"No estem aquí pel què hem dit o
hem fet, sinó pel què farem!"
(Raül Romeva, 26 d’agost de 2015).
Aquesta frase resumeix amplament allò
que representa les eleccions del 27 de setembre, el 27S: Futur.
Tots els grans reptes tenen punts
febles, més d’una contradicció i punts negatius al costat dels aspectes
positius que són els què fan avançar i progressar un projecte. Quan hi ha un
autèntic debat polític les opcions contraposades intenten posar de relleu els
aspectes negatius dels adversaris al mateix temps que defensen i expliquen les
seves propostes. Això és lleialtat política al ciutadà. I si mirem allò que fa
cada opció política en el dia a dia pots veure quanta mentida i quanta veritat hi
ha en cada proposta.
El 27S és, diguin el que diguin,
unes eleccions plebiscitàries perquè allò que votarem és quedar-nos dins Espanya
com a comunitat autònoma amb aquest nom o amb el d’estat federat amb el “café para todos” o independitzar-nos construint una república
catalana. Una visió sobre les eleccions compartida per un diari econòmic de
referència internacional com és el Financial
Times que el passat dia 25 d’agost afirmava que les eleccions dels 27S són un
plebiscit de facto sobre la independència i que ho són perquè Espanya ha
impedit votar en un referèndum als catalans sobre si volen una Catalunya
independent o no.
Amb lleugeres variacions els cens
cridat a votar el 27S és de 5.510.713 electors segons dades del Instituto
Nacional de Estadística (INE). Una xifra que pot variar per reclamacions que és
puguin estimar de nou entre les 225 desestimades d’un total de 732 presentades.
Un cens que per franges d’edat dels que viuen actualment a Catalunya és el
següent:
Edat
|
Dones
|
Homes
|
Total
|
18 a 24
|
197.559
|
208.770
|
406.329
|
25 a 39
|
591.850
|
601.623
|
1.193.473
|
40 a 64
|
1.189.289
|
1.165.321
|
2.354.610
|
65 a 79
|
489.417
|
417.609
|
907.026
|
80 i més
|
288.765
|
164.977
|
453.742
|
Total
|
2.756.880
|
2.558.300
|
5.315.180
|
Una xifra a la qual s’hi suma 195.533
electors que viuen a l’estranger. A aquesta xifra de 5.510.713 electors s’hi
han sumat 20.467 joves més que han fet 18 anys entre el 24 de maig de 2015,
eleccions municipals, i ara.
I quina importància té aquesta dada
de les edats? L’ús que Espanya fa de la por. Por sobretot contra els
pensionistes que són 1.360.768 d’aquest cens. Una xifra que s’incrementa en
388.958 d’electors entre 60 i 64 anys, pròxims a jubilar-se, i que ens porten a
tenir 1.749.726 d’electors a qui l’amenaça de no cobrar cada mes atemoreix i
poden fer decantar la balança cap a mantenir-se dins Espanya per seguir cobrant
si la por no s’esvaeix. És en aquest col·lectiu on cal tenir especial cura.
Tots els grups d’edat són importants, però aquest ho és especialment. Recordem
el referèndum d’Escòcia.
Hi ha dubtes i pors, però els més
recurrents són:
-
Les pensions
-
Europa
-
Espanya ens manté?
-
La corrupció
-
Com es fa tot això? Què passarà?
-
Junts pel Sí
-
Què passa amb el president Mas?
-
Som prous per guanyar i què ens prenguin seriosament?
Voldria, doncs, aclarir en poques
paraules cada un d’aquests dubtes o pors. No pretenc pas fer un tesis doctoral,
però sí aportar elements de reflexió.
Les pensions
Cal explicar que les pensions es
cobren perquè hi ha 2.944.870 afiliats a la Seguretat Social a Catalunya que treballen
i paguen la cotització, juntament amb les de les empreses, cada mes a la
Seguretat Social.
L’estat paga les pensions mensualment
amb els diners que rep mensualment dels treballadors i empreses.
