre la independència res es mogués del que va passar el 27S amb 98.591 vots més hauríem guanyat, perquè el 50% + 1 són 2.065.099 vots a favor del si a ser un estat independent.

Epígrafs de la Llei de transitorietat jurídica que ha de convocar
el referèndum i ha de donar cobertura jurídica en el pas de les
lleis espanyoles a les del nou estat independent. 
Cal anar, però, molt de compte amb aquesta xifra perquè si puja la participació també puja el nombre de vots que són necessaris per guanyar.


El cens del 27S fou de 5.510.853. Si aquest cens pugés el percentatge de votants ens portaria que ens calen més vots per assolir l’èxit. Partim de la realitat de la participació el 27S que fou del 74,95%, el 74,94658268% per a ser exactes. En aquest cas en tindríem prou amb 98.591 vots més.

% participació        Votants            50% + 1       Vot sobiranista 27S        Vots a sumar
74,94658268       4.130.196          2.065.099             1.966.508                      98.591  

No ens podem acontentar amb aquesta xifra. Ens cal preveure un escenari d’una alta participació. I aquí una mostra variant el percentatge de participació:
                                              
% participació        Votants          50% + 1        Vot sobiranista 27S      Vots a sumar
74,94658268         4.130.196       2.065.099             1.966.508                    98.591  
       78                 4.298.465       2.149.234             1.966.508                  182.726  
       80                 4.408.682       2.204.342             1.966.508                  237.834  
       85                 4.684.225       2.342.114             1.966.508                  375.606  
       90                 4.959.768       2.479.885             1.966.508                  513.377  

El repte no és impossible, però ens cal posar-nos a treballar sense demora, sense tantes especulacions d’eleccions que alegren a dirigents i provoquen escepticisme al ciutadà. Menys especular sobre Puigdemont i Ada Colau com a president de quina Catalunya? L’autonòmica o la independents? No sabem si serem independents i ja juguem a qui ens governarà. És un plantejament que només a serveix a trepes, ximples i a unionistes.

Deixem d’especular tant i posem-nos a treballar. Ja és hora. El Pacte Nacional pel referèndum és un pas molt important que ara cal fer realitat.

Cal explicar perquè amb una Catalunya independent el ciutadà català té la possibilitat de viure millor i aconseguir una societat més justa i respectuosa amb les persones i el lloc on viu. Cal explicar avantatges reals i no vendre fum. Només així guanyarem.

"Se’ns diu que hem de respectar la justícia. Sona bé. Però si no se’ns respecta, ¿com podem respectar?" 
Andreu Mas Colell, article “Fins on pensen arribar”, Diari Ara 6 de gener de 2017