 |
| Judici pel 9N al TSJC. |
Deia en el meu darrer escrit “Espanya ja ha començat obertament la fase repressiva” (http://jordicolomines.blogspot.com.es/2017/02/espanya-ja-ha-comencat-obertament-la.html)
que Espanya iniciava la fase repressiva
per impedir la celebració del referèndum amb el judici pel 9N i, també, perquè
l’unionisme espanyol no ha estat capaç d’articular un discurs en positiu del
perquè cal quedar-se en aquest estat que no admet la nació catalana. Si algú ha
gosat esbossar quelcom de diferent al dogma oficial la realitat dels fets s’ha encarregat
de desmentir la proposta. Només a tall d’exemple citaré l’ús del català com a llengua
d’Espanya segons la Constitució vigent i com el Ministeri d’Hisenda l’elimina
per a pagar l’IVA amb el model 303. Hi ha centenars d’exemples de la realitat
que indiquen la buidor de les paraules que venen d’Espanya.
 |
Algú explicarà el paper
del PSOE en el cop d’estat del 23F?
|
L’altre proposta per quedar-se a Espanya és la gran
oferta que Rajoy ha de fer el proper 28 de març sobre infraestructures a
Catalunya. No dubto que serà espectacular o, com a mínim, ho hauria de ser si realment
pretén aconseguir alguna cosa. Però el problema de les propostes d’obres en
infraestructures no són les partides que figuren al pressupost general de
l’estat que sempre són boniques i ben maquillades si no si aquestes s’han fet,
s’han executat i és aquí on plora la criatura de les infraestructures. No
s’executen o ho fan miserablement.
 |
Inversions en
infraestructures a Catalunya entre
els anys 2004 i 2015
(Font: Seda Hakobyan i
Alexandre Solano, Vilaweb).
|
Que hi hagi obres que no s’executin en un pressupost és habitual, però allò
que no és habitual que la seva execució estigui en un 71% l’any 2015 i a la
resta de l’estat en un 89%, sent una zona econòmica que representa el 19% del
Producte interior Brut (PIB) i el 16,07% de població de tot l’estat.
Espanya no aspira a utilitzar territoris com a motors econòmics pel conjunt
como ho fa França amb Marsella, Bordeus o Nantes, perquè no els sap controlar
políticament. Si no els controla els esclafa. És una paparra que xucla i xucla,
però no crea.
Fins i tot València paga car estar situada geogràficament al sud de
Catalunya. A València el Corredor Mediterrani no hi és ni se l’espera. És un
altre territori abandonat.
La sentencia del Tribunal Constitucional del 2010 va ser un curtcircuit a
la història de Catalunya de proporcions gegantines. Un curtcircuit que ha anat
cremant clavejat i més clavejat.
En aquest any 2017 arribem al desitjat final i per aconseguir-ho hem de
votar i guanyar. Espanya també és conscient que estem al final i sense proposta
positiva per oferir ha obert obertament la via dels tribunal pels sobiranistes,
sense gosar encara a empresonar. Conscients que estem al final no dubta, com
explica l’ex-ministre Margallo, a fer xantatges i pagar suborns a l’estranger,
així com anar omplint el territori català de més policies i guàrdies civils.
Estan tant satisfets d’ells mateixos, que han pressionat govern i
institucions d’arreu per aconseguir declaracions contra el dret del catalans a
esdevenir estat, que ha fet que hi hagi malestar en contra ells perquè han
situat aquets al costat del no sistemàtic sense oferir res de futur. Els
governs, fora de l’espanyol, no entenen com és possible que un tema polític no
s’abordi políticament i els fa basarda que Espanya es converteixi a l’Europa
occidental una nova Turquia on Erdogan ha implantat el terror sistemàtic.
L’aigua es mou encara que no la veiem.
Les condemnes pel 9N al president Mas i a les conselleres Rigau, Ortega i
Homs, només són la primera mostra seriosa del que passarà, però la repressió ja
s’aplica individualment i com a mostra aquesta: en el moment de renovar la
presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el gran mèrit
de l’escollit, Jesús Barrientos, davant de Giménez, el seu titular llavors, fou
que es va comprometre a jutjar líders independentistes i condemnar-los.
 |
El general Espartero, el que recomanava
bombardejar Barcelona cada 50 anys.
|
Cal deixar les estèrils gesticulacions per avançar
aconseguir tres objectius claus pel futur individual i col·lectiu dels catalans:
1.- Votar en referèndum.
2.- Que l’opció de crear un estat català democràtic independent
sigui la vencedora.
3.- Que l’opció guanyadora ho sigui de forma inqüestionable.
Només depèn de cadascú de nosaltres aconseguir-ho.
SUMEM O PERDREM.