L’estat, fa molts anys, va
utilitzar els excedents de cotització per a crear un fons de reserva per tal
d’assegurar el sistema. Al començament de l’any 2012 aquest fons tenia 77.221
milions d’euros. Entre el 2012 i el primer semestre del 2015 el govern s’ha
gastat 37.701 milions deixant-lo en 39.520 milions d’euros, que és l’equivalent
al 3,7% del PIB, segons explicava la mateixa Seguretat Social el passat 30 de
juny de 2015 i ho justificava dient que era per pagar l’extra de juny als
pensionistes els 3.750 milions d’euros del 2015. I no els ha gastat només per
pagar pensions, si no per pagar qualsevol partida pressupostaria ja sigui
militar o civil. Per què on han anat a parar els diners de les cotitzacions si
no? L’estat, a través del seu govern, està descapitalitzant la seguretat social
espanyola. Per tant les pensions no depenen de l’estat, depenen de que la gent
que treballen i les empreses paguin cada mes a la Seguretat Social la
cotització.
La independència no els farà perdre
la pensió, en tot cas els hi garantirà, ja que el nombre d’afiliats a la
Seguretat Social a començament del 2015 estava situat en 2.944.870, mentre que
els pensionistes eren 1.665.407.
Europa
Quedarem fora d’Europa? És l’altra
amenaça recurrent de l’unionisme.
Aquest és un embolic jurídic que no
sap ningú com quedarà. No ho sap ni la Unió Europea, ni Espanya, ni tampoc
nosaltres. I això és així perquè al si de la UE no ha passat mai. Cap territori
s’ha separat d’un estat membre. Però si d’una cosa hi ha certesa és en la
versatilitat que té la UE a trobar solucions imaginatives quan té al davant un
problema.
Si votem a favor de la independència
el 27S i després ens declarem independents, mentre no siguem reconeguts com
estat, continuarem formant part de la UE com a ciutadans espanyols tal i com ho
som ara. Catalans independents i espanyols per Espanya. Cosa diferent es
tractarà sobre el paper del subjecte Catalunya estat. Pot quedar fora de la UE
o no.
Els ciutadans catalans som
ciutadans de la Unió Europea, amb drets i deures, i per fer-nos fora de la UE caldrà
quelcom més que declaracions.
Es pot expulsar un ciutadà europeu
segons els tractats de la UE vigents? No.
També cal tenir en compte altres
dades per tal de saber si a la UE l’interessa una Catalunya independent dins la
Unió o fora d’ella. Elements com el pes demogràfic català (7.504.008 habitants
a 1 de gener de 2015); l’espai geogràfic de 32.106 km2 situat al
costat del mar Mediterrani i situat entre dos estat membres de la Unió Europea;
una economia que en aquest moment representa el 1,5% de PIB de tota la Unió
Europea segons les dades del 2014; una economia que va importar 71.890 milions
d’euros i va exportar 60.195 milions d’euros segons l’informe anual del març
del 2015 de la PIMEC. Deu països, entre els quals es troben set que pertanyen a
la UE i tenen a França i Alemanya al capdavant, concentren les exportacions
catalanes, mentre que les importacions d’aquests països cap a Catalunya tenen
novament a Alemanya, França al davant i la Xina en el tercer llocs. Entre els
deu primers proveïdor de Catalunya hi ha set països de la UE. Igual passa en
les exportacions. Algú es pot creure que amb totes aquestes dades la UE ens
deixarà fora de la Unió? Com ho farà és tota una altra qüestió. Catalunya és
similar a països com Dinamarca o Eslovàquia membres de la Unió Europea.
La Unió Europea busca solucions als
problemes que se li plantegen. Si fem un repàs del que ha fet amb Grècia per no
deixar-la caure i per evitar que sortís de l’euro ens adonarem que nosaltres,
que som una economia equivalent amb magnituds, no ens poden fer fora per
protegir els seus interessos. No els nostres, els seus protegeixen. Han maldat
per trobar una sortida a la fallida grega perquè hi ha 10,9 milions de grecs,
amb un PIB de 179.081 milions d’euros, inferior al que té Catalunya que és de 209.282
milions d’euros. Amb unes exportacions de 31.732 milions, també inferiors als 60.195
milions d’euro de Catalunya. Amb un atur, segons la OCDE, del 26,2% a l’any
2014, superior al català que està situat en el 19,1% i a l’espanyol que és del 22,4%.
Grècia és un estat petit, però necessari per a mantenir l’estabilitat de la
zona euro i per evitar una revolta social grega amb possible efecte de contagi.
Cal tenir en compte també, per
veure si ens faran fora de la Unió Europea, l’índex de competitivitat en costos
de la indústria catalana que s’ha situat en la posició catorzena del països membres
de la UE, just per davant d’Espanya. I pel què fa a la competitivitat global aquesta
és del 42% i fa que Catalunya se situï en el lloc onzè, mentre que Espanya és
el tretzè amb un 39,6%.
L’altre gran qüestió que la gent
diu sobre Europa és que com que Espanya és un estat sobre endeutat, que està
situat al 98,1% del PIB, Europa no ens deixarà marxar d’Espanya per tal que
Espanya no caigui. Si, però no.
He dit abans que la UE només es mou
quan té el problema i això passarà si els vots a favor de la independència
guanyen el claredat el 27S. La UE buscarà una solució per necessitat pròpia,
tenint en compte que un país més petit també es més senzill de gestionar la
seva fallida, mentre s’hauria assegurat el cobrament de la part del deute que
Catalunya assumís en la negociació de la separació. Probablement forçaran una
negociació. A tots convé i a Espanya la primera
Espanya ens manté?
Espanya té interès a fer veure que
Catalunya no pot viure el dia a dia perquè els seus governants no saben
gestionar i malgasten en coses prescindibles en lloc d’ocupar-se de les
necessitats de la gent. Una idea que ve reforçada amb que és Espanya i el seu
govern els qui han de venir cada dia a salvar els catalans aportant diners.
Catalunya no és un estat i per tant
ha de passar per Espanya per anar al crèdit internacional. Ni Catalunya ni cap
comunitat autònoma.
L’Administració central de l’estat
ha trobat un sistema pervers per a ajudar a finançar-se ella: el Fons de
Liquidació Autonòmic (FLA).
L’estat recapta tots els principals
impostos, excepte al País Basc i Navarra, i cada mes entrega a les comunitats
autònomes una quantitat a compte d’un càlcul anual fet per l’administració
central. Quan arriba a final d’any si les quantitats entregades a compte han
estat inferiors al que hauria d’haver rebuts pels impostos cobrats als
ciutadans de la comunitat, la diferència els hi paga en dos o tres anys de
retard, però en canvi, si allò entregat a compte a final d’any supera els
impostos recaptats realment aquests excés pagat de més és restat de la bestreta
mensual de l’any següent.
Com que l’estat està sobre endeutat
ha de recorrer al deute internacional per tenir liquiditat ara que no controla
la màquina de fer diners. Necessita diners per a fer la bestreta a les
comunitats autònomes. Que ha fet? Inventar-se un crèdit pont sobre el qual
cobra interessos. Negoci rodó per l’administració central. Et deixo els teus
diners, et cobro interessos i a més puc dir que et mantinc.
Només podem sortir d’aquesta
perversió si cobrem nosaltres mateixos els impostos i paguem a l’estat els
serveis que fa als ciutadans catalans, com fan bascos i navarresos. Amb aquest
canvi la situació es capgira. Però això és materialment impossible pel pes de
l’economia catalana en el PIB espanyol. Els 199.786 milions d’euros de
Catalunya en el PIB espanyol, el 18,7%, es massa gros per deixar de
controlar-lo des del govern central. Cal que seguim aportant a la caixa comuna.
La independència ens portarà a que
el govern català cobrarà els impostos dels catalans i pagarà les despeses que
cada pressupost anual determinarà.
Segons les lleis vigents espanyoles
a l’any 2015 hauria d’haver entrat en funcionament un nou sistema de
finançament de les comunitats autònomes, però els seus exclusius interessos han
fet que s’hagi incomplert la llei en vigor. Això és com entenen els governs
espanyols l’imperi de la llei.
La corrupció
Catalunya pateix la corrupció com
la resta d’Espanya. I és així perquè el sistema que hi ha a Catalunya deriva
com el de la resta de l’estat del franquisme, on la divisió entre el públic i
el privat no ha quedat determinat. Un sistema que tampoc ha establert sistemes
de control i d’expulsió del sistema dels corruptes.
A tots els països hi ha corrupció,
però la diferència amb Espanya i Catalunya, està situada en que les elits polítiques
i econòmiques d’aquests països saben que perquè el sistema segueixi funcionant
cal fer fora del mateix a aquell que transgredeix els límits establerts.
Catalunya té la oportunitat amb la
independència d’acabar amb aquest sistema franquista que encara perdura. Podem
continuar vivint dins un sistema que no vol canviar, o construir-ne un de nou.
Com es fa tot això? Què passarà?
Guanyant el vot a favor de la
independència el 27S començarem un procés complex, però no impossible de dur a
terme.
El full de ruta de la candidatura
de Junts pel Sí ha previst com s’ha de fer la desconnexió amb Espanya. Un
procés que té diversos estadis que poden anar un darrera l’altre o
simultàniament.
1.- En constituir-se el Parlament sorgit
del 27S es farà una declaració solemne d’inici del procés d’independència que
servirà, també, de comunicació a Espanya, a la Unió Europea i a la resta de la
comunitat internacional d’aquesta voluntat. I també serà un mandat al nou
govern per tal que faci les gestions necessàries per a dur a terme la
independència efectiva de Catalunya.
2.- El Parlament aprovarà la nova
Constitució catalana a través d’un procés participatiu promogut per les
entitats socials i legislatiu.
3.- El govern gestionarà el dia a
dia tenint com a eix central la cohesió social, les necessitats socials dels
seus ciutadans i, a més, posarà en funcionament les estructures bàsiques d’un
estat. Entre altres la Seguretat Social catalana i l’Agencia Tributaria.
4.- Quan estiguin en funcionament les estructures necessàries pel funcionament
del nou estat català, encara que sigui en situació de primera fase, es
proclamarà la independència de Catalunya.
5.- Per tal de poder culminar la
desconnexió jurídica cal preveure la situació transitòria entre l’ordenament
jurídic espanyol i el català. Un exemple: regular quin dret penal s’aplica a un
delinqüent o quin dret és aplicable als contractes laborals i per quant de
temps. Això es regularà amb la Llei de transitorietat jurídica per fer una
desconnexió de l’ordenament i la legislació jurídica espanyola de forma
ordenada i el temps previst de durada del període transitori.
6.- Assumir el control per part de
la nova administració catalana de tots els actius, edificis, funcionaris, etc,
de l’estat a Catalunya.
7.- El procés d’independència
culminarà amb l’aprovació per referèndum de la Constitució del nou estat
català.
Per fer tot aquest procés es preveu
un termini de 18 mesos que es pot escurçar.
Si Espanya bloquegés l’autogovern
de Catalunya el Parlament sorgit de les eleccions del 27S faria una declaració
d’independència immediata i aprovarà sense esperar la Llei de transitorietat
jurídica.
Junts pel Sí
És una candidatura instrumental,
que vol dir que està pensada i feta per a aconseguir un objectiu concret: la
independència de Catalunya.
Per això és plural. Agrupa
sensibilitats socials i ideològiques diverses, perquè un nou país només es fa
amb la participació més àmplia possible d’aquells que volen anar al capdavant
del procés.
Junts pel Sí agrupa partits: CDC, ERC, Reagrupament, Moviment
d’Esquerres MES, Demòcrates de Catalunya, Associació Socialisme Catalunya
Llibertat, membres de les entitats Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural
i una munió de persones que en aquest moment (28 agost, 10.30h.) sumen 55.318 persones identificats amb noms i
DNI. Tots units amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya.
Junts pel Sí no és la llista de
ningú. És la llista d’aquells que volen aconseguir la independència com
instrument per aconseguir una societat més justa, governada pels catalans i
pels catalans.
Què passa amb el president Mas?
La gent del carrer no acaba d’entendre
que passa amb el president Mas. I no ho acaben d’entendre perquè la gent que
vota, però que no té carnet de partit, es guia per sensacions i aquestes els
porten a creure que sense ell res hagués estat possible. Alguns li retreuen
determinades accions de govern, però no li neguen que la seva determinació van
fer possible votar el passat 9 de novembre de 2014 i això és un valor.
Cal explicar que ningú ha fet
desaparèixer el president. Que el president és present a la vida política
catalana ara i ho serà en aquest nou camí que començarà el proper 27 de
setembre.
Ell, Oriol Junqueras i altres
persones han volgut oferir a la societat catalana una candidatura que recollís
l’esperit ampli i plural que hi ha a favor de la independència. Allò que fou l’Assemblea
de Catalunya en la lluita contra la dictadura franquista que encara no ha mort,
ara ho representa Junts pel Sí i que el president ocupa el lloc que mereix en
la primera fila sense monopolitzar-ho. Els tres primers llocs de Junts pel Sí l’ocupen
tres representants d’aquest moviment social que ha fet possible les
manifestacions més grans i àmplies que han existit mai a Catalunya com han
estat les manifestacions dels darrers 11 de setembre i immediatament després hi
ha els líders dels partits polítics de CDC i ERC com una part d’aquest moviment
social. Van en el cotxe que encapçala la marxa com ha de ser en una societat
plural com és la nostra.
Som prous per guanyar i què ens prenguin seriosament?
Mai són prous per guanyar perquè
cal dir al món que la voluntat de convertir Catalunya en un nou estat és la
voluntat majoritària dels catalans i s’ha de fer de forma incontestable.
La comunitat internacional procura
esquivar els problemes que es produeixen mirant cap a un altre costat i només
quan el problemes li esclaten als morros actua. Un exemple d’això que dic són
els refugiats de la guerra de Síria o la morts de milers d’immigrants al mar
Mediterrani. No preveu, reacciona.
I és això el que va fer amb el
conflicte sorgit entre Sèrbia i Montenegro quan aquests darrers van voler
separar-se l’any 2006 per constituir el seu propi estat. La Unió Europea, els
Estats Units i l’ONU van posar condicions per reconèixer el nou estat. Unes
condicions que consistien en un doble quòrum per acceptar els resultats del
referèndum del 21 de maig de 2006. Un de participació: havien de votar el 50% +
1 dels electors i l’altre, de vots favorables a la independència que havia de
ser el 55% dels vots dipositats a les urnes.
Aquesta és la darrera referència
que tenim i si aquesta la utilitzem per veure i comparar els resultats del 9N i
els cens pel 27 de setembre tindrem que els vots favorables hi són i ens falten
312.763 votants. Una xifra assolible en la mesura que la participació a les
eleccions al Parlament de l’any 2012 va ser 67,56% (3.657.450 electors), al
Congrés dels Diputats de l’any 2011 del 66,8% (3.510.353 electors) i a les
eleccions municipals del 58,82% (3.143.607 electors). La participació sempre ha
estat per sobre del 50%+1 exigit.
Cens d'Electors
|
Participació del 50% + 1
|
Vots favorables del 55%
|
|
Barcelona
|
3.973.123
|
1.986.563
|
1.092.609
|
Girona
|
495.606
|
247.804
|
136.292
|
Lleida
|
299.131
|
149.567
|
82.262
|
Tarragona
|
547.320
|
273.661
|
150.514
|
Total Catalunya
|
5.315.180
|
2.657.591
|
1.461.675
|
Vots del Si-Si del 9N
|
1.897.274
|
||
Diferència de vots de més
|
435.599
|
||
Participació total en la
consulta del 9N
|
2.344.828
|
Diferència de vots nous que
calen que vagin a votar per assolir aquest percentatge de participació
|
- 312.763
|
La primera opció dels unionistes davant
del 27S era no anar a votar, obtenir una abstenció altíssima que qüestionés el
resultat, fins que algú va fer números i va adonar-se que el Sí a la independència
guanyava de carrer. En aquest moment van canviar d’estratègia i ara criden a
votar massivament. Què passa doncs si els electors es mobilitzen i van a votar?
Mirem tres supòsits:
El percentatge de votació del referèndum
d’Escòcia, el 84,6%, i dos percentatges que segons Societat Civil Catalana permetrien
guanyar el No a la independència i que està situat entre el 72% i el 75%.
Amb un percentatge de participació del 84,6% que fou el referèndum
d'Escòcia del 18 de setembre de 2014:
Cens
d'Electors
|
Participació
del 84,6%
|
Vots
favorables del 55%
|
|
Barcelona
|
3.973.123
|
3.361.262
|
1.848.694
|
Girona
|
495.606
|
419.283
|
230.605
|
Lleida
|
299.131
|
253.065
|
139.186
|
Tarragona
|
547.320
|
463.033
|
254.668
|
Total Catalunya
|
5.315.180
|
4.496.642
|
2.473.153
|
Vots del Si-Si del 9N
|
1.897.274
|
||
Diferència de vots que calen
|
- 575.879
|
||
Participació total en la consulta del 9N
|
2.344.828
|
Diferència de vots nous que calen que vagin a votar
per assolir aquest percentatge de participació
|
-2.151.814
|
En aquest casa ens calen aconseguir que votin a favor de la independència
575.879 electors més dels que ho van fer el passat 9N pel Si-Si.
Amb un percentatge de participació
del 75%:
Cens
d'Electors
|
Participació
del 75%
|
Vots
favorables del 55%
|
|
Barcelona
|
3.973.123
|
2.979.842
|
1.638.913
|
Girona
|
495.606
|
371.705
|
204.437
|
Lleida
|
299.131
|
224.348
|
123.392
|
Tarragona
|
547.320
|
410.490
|
225.770
|
Total Catalunya
|
5.315.180
|
3.986.385
|
2.192.512
|
Vots del Si-Si del 9N
|
1.897.274
|
||
Diferència de vots que calen
|
- 295.238
|
||
Participació total en la consulta del 9N
|
2.344.828
|
Diferència de vots nous que calen que vagin a votar
per assolir aquest percentatge de participació
|
- 1.641.557
|
En aquest casa ens calen aconseguir que votin a favor de la independència
295.238 electors més dels que ho van fer el passat 9N pel Si-Si.
Amb un percentatge de participació
del 72%:
Cens
d'Electors
|
Participació
del 72%
|
Vots
favorables del 55%
|
|
Barcelona
|
3.973.123
|
2.860.649
|
1.573.357
|
Girona
|
495.606
|
356.836
|
196.260
|
Lleida
|
299.131
|
215.374
|
118.456
|
Tarragona
|
547.320
|
394.070
|
216.739
|
Total Catalunya
|
5.315.180
|
3.826.930
|
2.104.811
|
Vots del Si-Si del 9N
|
1.897.274
|
||
Diferència de vots que calen
|
- 207.537
|
||
Participació total en la consulta del 9N
|
2.344.828
|
Diferència de vots nous que calen que vagin a votar
per assolir aquest percentatge de participació
|
-
1.482.102
|
En aquest casa ens calen aconseguir que votin a favor de la independència
207.537 electors més dels que ho van fer el passat 9N pel Si-Si.
Com es pot veure el repte no és impossible, però si cal esforçar-nos per
guanyar.
Cal esvair la por. Única arma que tenen per fer que els catalans continuem
sent espanyols.
